
31.5.06
2 perfectes desconeguts...
2 perfectes desconeguts perduts enmig del Raval sota el plugim suau d'aquest maig agònic.
2 perfectes desconeguts que s'han begut mútuament fins a les escorrialles i que, tanmateix, segueixen assedegats l'un de l'altre.
2 perfectes desconeguts accelerant vora mar sobre l'asfalt cavalcant el cavall metàl·lic a l'encalç d'un somni inversemblant: paisatge del paradís a l'embosta de les mans.
2 perfectes desconeguts sense passat ni futur sense saber què volen sense brúixola ni timó units per l'única força que fa moure tots els astres .
2 perfectes desconeguts, borratxos d'instants intraduïbles, sensacions imparaulables, llavis ressecs, pells blanques i pigades, memòria de segles buits, horitzó volàtil.
2 perfectes desconeguts respirant-se, sorra de platges llunyanes on mai no es pon el sol.
30.5.06
La filosofía habla...

Yasmina Reza
Llegint aquestes paraules, he recordat allò que Goethe diu al Faust:
Grau ist alle Theorie und grün des Lebens goldner Baum
Gris és tota teoria i verd l'arbre daurat de la vida
29.5.06
Em van dir que si marxava...

Ara que han passat 20 anys, veig que me n'he pogut sortir prou bé, que les coses tampoc no em van tan malament, i si m'he decidit a parlar és perquè ni ells ni ningú m'han de dir què he de fer o sobre què he d'escriure. Tinc tot el dret del món a parlar sobre el que he viscut de primera mà on, quan i com em roti. Si algú se sent molest, que es grati o s'hi posi fulles.
Y no hables de la Obra ni de Roma con nadie. No nos indispongas con tus padres, porque ¡¡¡si yo me entero que hablas algo peyorativo de la Obra con alguien, yo, José María Escrivá de Balaguer, que tengo la prensa mundial en mis manos -y decía esto mientras con un gesto confirmaba con sus manos esta idea- te deshonraré públicamente, y tu nombre saldría en la primera página de todos los periódicos, porque de eso me encargaría yo personalmente y sería tu deshonra ante los hombres y ante tu propia familia!!! ¡¡¡Ay de ti si intentas separar a tu familia del buen nombre de la Obra o decirle algo de esto!!!El Chache també se'n va anar (no va perserverar, com diuen ells). Malauradament, alguns exopusians no han aconseguit refer la seva vida i han acabat en psiquiàtrics o s'han suïcidat. També em consta que alguns dels que jo vaig fer pitar segueixen a dins...
Podria continuar sense problemes aquesta sèrie de posts sobre l'Opus fins que aquest blog esdevingués una novel·la autobiogràfica per entregues... No descarto pas aquesta possibilitat. 4 anys donen per a molt. Els dos anys de Centre d'Estudis a PNA omplirien per si sols un volum del grossos. Potser un dia d'aquests m'hi posaré de debò* ¿Per què vull la ficció si he viscut coses increïbles?
Se daba el caso de que en los días de la menstruación eran ellas quienes echaban mis compresas sucias, no sin antes haberlas inspeccionado por si hubiera algo dentro...
NB: Agraeixo els mails de suport que he rebut aquests dies alguns dels quals són de persones que han viscut situacions similars. La solució no és callar i oblidar, sinó denunciar-ho. Per molt íntimes que puguin ser algunes vivències, el fet de publicitar-les pot ajudar a molta gent a obrir els ulls. Tot el que he escrit aquests dies és inevitablement sintètic. Us puc assegurar que el que encara resta al pap no se'm podrirà a dins. Acabo reproduint un fragment d'un dels mails que m'han enviat...
