20.11.07

Escriptors funcionaris



Un tal Joan Foguet [blog], periodista, ha perpetrat aquest article d'opinió al portal Cultura21.cat:(la negreta és meva)

Més professionals, però més funcionaris

Llegeixo que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha presentat l'estudi "Escriure en català: Estat de la professionalització" on es destaca que "la dedicació a escriure en català és una activitat que ha anat creixent i s’ha anat especialitzant, fet que indica una major professionalització del col·lectiu". Fins aquí només puc fer que regalar abraçades i mostrar-me satisfet com a català i com a lector. A més, el 49% dels enquestats afirmen tenir una dedicació regular a l’escriptura, malgrat que no se senten ben retribuïts i han de compaginar l'escriptura amb d'altres feines; com ha passat tot sovint, no només han escrit els milionaris. De nou, però, una dada per estar content i sadollat.

Ara bé, la cosa es comença a tòrcer quan perdent el temps trobo que el 49´5% de la mostra general afirmen ser funcionaris, mentre que el 24´6% són autònoms. En canvi, els més professionalitzats, aquells que només es dediquen a l’escriptura són un 6´8% de la mostra. O sigui que els nostres escriptors, els que fan avançar la nostra literatura, són bàsicament professors d'institut i empleats de correus o de l'administració autonòmica. Doncs Déu n'hi do.

No sóc qui per criticar què fa o deixa de fer ningú però em preocupa que la meitat dels escriptors catalans siguin funcionaris. Quines vivències aporten? Les pòlisses que veuen passar, els impostos que fan pagar? O més aviat es recreen en la dificultat intrínseca de l'ensenyament? La frustració d'enfrontar-se a un adolescent és gegant però no sé si només així, o només d'això, pot viure la literatura catalana. No m'estranya que la majoria de la població no sabés qui era la meitat de la representació catalana a la Fira de Frankfurt.

Això ens porta a una dificultat de definició: què és ser escriptor? Val haver publicat un llibre o un guió? Vol dir dedicar-s'hi principalment com a quest 6´8%? Si encara costa trobar la categoria laboral de periodista com ha de ser de difícil trobar la d'escriptor. Però el que crec que no ha de ser un escriptor és un funcionari. Que sí, que hi ha hagut escriptors genials que treballaven en una oficina, com el gran Jaime Gil de Biedma, però el que critico és l'esperit funcionarial, el fer per estar i l'estar per anar-hi anant. No vull creure que hi hagi persones que es dediquin a escriure estant pendents de tal subvenció o de tal premi literari. Sí, tots hem de menjar i d'escriptor hi ha poca palla per repartir però m'obsessiona que no arribem al moment en què s'arribi a ser escriptor traient oposicions.

Sr. Foguet, per al·lusions. ¿Té punyetera idea del que està parlant? ¿Es pot saber qui és vostè per a menysprear d'aquesta manera els funcionaris? ¿L'han suspès, potser, en alguna oposició? ¿Quina mena d'autoritat té, quines credencials (tret de les de periodista), per a jutjar d'aquesta manera tan impresentable tots els escriptors que, per a sobreviure, hem de treballar com a funcionaris? ¿Sap el que suposa avui en dia ser un escriptor en català? ¿Coneix l'heroïcitat, el voluntarisme, el compromís que implica treballar per una llengua minoritària i amenaçada? Vostè no en té ni puta idea. Si la tingués, ens respectaria. Encara gràcies dels premis (si tenim la sort de guanyar-los) i dels ajuts institucionals (qui els rebi, no pas jo). Si no tenim més remei que ser funcionaris és perquè hem de pagar una hipoteca, donar de menjar als fills, etc. JA M'AGRADARIA PODER VIURE DE LA LITERATURA. Per cert, ¿vostè de què collons viu? ¿Li paguen per escriure articles com un perfecte indocumentat?

