Europa crema com va cremar la Roma de Neró. Neró ara són els Macron, els Sánchez i tota la resta de manaires satànics que han promogut aquesta Gran Babilònia en flames. Ho anomenen "canvi climàtic" o "emergència climàtica", però en realitat és la infernalització del planeta, una transformació induïda perquè ells, els dimonis, se sentin més a gust, més a casa.
La Gran Babilònia va ser Roma i ho són tots els imperis del món. Uropa va tenir la seva època daurada, amb resplendors gregues, amb lucideses romanes, amb foscors medievals, amb esclats revolucionaris, amb il·lustracions germàniques, amb colonitzacions genocides, fins i tot amb un holocaust. Uropa era una idea bonica que ha fracassat estrepitosament. I ara crema tot. La civilització occidental agonitza entre invasions barbàriques i burrocràcies orwellianes. Això és el final. El melic del món esdevindrà el forat del cul cagat. No pintem res. Sense indústria i sense llibertat, què ens queda? Uropa kaputt. Que cremi tot és purificador, catàrtic. Haurien de cremar les grans ciutats: París, Londres, Berlín, Roma, Madrid (sobretot Madrid sencera, no només els encontorns). Els boscos no en tenen cap culpa. Que cremin les babilònies urbanes, que quedin reduïdes totes a cendres.
[Això ho escric aquí al blog perquè només aquí sóc lliure de veritat. A X no puc destralejar ni desbarrar tant perquè em foten shadowban i ja he begut vinagre. Em pengen la llufa de "contingut sensible" i ja no em veu ni el tato. Puta censura. Allà intento ser més caut, més moderat]
Deia que l'apocalipsi té el seu encís renovador. Sempre n'hi ha hagut, de fet. Coses que comencen i acaben i tornen a començar. No solament imperis. També vides humanes individuals, relacions, projectes, il·lusions, promeses, etc. Quants apocalipsis hem viscut al llarg i ample de les nostres vides? Un fotimer. Moments en els qual pensàvem que tot s'havia acabat, que allò era el final... I ja veus: som aquí escrivint, com si res, supervivents inversemblants.
----------
La fe falla. Els catalans som éssers escamnats, gats escaldats amb un escepticisme que ve de moltes generacions derrotades. El 2017 va ser la cirereta. Com hauríem de confiar amb Orriols ara? Entenc que alguns se'n malfiïn. Creuen que és una altra engalipada. Com hem de fer confiança a un altre líder, per molt bé que parli el català? Caldria un carisma molt convincent. que ens sedueixi sense dubtar. Però el català tendeix a ser individualista, més aviat anarquista, recelós del ramat. Jo el primer. Hem après a construir la independència personal, privada, mentre qüestionem la força col·lectiva, pública. Ens estimem més no dependre dels altres, ser autosuficients. Jo el primer. I així ens va: tants caps, tants barrets.
----------
La geoenginyeria és un fet. Que hi hagi 150.000 vols en un sol dia (rècord aquest estiu) ja és prou bèstia perquè els gasos que surten dels reactors empastifin el cel de merda volàtil.
----------
Comentaris