20.11.07

El catalanisme, energia i esperança per a un país millor

18:30 Fa una setmana vaig rebre un mail de l'Artur Mas en el qual em convidava a aquesta conferència. Aquest mail va ser enviat a més bloggers (la catosfera és un cau de teclamolls). Després de confirmar la meva assistència, la seva secretària, la Marta Barquero, em va fer arribar la invitació amb les instruccions de com havia d'accedir al meu seient reservat del Palau de Congressos de Catalunya. Ahir, l'Oriol Llop (cap de premsa d'Artur Mas) em va enviar un mail en el que m'informava que disposaríem d'una zona de treball a la sala de premsa per si volíem escriure des del portàtil. El mail acabava així:
Creiem que els continguts informatius a Internet són cada vegada més importants i mereixen també la nostra atenció igual que la resta de la premsa i mitjans de comunicació acreditats.
Es tracta de la primera vegada a casa nostra que els bloggers som convidats i acreditats per a un acte polític. Als Estats Units ja fa temps que ho fan. Que l'Artur Mas hagi estat el primer líder polític català que obre un videoblog (malgrat les reticències d'alguns a anomenar-lo així) i que compti amb els bloggers tractant-los al mateix nivell que els periodistes, són símptomes que cal valorar molt positivament. D'antuvi, per tant, la conferència té bona pinta.

Per a obrir boca, aquest cap de setmana vaig escriure un post en el que feia una anàlisi de la situació política catalana i plantejava els meus interrogants sobre les perspectives de futur [Casa Gran?]. Sense caure en el pessimisme fàcil, dono un vot de confiança a totes les iniciatives que aspiren treure Catalunya de l'atzucac actual. La conferència d'avui n'és una.

18:45 He arribat d'hora. He aparcat davant l'hotel Juan Carlos I. Duc un maletí amb el portàtil i la càmera digital. M'han donat una papereta amb el meu nom i el meu seient: Fila 19 número 25. Pel camí he vist Madí signant el seu llibre a una senyora. El paio fot dos metres d'alt. Les ulleres vermelles que porta no em fan el pes. La sala de conferències té un aforament de 2.300 persones assegudes. Primera desvirtualització: Roc Fernández. Visito la sala de premsa on intento connectar-me via wifi. M'apareixen tres xarxes: "vinicola" (molt bona), "ciu" (bona) i "lolita" (molt baixa), però no aconsegueixo carregar cap pàgina. Merda. Tenim problemes. Pujo a dalt.

19:00 La gent va omplint la sala. Hi ha ambient. El galliner (del fons i de dalt) ja està ple abans de les set. Crec que no em podré connectar tampoc des d'aquí. Estic escrivint això en word perquè no ho puc fer directament a la plantilla de Blogger. Mala sort. Quan arribi a casa ho postejaré. Només tinc bateria per a una hora i mitja. Busco un endoll. Res de res. Em quedo aquí, al meu seient. La sala de premsa queda massa allunyada i no em vull perdre l'espectacle en directe. A la meva esquerra tinc Josep Miró i Ardèvol que s'ha posat a llegir un llibre. Encara queda mitja hora. El fons de l'escenari és d'un blau celestial al més pur estil americà. Hi ha una pantalla a mà dreta amb una gran senyera al costat. El faristol es troba al bell mig de l'escenari. Desvirtualitzo Marc Arza. Xerrem una estona. Valorem molt positivament el fet que CiU hagi tingut en compte els bloggers.

19:15 Veig moltes cares que em sonen, però no em pregunteu noms. La cosa s'escalfa. La majoria de vips van encorbatats. Tossut, intento tornar a connectar-me. Ara apareix la xarxa "cdc". Aquesta és nova, però també fa figa. Quin gran misteri. Desisteixo. Tornem al word. Hi ha molta gent dempeus al darrere. Ara també es comencen a omplir els passadissos laterals. Expectació. La gent se saluda amb cares somrients. Vull creure que l'acte d'avui és el primer pas cap a una nova època. Necessito creure-m'ho. Mira: la Núria Feliu! Quina gentada. Això s'omplirà de gom a gom. Si alguns pensaven que CiU estava acabat haurien de contemplar això. Com el dia de l'enterrament de Xirinacs, noto vibracions molt positives. El privilegi de participar en un esdeveniment històric. No para d'entrar gent. Un capellà a la vista...

19:30 És l'hora de la veritat. Veig Vicent Partal que està prenent notes. Oriol Pujol. La majoria està a peu dret. No hi cap ni una agulla. És Xavier Mir? A mi m'ho sembla...

