Dejuno sota el pebrer, entre les flors violetes de la Ipomoea i les flors porpra del l'hibiscus. El moai em mira malmirrós. Corre una brisa molt agradable que fa ballar les fulles de la figuera. Piulen els ocells. Llegeixo la biografia de Pla Un cor furtiu. Quin títol més ben trobat. M'agrada molt la foto de la coberta. Aquest racó del jardí, sota l'ombra de l'avi Schinus, a recer del taronger i de l'arboç, em té robats el cor i l'ànima. És la zona més propera al mar, una terrassa-belvedere des de la qual puc contemplar l'horitzó dels blaus.
Dejuno com a exercici de voluntat espiritual. Deslligar-me d'una necessitat em fa sentir una mica més lliure.
Avui tothom parla de futbol. Aquesta nit jugaran la final de la Copa Mundial els equips d'Argentina i el d'Espanya. Se celebra a Nova York. Potser engegaré la tele. Vull que perdi Espanya, encara que la selecció tingui vuit jugadors del Barça. L'anomenen La Roja i és més eficaç, a l'hora d'espanyolitzar, que els exèrcits franquistes. Fa vomitar. El jovent és normal que s'hi identifiqui, sobretot si guanya. Ningú s'emmiralla en els losers. Els catalans, d'ençà 2017, ho hem perdut tot. Bous i esquelles i llençols. I així ens va. Com no hauríem de somiar en la victòria d'Orriols? A fe de déu.
Si no parles de política i/o de futbol ets un proscrit. T'autositues out.
Les obres fetes, ben fetes, publicades a Amazon, em deixen ben tranquil. La part de la publicitat em sobra. No fa per mi. Si m'he situat als marges del sistema oficial, com puc aspirar a la visibilitat? Fent spam? Quin contrasentit.
Jo he escrit sempre el que m'ha rajat. Si no ho escrivia rebentava. Un cop ha sortit, no és tasca meva, la propaganda. Com a creador pur, me'n desentenc, dels detalls ulteriors, si es ven o no es ven, si en parlen o no en parlen. Una cosa són les muses i una altra les venedores de la botiga. No em calen més diners. Visc en un lloc preciós i puc viatjar pel món. El que em cal és pau i tranquil·litat. No sé si fama i conflictes. Baixar a l'arena amb els lleons? Quina mandra. És aquesta distància, la que em gratifica. Què més vull? No ho sé pas.
----------
Comentaris