La lectura del teu relat-vivència dins la teranyina opusística m'ha fet reviure històries, moments i desgràcies humanes que creia que tenia oblidades per sempre. Jo també vaig "ser" -que és el mateix que "no ser" tu mateix- un d'ells. No em preguntis, però, cap data en concret, perquè he lluitat tant per oblidar-ho que gairebé no guardo cap record (...) Vinc a explicar-te de nou tot aquest malson a resultes de la teva fantàstica, detallada i fidel narració dels fets. Corroboro totes i cadascuna de les teves lletres, perquè (tu també ho has patit) jo també em sentia ofegat, reprimit, oprimit, humiliat, vilipendiat i deshumanitzat... Volia tornar a ser un home lliure, caram! Aquesta colla de bandarres em van arruïnar la vida ja que, a diferència de tu, jo no vaig tenir mitjans econòmics per a poder tirar endavant els meus estudis (...) Comparteixo l'opinió de què El Codi da Vinci és -sens dubte!- un muntatge comercial dels de l'Opus per tal que es parli d'ells (per a bé o per a mal, tant se val!) i, de retruc, que qui no en sàpiga res se n'informi, i que qui ja formi part de "La Secta" es tregui la son -i el fonamentalisme!- de les orelles a cop de foc, excomunions i garrotades, tot sigui per tal de preservar "la fe"...
El nacionalcatolicisme hispànic [El9Nou 20.10.02]
El Codi da Vinci (Opus) [TdQ 7.6.04]
El rosari del Papa (pecats de joventut) [TdQ 2.4.05]
Polo versus Nietzsche [TdQ 17.9.05]
OPUS DA VINCI [ENTRELLUM 25.5.06]
Vaig pitar a Roma [ENTRELLUM 26.5.06]
La culpa va ser del Chache [ENTRELLUM 27.5.06]
Gairebé tot el que sé [ENTRELLUM 28.5.06]
opuslinks
28.5.06
Gairebé tot el que sé...

Havia aconseguit marxar del poble, em trobava a 300 km. de casa, m'havien ofert la possibilitat d'una formació molt sòlida, havia cregut que tenia vocació... Tot rutllava: em llevava a les sis del matí, em dutxava amb aigua freda TOTS els dies, complia estrictament totes les normes del pla de vida (meditació, missa, lectura, rosari, cilici, disciplines...), classes, classes, classes, estudiant com un boig, fent proselitisme, esport, etc. Però em mancava l'aire, no era jo, sinó un autòmat programat cap a un "èxit" que no tenia res a veure amb mi mateix. NO ERA LLIURE.
Va ser durant el segon curs que vaig començar a entrar en crisi (bache, en opusiolecte). No em deixaven llegir certs llibres, no podia veure la tele ni anar al cinema, m'atabalaven tantes obligacions, tant de control autoritari... M'estava OFEGANT. El vot de "pobresa" no em suposava cap trasbals, però no entenia per què havia d'obeir sempre a cegues. Ho havia d'explicar tot, tot i tot. Un cop a la setmana havia de fer la charla amb el meu director, a banda de la confessió amb el capellà cada cop que fes falta... Havia fet el vot de castedat, però les meves mans van trair-me.
La crisi va petar la Setmana Santa de 1984, quan vaig agafar el meu R-5 i vaig "escapar-me" a Lleida... D'ençà que havia marxat l'estiu de 1982, només hi havia tornat una vegada: per a l'enterrament de la padrina. Encara quedava l'últim trimestre del curs, però necessitava FUGIR i vaig FUGIR. A ma mare, quan em va veure, quasi li agafa un síncope: "¿Què hi fas, aquí? ¿On vas? ¿T'has tornat boig?!!" Al final, després d'uns dies rumiant, vaig decidir tornar a Pamplona per a no perdre el curs. Llavors, d'amagatotis, vaig gestionar el trasllat d'expedient. Van fer mans i mànigues per a retenir-me. Jo ho tenia claríssim: me'n tornava a Catalunya. No sabia si em convalidarien les assignatures, si perdria alguns curs... No coneixia ningú a BNA. M'ho vaig haver de fer TOT SOL: buscar-me un pis, etc. La pressió del director va ser molt forta. Ni a BNA no em van deixar tranquil. Em van assignar el centre del carrer Viladomat. Em vigilaven. Com que encara era membre de ple dret fins al dia de Sant Josep de l'any 1985*, no podien oblidar-se de mi, tot i que jo ja no en volia saber res i feia la meva vida...