Oi que és ell? Trobo que s'ha precipitat en la seva crítica apriorística de la conferència abans d'escoltar-la. Apagueu mòbils. Antoni Bassas. Jordi Pujol. Duran i Lleida. Macià Alavedra. El Cunííííííí....

19:43 Primers aplaudiments. Un fotimer de càmeres enfocant Mas. Mas saluda la Marta Ferrusola, que està a primera fila. Els fotògrafs li barren l'accés a l'escenari. Ja és a dalt. Apaguen els llums. Comença la projecció d'un video a la pantalla gran. Un mar. Un corrent d'aigua que representa el corrent del catalanisme. La Pedrera. Gaudí Verdaguer. Miró. Espriu. Rodoreda. Fabra. Pla. Pau Casals: Catalonia has been the greatest nation... Aplaudiments. El vídeo segueix lloant el progrés de Catalunya aquests darrers cent anys. Terra d'acollida. Etc.

19:53 Mas comença a parlar. S'hi estarà hora i mitja. El discurs el podeu llegir sencer aquí. Són 48 folis. Diu que tornarà a ser candidat a la presidència de la Generalitat. M'estalvio tots els apunts que he pres. A destacar: El proverbi xinès (p. 25); "hem fet pedagogia per a parar un tren i el tren no arriba com a justa correspondència"; "els que es queden a casa (abstencionistes) no decideixen res"; "són les lleis les que estan al servei de la democràcia, i no a l'inrevés"; fa una autocrítica potent de la classe política; "la meva raó de ser és el meu país, Catalunya i els catalans"... DRET A DECIDIR!!! Alguns aplaudiments entremig. Algun badall.

20:40 Quan surto de la sala veig que estan entrevistant Heribert Barrera. Faig una foto.

A la porta de sortida veig Carles Puigdemont. Al carrer plou. No gaire, però plou. La Diagonal és un gran embús. Em complico la vida per l'Hospitalet fins que faig cap al carrer de Sants. Plaça Espanya. Paral·lel. Ronda Litoral. Direcció Mataró fins Alella. Font de Cera. Vallromanes. He mirat el mar i no m'ha dit res. Les onades sempre tornen a la mateixa platja.....

Tanmateix, el pitjor de la nit ha estat arribar a casa i veure que per la tele sortia el Montilla responent preguntes del públic en un programeta penós. Aquest homenet escapçat, sense llums, monotonal, atonal, insípid, gairebé analfabet, no pot ser el nostre president. És una ignomínia històrica. Mai havíem caigut tan baix. Quan explico als alumnes de 2n. de batxillerat que Plató propugnava el govern dels millors, l'aristocràcia, i que el filòsof necessita 50 anys de preparació per a poder desenvolupar la responsabilitat de govern... penso en Montilla i se'm cau l'ànima a terra. Mas li fot quaranta mil patades.

15 comentaris:

joliu ha dit...

Toooni, que ens tocaran les dotze i encara no has fet parlar en Mas, t'has quedat a les set de la tarda.
Posteja, posteja, que ho has promès.

xdtm ha dit...

Una llàstima això del wi-fi, perquè Vilaweb ha publicat la conferència i, llegida salpebrada amb les seves notes, hagués sigut com ser allà. Llegida, la conferència, és gairebé tant depriment com la trístissima intervenció d'avui del president de la comunitat de veïns, al tinc una pregunta per a vostè.

musicbcn ha dit...

amic Toni,

Gran crònica, com sempre... De fet, crec que ets un molt bon cronista/costumbrista d'aquesta mena d'esdeveniments... de veres... pel que fa a Mas, el llegiré... pel que fa al Montilla... no l'he vist però... tu tens més capacitat intel·lectual per fer-li crítica que la que has posat aquí... aquestes desqualificacions... en fi... però molt bona la crítica...

tonibanez ha dit...

Sense pietat contra la mediocritat!

musicbcn ha dit...

tots som mediocres... o tu no?

tonibanez ha dit...

Jo no sóc mediocre. Tu no ho sé. EL QUE ÉS COMPLETAMENT INADMISSIBLE ÉS QUE HO SIGUI EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT. No he trobat encara cap socialista que sigui capaç de defensar-me Montilla. O faràs tu? T'escolto...

catalunya.ffw ha dit...

Toni,

Un plaer poder-te saludar i haver-nos desvirtualitzat. Sumo la paraula al meu diccionari.