[En castellano]

16 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

I és ben cert que el món ésple d'ignorants i indocumentats. Com s'assabenti que hom ven farina, tindrem un altre problema. Com diria la meva iaia: tan n'hi ha i bon pes.- Visca Magdalena.

musicbcn ha dit...

poques vegades he estat tant d'acord amb tu...
al respecte que s'ha de tenir per qualsevol professió o ocupació (i encara més pels que l'exerceixen) s'hi suma l'evidència que per viure de l'escriptura cal una indústria que funcioni millor i un "cos de lectors" major i més diversificat... però és clar... tots els grans autors de la història vivien d'escriure (com Pessoa, per exemple) de la mateixa manera que els grans pintors, tots, vivien de pintar (com Van Gogh)... en fi...

Anònim ha dit...

I aquest passerell, d'on ha sortit? Com a professor d'institut, exigeixo una disculpa pública!!! Qui s'ha pensat que és aquest mocós, que no més fa que repetir l'abominable TÒPIC contra els funcionaris? Aquest país s'aguanta gràcies als professors d'institut. Ja m'agradaria veure'l cinc minuts dins d'una aula d'ESO, a veure com se'n surt...

Jordi B.

David Madueño ha dit...

Ostres, s'ha quedat ben descansat. A mi encara em fan més por els periodistes, com aquest individu, cada dia més aliens a un ofici que abans era a tocar de la literatura, si no es considerava com a tal. Coneix el gran Pessoa, potser? O l'Enrique Vila-Matas, que tot i dedicar-se íntegrament a la literatura duu una vida ben allunyada del que es pot considerar "emocionant" o "interessant"? Ho dubto. Precisament per aquest compromís del que parles, l'escriptor (sigui funcionari, forner o autònom) dedica tot el temps possible a un compromís que el sacrifica. Caldria saber què entén per literatura, i després en trauríem conclusions. Llàstima, perquè el Cultura21 em sembla un bon web informatiu que sempre segueixo.

tonibanez ha dit...

David, aquest noi, amb la carona ja paga. No és que no hagi llegit Pessoa o Vila-Matas, és que pots comptar que ni haurà llegit el Petit Príncep. A les facultats de periodisme del nostre país ara surten fent faltes d'ortografia. Con diu el Jordi, jo el fotria dins d'una aula de l'ESO... Ja et dic jo que se li acabarien les ganes de malparlar dels funcionaris.

Maria ha dit...

La meva pregunta és com deixen escriure criatures com aquesta en mitjans més o menys seriosos? L'Álex Guitérrez no té més pressupost?

Anònim ha dit...

Fixat, Toni, quina frase:

"La frustració d'enfrontar-se a un adolescent és gegant però no sé si només així, o només d'això, pot viure la literatura catalana"

Gegant? El periolisto liliputenc pontifica sobre quines són les condicions d epossibilitat de l'escriptor català al segle XXi. Déu meu! Per què no el denuncieu als tribunals?

Jesús M. Tibau ha dit...

Estic molt d'acord amb tu en el fons del teu comentari, tot i que jo sóc més discret en la forma. Jo també sóc funcioni, d'un ajuntament, i j n'estic una mica fart de la brometa de què no fotem res en tot el dia. A mi ningú m'ha regalat res, i penco molt tot el matí, fent mil coses alhora, i a més satisfet, ja que el meu treball, d'alguna manera o altra repercuteix en el meu municipi.
D'altra banda, les incidències diàries d'un ajuntament, el contacte amb moltíssima gent per temes diversos, és una font inesgotable d'idees per als meus contes.

Jean Robur ha dit...

Aquest senyor parla com si tots els funcionaris siguesin una mena clixé tipus Winston Smith, escriptors al servei del Gran Germà. Que pensaria aquest senyor si la majoria d'escriptors siguesin mestreses de casa, o aturats, o lampistes, també li preocuparia aixó? També li provocaria perjudici? Quina visió més encarcarada i pasada de moda. Com si tots els escriptors tinguesin de treballar a temps complert en l'escriptura, sino ho fas, ja no ets escriptor. Més li valdria empasar-se les seves paraules.

TRAPEZISTA ha dit...

La meitat de la representació catalana a Frankfurt eren els polítics.

xavier diez ha dit...