Va arribar el dia 19 de març de 1985 i, quan van tocar les dotze de la nit, jo em trobava al llit amb la Sofia** celebrant la meva ESPERADA LLIBERTAT INCONDICIONAL. Des d'aleshores, sóc més lliure... Des d'aleshores, la llibertat és la cosa més sagrada per a mi. Des d'aleshores, professo un individualisme recalcitrant i us prometo que mai, mai més, no tornaré a formar part de cap col·lectiu, associació, grup o grupuscle...
L'Opus em va contraensenyar una lliçó fonamental per la qual li estaré agraït tota la vida:
L'ÚNIC PODER DE VERITAT ÉS EL PODER QUE HI HA DINS TEU. L'ÚNIC CAMÍ DE VERITAT ÉS EL QUE FAS PER TU MATEIX, SOL, CAP AL FINAL DE LA NIT A TRAVÉS DE LA PENOMBRA. LA RESTA SÓN MENTIDES, FICCIONS, ENGALIPADES, MATRÀFOLES PER AL RAMAT, BADOMERIES ENCERADES...
* Cada 19 de març els membres han de renovar el seu compromís amb l'Obra comunicant la seva decisió al director del centre al qual estiguin adscrits. Si a les 12 de la nit no ho han fet, queden automàticament exempts dels seus compromisos amb La Secta.
** La Sofia i jo vam ser amants (Filo-Sofia). Ella em va desvirgar. Era de Benavente, Zamora, infermera, 29 anys (jo en tenia 20), baixeta, dolceta, vivia al carrer Diputació cantonada Parc de l'Escorxador. Jo vivia al carrer Nicaragua, a tocar de la seu del PSC. Veia sovint l'Obiols. Aquest va ser el meu primer pis a BNA. Després en vaig llogar 5 més. Vaig conèixer la Sofia un dissabte en una discoteca de la zona alta i aquella mateixa nit vam dormir junts a casa d'una amiga seva que vivia a la Meridiana i que també havia lligat amb l'amic que m'acompanyava (César), un asturià molt ben plantat, company de pis, que treballava de funcionari de presons a la quarta galeria de la Model...
El nacionalcatolicisme hispànic [El9Nou 20.10.02]
El Codi da Vinci (Opus) [TdQ 7.6.04]
El rosari del Papa (pecats de joventut) [TdQ 2.4.05]
Polo versus Nietzsche [TdQ 17.9.05]
OPUS DA VINCI [ENTRELLUM 25.5.06]
Vaig pitar a Roma [ENTRELLUM 26.5.06]
La culpa va ser del Chache [ENTRELLUM 27.5.06]
27.5.06
La culpa va ser del Chache...

[Miro per la finestra i veig passejar per la riera una parella de testimonis de Jehovà: són dos analfabets encorbatats que s'han après de memòria quatre fragments de la seva bíblia escapçada... I els planyo com em planyo a mi mateix... La vida dóna molts tombs i qui estigui lliure de passat que llenci la primera pedra...]
26.5.06
Vaig pitar a Roma...

El centre de l'Opus a Lleida és al carrer Vallcalent cantonada Bisbe Martí Ruano. És tota la primera planta d'un edifici. Com tots els centres opusians, té oratori, biblioteca, etc. Allí vaig passar-me moltes hores... Allí vaig fer la cerimònia d'ingrés: recordo que em van fer besar la creu negra de fusta**. Allí em va enxampar el 23F del Tejero...
Quan vaig acabar COU (juny 1982) -amb el carnet de conduir i la selectivitat a la butxaca- em vaig traslladar a Pamplona per tal de començar els meus estudis universitaris. Això va ser possible gràcies a les beques "internes" que em van costejar la matrícula, l'allotjament i la manutenció. Vaig residir durant dos cursos al Colegio Mayor Belagua Torre II del campus de la Navarrensis. Un indret preciós. Pel matí estudiava la carrera de Filosofia i per la tarda la de Teologia. Per la nit estudiava. Els caps de setmana estudiava i, amb una mica de sort, feia esport. La Torre II, sota l'aparença d'un "col·legi major", era el Centre d'Estudis***
Em preguntareu per què collons explico tot això després de 20 anys. Doncs perquè em dóna la gana i perquè ja era hora de passar comptes amb el passat. ¿No diuen que has d'escriure sobre el que coneixes? Ja ho va dir Montaigne a l'endreça al lector dels seus Essais:
Je suis moy-mesme la matiere de mon blog
** A tots els oratoris de l'Obra hi ha penjada una creu negra de fusta sense crucificat. Diuen que t'hi has de penjar tu per a ser alter Christus, ipse Christus.