La conferència d'ahir va ser un autèntic programa de país, una proposta de pes que ningú no hauria de jutjar sense llegir-la i reflexionar-la.

Crec que l'esforç d'en Mas i el seu equip per fugir del pur tactisme electoral es mereixen, com a mínim, una lectura sense apriorismes.

Molt bona crònica de l'acte d'ahir.

Fins dijous,

Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com

Dessmond ha dit...

Benvolgut Toni,
Vaig intentar veure per on paraves, però res de res. Vaig ser incapaç d'ubicar-te. Allò era a vessar.
L'enhorabona per la crònica i pels 1000 enllacós de technorati!

evolution_dgm ha dit...

Toni, Ahir vaig poder anar a la conferencia i realment va estar molt bé. Sobretot cal remarcar que els moments de més aplaudiments per part del públic van ser en el apartat de dret a decidir.
També interessants les postures sobre immigració i educació.
A la tornada amb l’autocar on havien militants de CiU i simpatitzants es respirava gran optimisme i la sensació de que Artus Mas és el polític que ha de liderar aquest nous objectius del catalanisme.

Salutacions!!

Dani Garcia

moz ha dit...

Benvolgut sr. Ibàñez, jo no vaig anar a la conferència i vaig veure el Tinc una pregunta per a vostè. No ha conegut un sol socialista que no sigui capaç de defensar Montilla... I vostè pot donar un altre argument en contra seva que no sigui la mediocritat i la manca de carisma? Que fa millor l'Artur Mas que el Prasideng? És més maco? Parla millor? Hauria de ser el domini de l'oratòria l'habilitat indispensable per a governar un país? O hauria de ser l'eficàcia? Tenia raó Plató (gotellades de sang esquitxen les parets de l'aula quan sorgeix aquest debat...)?
En fi, lloable que Artur Mas convidi bloggers a la seva conferència. Però... si aquest no fan una valoració personal de les seves paraules (de les d'en Mas) i es dediquen a explicar com s'han trobat entre ells, la confiança del president de CiU en ells no està gaire justificada.
Salutacions cordials.

tonibanez ha dit...

Moz, si llegeixes el final del llibre VII de La República tu mateix podràs comprovar la importància que Plató dóna a la dialèctica com a cim de l'educació que ha de rebre el futur governant.

Sobre el valor que els polítics puguin atorgar als bloggers, espera a demà, que tenim una trobada i en parlaré a bastament.

Marali ha dit...

Ho sento Sr. Toni Ibáñez, per més be que escrigui i faci cròniques bastant complertes, no puc evitar el pensar de vosté que és la persona més "pedant" que he llegit mai (i miri que de periodistes pedants n'hi han) Parla de mediocritat referint-se al president Montilla que per més que li dolgui també és el seu president i afegeix que vosté no ho és de mediocre (contestant a un comentari) doncs miri jo crec que si que ho és i que desqualifica d'aquesta manera precisament perquè en el fons vostè sap que és un mediocre pedant i no li agrada

tonibanez ha dit...

Sra. Marali, per casualitat no serà vostè la mare d'un senyor músic que ha deixat un comentari més amunt? Ai, les mares!

David Figueres ha dit...

Què en penso jo

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/71930

musicbcn ha dit...

ai les mares...

en fi...

tornant a la polèmica:

El President Montilla és un home capaç, treballador inesgotable, honest i conciliador. Una persona que ha aconseguit convertir-se en alcalde de la ciutat que el va acollir i convertir-la en una vila bonica (tant com es pot després del "desarrollismo" franquista) i amb una gran qualitat de vida... Una persona que va aconseguir, sense carisma i sent callat com és, arribar a la primera secretaria del Partit dels Socialistes de Catalunya, el partit amb més militants i més vots del nostre País, no ho oblidem. Una persona, a més, que ha aconseguit convertir-se en President de la Generalitat de Catalunya. No és per res, però no conec ningú (NINGÚ) que aconsegueixi arribar a un càrrec d'aquesta importància democràticament i que sigui mediocre, a no ser que la mediocritat la medim en termes de màrketing... llavors... n'hi ha tants... Però el que s'espera d'un President és que treballi (i ho fa) que encari els problemes i si no ho fa bé, els ciutadans el faran (farem) fora donant-li menys suport del que necessiti per ser elegit... I ja està...
I Plató està molt bé, però no ens el prendrem al peu de la lletra en tot, oi? No farem selecció (in)natural per distribuir la gent en tasques, oi?
No sigui que acabem tots en una caverna (i perdó per barrejar mites amb idearis polítics)