ENTRELLUM

Avui és un dia farcit de números uns: 11.1.11 Rebo un mail d'un mitjà digital demanant-me un article per al seu anuari. Responc el següent: Hola, Un dels meus propòsits per l'any 2011 és escriure només si em paguen . Ja no tinc edat per a fer el passerell. Si he d'escriure de franc, doncs ho faig al meu blog, on no tinc limitació ni de caràcters ni de temes ni de res. A més, em consta que al blog em segueixen una bona colla de lectors fidels d'ençà que fa 7 anys vaig començar a bloguejar. La resta no em crida gaire l'atenció, sincerament. Una cordial salutació

Des aquest divendres ja és operatiu AraPonent.cat , el primer diari concebut i editat exclusivament en format digital a les comarques lleidatanes. AraPonent.cat promourà de manera prioritària la cobertura informativa de les comarques de la futura vegueria de Ponent: Segrià, Garrigues, l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera i la Segarra. Des dels impulsors del projecte es pretendrà generar debat a la xarxa en aspectes d'especial interès ciutadà i traslladar aquestes temàtiques també a les principals xarxes socials. És per això que l'apartat d'opinió adquirirà un protagonisme especialment rellevant en la publicació. AraPonent se suma a d'altres diaris d'àmbit territorial com AraVallès i AraGirona o el sectorial Jornal.cat -entre altres- que tenen com a referent nacional el digital directe!cat , tots ells vinculats al grup Catmèdia. A més de galeries fotogràfiques i vídeos d'edició pròpia, AraPonent.cat també inclou entrevistes, enquestes, una tira còmica, un...

Amb aquest article m'estreno a la premsa lleidatana, concretament al diari gratuït Bondia , on col·laboro amb un blog propi. El text va sortir publicat el 26 de febrer dins l' Anuari 2009 i parla del flamant aeroport d'Alguaire-Lleida...

En el vídeo que promociona Factual , llegeixo la següent frase: Se acabó el periodismo de papel, pero no el papel del periodismo. Després de llegir el llarg i recomanable article de Montserrat Serra a Vilaweb: El llibre digital a la recerca de mercat , em pregunto si podríem escriure que S'ha acabat la literatura de paper, però no el paper de la literatura.

Lo que no m'agrada és posseir els objectes perquè penso que em fan pes, em donen pes, i d'aquesta manera no em puc moure, no puc canviar, no puc transformar el meu life style per a seguir sent radicalment contemporani ( Martí Guixé ) Guixé exposa Park Life Project al Centre d'Art La Panera de Lleida. Aquest matí he visitat l'exposició conscient que no sóc un expert en matèria de disseny. Allò semblava una mena d'Ikea futurista, però com que m'interessa més el seu discurs que la seva obra, n'he tret algunes idees que poden aplicar-se a la meva nova vida de single encara en fase de mudances... D'entrada he recordat un eslògan que vaig veure en una casa de lloguer de cotxes de Perpinyà... Llogar és restar lliure, efectivament; i si no que s'ho preguntin a tots els hipotecats... A això es refereix Guixé quan parla de la no possessió per tal de poder ser radicalment contemporani, parafrasejant aquell famós vers de Rimbaud: Il faut être absolument mod...

No us deixeu de llegir els articles que l'Andreu Barnils publica a Vilaweb sobre els USA

Interessant article de Ferran Sáez a la pàgina 24 de l'Avui: I les cassoles? . No fa gaire vaig parlar del mite de la societat civil . Al penúltim paràgraf, ell parla d' aquella entelèquia anomenada societat civil . La "hipòtesi" final de l'article és aquesta: Potser és que la gent que fa tres o quatre anys picava cassoles ara té un blog a Internet, i expressa allí les seves inquietuds. No hem d’oblidar que, segons diuen, Catalunya ha esdevingut el país amb més blogs polítics del món. Si t’has quedat tranquil després de pontificar pels plecs més recòndits del ciberespai, si ja t’has desfogat, per què perdre el temps amb una rudimentària cassola? No la descartin, aquesta hipòtesi: potser és que les forces se’ns escolen per l’aigüera virtual del mòdem. Que postmodern que queda, tot això! No és la primera vegada que el Sr. Sáez esmenta el blogs. Fa dos anys i mig va escriure un altre article que va inspirar un post de Tros de Quòniam : 15.6.05 PARLA DELS BLOGS ENC...

Escola Catalana núm. 443

ACLARIMENT: El meu post sobre l'abstencionisme idiota (vid. article e-notícies ) va ser escrit sense conèixer l'existència d'aquests dos textos previs que tracten del mateix assumpte: Jordi Graupera, Idiota (Avui, 7.2.05) Ferran Sáez Mateu, De la idiotesa (Avui, 17.2.05) La lectura dels quals, ni que sigui a posteriori , complementa la meva tesi.

Arribo a quarts de set a casa, em connecto i descobreixo que el meu article de l'e-notícies ha tingut 600 lectures i 25 comentaris. És l’article més llegit i més comentat de tots els articles de la secció d’opinió. M’entretinc repassant els comentaris i comprovo que, com sempre, són de poc interès i, per a variar, alguns supuren mala baba. És per això que no hi ha comentaris a ENTRELLUM . Conclusió de l’experiment articulista d’avui: és molt fàcil provocar reaccions exasperades. El text tenia “trampa” i la immensa majoria hi ha caigut de quatre grapes. Jo no necessito escriure articles enlloc tenint el meu blog . Experiment reeixit. SELECTIVITAT-1 (11:15) A través del finestral veig una alzina impressionat. El seu brancatge ocupa la meitat del meu camp de visió sobre el campus. Ella hi devia ser molt abans que tots aquests horribles edificis de formigó. Estem envoltats d’arbres. El soroll persistent d’un tallagespa contrasta amb la inestroncable piuladissa dels ocells. Segona prov...

Avui apareix a l' un article d'opinió que és la síntesi dels dos últims posts ( 1 - 2 ) publicats a ENTRELLUM : (llegir article sencer) I és que la reflexió sobre els resultats del referèndum continua... Tocant a l'abstenció, es ratifica que el ciutadà normal català (i l'europeu en general) ja no se sent atret ni per ficcions patriòtiques ni per idealismes utòpics ni per cap mena de somni col·lectiu tret del consumisme indiscriminat . És el que s'anomena la mort de les ideologies , quelcom molt postmodern. A hores d'ara, el que realment engresca la gent és que li parlis de coses reals que l'afectin de veritat, com ara l'economia . L' individualisme exarcerbat que vivim no ens permet de veure res a dos pams del nas. Patim un meliquisme que amb prou feines ens deixa entreveure la pròpia butxaca buida o plena de xavalla. Si tot el debat sobre el SÍ o el NO al nou Estatut s'hagués centrat en la butxaca dels catalans (és a dir, en el finançam...