6.11.07

Postmoderns

Interessant article de Ferran Sáez a la pàgina 24 de l'Avui: I les cassoles?. No fa gaire vaig parlar del mite de la societat civil. Al penúltim paràgraf, ell parla d'aquella entelèquia anomenada societat civil. La "hipòtesi" final de l'article és aquesta:
Potser és que la gent que fa tres o quatre anys picava cassoles ara té un blog a Internet, i expressa allí les seves inquietuds. No hem d’oblidar que, segons diuen, Catalunya ha esdevingut el país amb més blogs polítics del món. Si t’has quedat tranquil després de pontificar pels plecs més recòndits del ciberespai, si ja t’has desfogat, per què perdre el temps amb una rudimentària cassola? No la descartin, aquesta hipòtesi: potser és que les forces se’ns escolen per l’aigüera virtual del mòdem. Que postmodern que queda, tot això!
No és la primera vegada que el Sr. Sáez esmenta el blogs. Fa dos anys i mig va escriure un altre article que va inspirar un post de Tros de Quòniam:

15.6.05 PARLA DELS BLOGS ENCARA QUE SIGUI MALAMENT

Blogs, Blogs, Blogs… Ara toca parlar de blogs. Si no saps de què parlar a la teva columneta del diari, doncs vinga, parla de blogs i ja fas. I així ha fet Ferran Sáez avui a l'Avui. Pàgina 38. Al final, el filòsof de la Granja d’Escarp amolla:

Els anomenats bloggers tenen ganes d’escriure, d’explicar coses, i a mi em sembla molt bé. De fet, sóc addicte a uns quants blogs, com ara l’excel·lent Fum i Estalzí o un dels cims del surrealisme, el blog del Wuniatu, perpetrat pel meu bon amic Antoni Albalat. M’agraden perquè són un producte genuí, diferent, que no puc trobar enlloc més. És així de senzill. En canvi, surto corrents quan ensopego amb: a) les peroracions de caràcter poeticocòsmic (vulgarment conegudes com palles mentals); b) els literats sense editor i els periodistes sense diari; c) els blogs que només parlen de blogs (que també parlen de blogs). Ep: no els critico. Com deia la meva àvia, és millor que facin això que no que es droguin pels puestos.

I articlet acabat. Com un senyor. Fixeu-vos que només cita dos blogs d’amics seus. El de l’Albalat no s’actualitza des del 19 de febrer. L’altre, Fum i Estalzí, ja té posat l’enllaç a l’article, a la dreta, secció «articles de guàrdia». Quina rapidesa !

Em fa l’efecte que Ferran Sáez cau de quatre grapes en la mateixa visió en la qual va caure Monzó i alguns dels escriptors presents a la Trobada de Sant Cugat: considerar el blogs com un fenomen més aviat adolescent al qual s’apunten grafòmans afeccionats... Hi ha un cert to despectiu propi del qui s’ho mira de dalt estant, des de la seva talaia privilegiada de periodista amb diari, literat amb editor, filòsof amb càtedra, politicòleg cum laude…

De totes maneres, benvinguda sigui aquesta xerrameca blogològica… No?

O sigui, que -per al Sr. Sáez- ara els bloggers som uns excassolaires que ens desfoguem pontificant a l'aigüera virtual, i això ens fa molt postmoderns. Bé. I ell què fa? El Sr. Sáez es desfoga pontificant als seus articles de paper la qual cosa el fa molt premodern. Qui compra diaris? Quatre vells premoderns com ell. De la generació blog ningú. Ningú. Com a molt es miren l'edició digital (i sort d'aquesta que el seu article serà llegit). Ja poden canviar tots els directors que vulguin, però els diaris de paper tenen els dies comptats. Si no fos per les subvencions, ja haurien plegat. Els diplodocs com el Sr. Sáez farien bé de postmodernitzar-se i obrir un blog... Això li cou, oi? Perquè els blogs som la seva veritable competència.

--------------------------------

Envio un mail al Sr. Sáez amb l'enllaç a aquest post. Rebo aquesta lacònica resposta:
Només és una hipòtesi, entre altres.
Salutacions,
Ferran
Responc així:
Com a filòsof, hauries de saber que les hipòtesis han de ser verificades o falsades... No pots escriure alegrement segons què quan les teves afirmacions afecten un col·lectiu sencer. A més, reincideixes.

Sobre hipòtesis dubtoses, et recomano aquest vídeo: Sida. El gran Dubte

Ell m'envia un altre mail:
Això de "reincidir" sona una mica fort. D'altra banda, jo només em puc fer responsable d'allò que escric, no de la hipersensibilitat dels qui llegeixen allò que escric. Vaig a mirar el Google que m'envies.

Per cert, la foto que encapçala el teu blog sembla un quadre de Friedrich. M'ha agradat molt.

Salutacions,
Ferran

6 comentaris:

Xavier ha dit...

Sembla mentida, però costa adaptar-se als temps moderns. Un blog és part del futur.

Francesc Puigcarbó ha dit...

si senyor!, fixat que en parlen poc i si ho fan es per fotre-se'n, es una manera com una altre de menystenir alló que no ho veus, però que t'acabarà fotent. Hi ha molta gent que encara viu a les acaballes del segle XX, i penso que mai millor dit lo de acaballes.

Miki ha dit...

Té raó aquest paio, ara ens droguem a casa i ho expliquem al blog, així que si la seva iaia o ell mateix volen tenir "alguna cosa a dir" ja saben on les hauran de buscar.

Anònim ha dit...

¿Com s'explica, Toni, que sigueu nascuts el mateix any (1964), tingueu la mateixa formació (filosofia) i, en canvi, sigui tan diferent la vostra visió sobre els blogs???

Anònim ha dit...

per� en aix� dels blogs hi ha veritablement llibertad d'expressi� completa? Jo ho posso en dubte. En aquest pa�s on vivim si no penses com tothom i segueixes les lleis del que marquen els dem�s no arrives a cap lloc,i per uns quants que volen sortir d'aquesta 'press� no els hi deixen ben b�.L'�nic que queden s�n alguns blogs que est�n b� i podes deixarte planejar com un ocell pel cel de la red.Per� encara aix� ho torno a dir, la llibertat d'expressi� qu� la t�?

tonibanez ha dit...

Anònim: Jo tinc PLENA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ. No trobaràs ningú més LLIURE que jo. Al meu blog escric el que vull i com vull. Passo de diaris i d'editorials. Escric al blog i prou. DE tant en tant em presento a algun premi i potser el guanyo. De puta mare. Però la meva victòria està aquí, al blog, cada dia, posta a post, amb vosaltres, els lectors que em llegiu. I em llegiu perquè sabeu que SÓC LLIURE.