Els professors d'institut tenen una gran capacitat d'anàlisi del que passa al seu entorn. Viuen en la realitat i parlen de la dura i crua veritat. Els escriptors professionals exclusius, sovint parlen sobre el seu reduït i endogàmic món -que a pocs interessa-. Valdria la pena deixar-se estar de tants tòpics. Per fer de funcionari calen unes oposicions molt dures. I el fet que molts aportin a la societat els seu treball, les seves obres, diu molt en favor seu.
El que sí comparteixo la preocupació és del sector privat. És mentida que els funcionaris treballin poc. El que és una barbaritat és que a les empreses privades es perdi tant de temps a la feina. Els horaris no permeten tenir una vida paral·lela. La dedicació sol ser tan exclusiva, com finalment, inútil... perquè, ... quin sentit té acabar a les 8 del vespre, quan es pot concentrar l'horari de 8 a 4, o si m'apureu, de 8 a 3, treballant 35 hores, com als països civilitzats. Quina necessitat hi ha que les botigues obrin fins quarts de 10, quan tancant a les 6 vendrien el mateix? A Alemanya hi ha més escriptors no funcionaris... perquè tenen horaris més intel·ligents,
Joan, si de debò es vol millorar aquest país, val més que carreguem contra les estúpides tradicions irracionals de l'empresa privada. La gent tindria més temps per llegir, escriure o fer aerobic. Titllar els funcionaris -és a dir, mestres, metges, bombers- de mandrosos, de poc treballadors, és una obsessió malatissa. La del borni que no vol recuperar l'ull, sinó la del que voldria tothom cec.
Per cert, Einstein, Kafka, Kavafis, Pessoa,... tots aquests, també eren funcionaris.

Anònim ha dit...

Osti, toni, no t'has passat un ou amb aquesta tendra criatura? El pobrissó no et replica? No té un blog on defensar-se? Que rectifiqui públicament o que calli per a sempre. Els funcionaris hem hagut de passar unes oposicions. A la meva érem 460 per a 12 places. Té collons, que després t'hagis d'escoltar xitxarelos com aquest que van d'enteradillus amb topicassos infumables.

Salutacions, i segueix amb el blog fins a l'autoritat 1.000! te la mereixes.

Elies A.

Joan Foguet ha dit...

Benvolguts tots,

Ja m'imaginava que un article així encetaria una polèmica així. En Xavier Díez va escriure al meu bloc i li vaig respondre dient que potser sí, potser m'havia passat. Reitero que en cap cas em quedo amb el tòpic de que els funcionaris són mandrosos, només faltaria. Malament aniria el país si no hi confiés. Ara bé, em preocupa que la professió d'escriptor s'acabi professionalitzant sense ambició, d'aquí el joc de paraules.

Que escrigui qui vulgui, sigui Kavafis o un benestant com en Foix. No criticaré que s'escrigui, però permet-me que sí critiqui el com. Perquè crec que estarem d'acord amb mi que no tot s'hi val.

No m'agrada massa el foc creuat. Tinc les credencials que tinc, els estudis que tinc, i sí m'he llegit a Pessoa i a Kavafis i també El Petit Príncep, entre d'altres. Però no crec que ens trobem en una competició numèrica. Ara bé, senyor Ibáñez sóc molt conscient de com és de difícil escriure en català, creguim, sobretot ficció. De fet, no s'ho creurà però miri si és difícil viure d'escriure en català que pels articles de Cultura21 no guanyo res. Ni premis ni res, res de res.

Reitero de nou que no tinc res en contra dels funcionaris i que en cap cas he faltat al respecte a ningú. De fet no entenc perquè diu que 'no tenim més remei que ser funcionaris', a mi sí em sembla un ofici digníssim. I que cadascú escrigui quan i com vulgui. És tot al contrari, i comprovo que no he explicat prou bé, em preocupa que la professió d'escriptor s'acabi professionalitzant sense ambició, d'aquí el joc de paraules del títol. No me n'he sortit.

Per cert, tinc 27 anys sí, faig la cara que faig i no voldria que cap de vostès hagués d'entrar en comptència amb les meves vivències. Així doncs, i sense haver passat per cap oposició, me'n torno a la feina. Com tots vostès.

Anònim ha dit...

Joanet, la Bèstia Ibanyenca t'ha fotut canya, però vés per on t'has fet famoset: ja tens el teu minut de glòria. Llegeix, llegeix, i vigila el que escrius, home, que ets massa jove encara per prendre mal.

p ha dit...

No acabo d'entendre gaire aquesta hist�ria sobre els funcionaris-escriptor i la relaci� que t� amb la qualitat final de l'obra, potser perqu� jo nom�s s�c lector i com a tal m'interessa el resultat final de l'escriptura, �s a dir, el llibre que m'arriba; la resta em deixa m�s aviat fred.

Entenc que, per raons �bvies, escriure en catal� est� molt m�s a l'abast que ara fa cent anys i que es publica m�s en catal� (fins i tot coses immenjables)ara que aleshores, en quantitat absoluta i proporcional als parlants de la llengua. Que sigui m�s dif�cil viure de la literatura en llengua catalana que en altres lleng�es t� la explicaci� que tothom coneix.

Entenc que el funcionari que �s escriptor o a la inversa �s pugui sentir of�s, i amb ra� per l'article, per� continuo sense entendre que t� a veure amb la qualitat final de l'obra.

Per cert, aquests dies estic rellegint, per raons de la meva feina de funcionari, "Lo Somni" de Bernat Metge, una del�cia escrita per un funcionari, segons sembla corrupte i al qual la viv�ncia de la pres� li va anar for�a b� tot i que de cap manera m'atreveixo a dir que els funcionaris hagin de delinquir per tenir viv�ncies inspiradores (Era Ausi�s un funionari?). Un dels meus poetes preferits, tamb� era funcionari: Carner, i una de les meves poetesses preferides: M. M. Mar�al. �s clar que Foix era pastisser, cosa que aconseguia molta m�s emoci� vivencial als seus poemes, tant de bo hi haguessin m�s poetes pastissers. No continuo la llista i em refereixo nom�s a autors morts, que en aquest moment no vull ofendre ni lloar cap funcionari viu.
Per altra banda, em sembla un error conforndre ambicions i capacitat liter�ries amb altres tipus d'ambicions. Com diria Kafka, un funcionari bohemi, em sembla una barreja kafkiana.

Martí Cabré ha dit...

Deixo de banda el tema de l'escriptor, que crec que pot ser aristòcrata o sereno. Per a mi l'únic que importa és l'obra que fa.

El que em sorprèn és que tots els funcionaris que han massacrat al Joan Foguet no han defensat l'obra de l'escriptor sinó la figura del funcionari. Mala consciència?

I jo el que no acabo d'entendre és per què necessitem la figura del funcionari. Ho puc entendre des de la idea política del jacobinisme, per un Felip V o un Napoleó, però no des de gaires més. És bo que la igualtat laboral sueca (per exemple) passi per tenir totes les dones treballant al sector públic? Això arregla realment la discriminació laboral o és una cortina de fum?

A l'empresa privada passem oposicions cada dia laboral, que al cap de l'any són força més. Però està clar que m'agradaria tenir les condicions laborals d'un funcionari: ho puc veure en tots els meus familiars directes i amics que m'expliquen la vida que duen i les vacances que fan. Quina (sana) enveja! De debò. M'agradaria tenir aquestes condicions, però em fa un no sé què ser funcionari.

És que el que no acabo d'entendre és això... la figura del funcionari... unes oposicions i plaça fixa... un sistema apte per la Xina del segle X, però complicat d'explicar en un món tan canviant com el nostre... no?

Podem parlar de tòpics: a can Vilaweb saben des de quines adreces IP es connecta la gent per llegir el diari, i a quines hores. També ho saben a l'Avui Digital. Les adreces dels ordinadors d'institut no les saben, però les de les conselleries sí. I quan et comenten el volum de connexions et queda cara d'estaquirot.

Per afegir un tòpic més a la llista: ara fa poc tinc una cunyada peruana, informàtica. L'altre dia em deia que no entén per què Perú és del tercer món i Catalunya del primer món. Tant allà com aquí ella feia assistència tecnològica als funcionaris dels ministeris (aquí conselleries). I afirmava amb cara d'interrogant que si Catalunya té un nivell formatiu superior a Perú segur que no és degut als casos que resol cada dia des que viu aquí.

En fi, reconec que cal agrair la figura dels funcionaris perquè gràcies a ells (i elles) els fòrums d'internet tenen vida.

Tòpics!