*** Centre d'Estudis: una espècie de "mili opusiana" on els numeraris reben dos anys d'intensa formació que els habilita per a desenvolupar després tasques de responsabilitat dins l'Obra.
25.5.06
OPUS DA VINCI

Els precedents. Juny de 2004. Havent llegit el CdV, vaig escriure una sèrie de 4 posts sobre aquest best-seller. Els podeu llegir aquí. En el primer d'aquests posts (7.6.04) elucidava alguns punts confusos que apareixen a la novel·la tocant a l'OD. L'any següent, en morir el Sant Pare, vaig escriure un post autobiogràfic en el qual relatava alguns aspectes de la meva relació personal amb l'OD...
(punxa la imatge per ampliar-la)
El cas és que, després de veure l'esmentat reportatge, he arribat a una agosarada conclusió que vull compartir amb vosaltres:
El veritable autor del CdV és l'Opus.
Dan Brown és, en realitat, un home de palla rere el qual hi ha "un negre" molt negre, negríssim. Sota l'aparença d'un atac matusser a l'OD, la novel·la esdevé un esquer molt brillant (genial diria jo) per tal d'atreure el gran públic cap a l'OD. L'estratègia és enrevessada, però efectiva:
1- Fabrico un best-seller mundial polèmic.
2- Faig que la gent el compri, el llegeixi, en parli, discuteixi...
3- Després surto a "aclarir" els errors palesant que es tracta d'una "ficció literària".
4- Aprofito l'avinentesa per a captar adeptes, que és l'objectiu primordial de l'Opus: fer proselitisme (= apostolat)
Això trenca amb el tradicional ocultisme que ha caracteritzat aquesta secta destructiva (feixista, integrista, fonamentalista i lliberticida) des dels seus orígens. D'ençà de la santificació del seu fundador, l'Opus s'ha envalentit tot apostant per un màrqueting agressiu mitjançant els instruments més moderns de manipulació mediàtica. Al cap i a la fi, es tracta de "vendre" el seu producte. Estan convençuts que la "decadència espiritual" de la nostra societat, el nihilisme i la desorientació generalitzada, poden ser un bon pathos per tal de "pescar" nous membres i (en terminologia seva) reevangelitzar Europa i el món sencer. L'ofensiva opusiana només ha fet que començar.
Camino 833: ¡Caudillo!... viriliza tu voluntad para que Dios te haga caudillo. ¿No ves cómo proceden las malditas sociedades secretas? Nunca han ganado a las masas. -En sus antros forman unos cuantos hombres-demonios que se agitan y revuelven a la muchedumbre, alocándolas, para hacerlas ir tras ellos, al precipicio de todos los desórdenes... y al infierno. -Ellos llevan una simiente maldecida. Si tú quieres..., llevarás la palabra de Dios, bendita mil y mil veces que no puede faltar. Si eres generoso..., si correspondes con tu santificación personal, obtendrás la de los demás: el reinado de Cristo: que "omnes cum Petro al Jesum per Mariam".
Una cosa és la política...
¿Som una "nació" o necessitem que ens salvi "La Legión"?
Mein Glück...
Per això tota la seva vida va ser un pobre desgraciat.Mein Glück, meine Fähigkeiten und jede Möglichkeit irgendwie zu nützen liegen seit jeher im Litterarischen.
La meva felicitat, la meva habilitat i qualsevol possibilitat de ser útil d'alguna manera, es troben des de sempre en lo literari.
(Franz Kafka, Tagebücher, 28.3.1911)
P.S: AVISO QUE DEMÀ, PETI QUI PETI, PARLARÉ DE L'OPUS.
24.5.06
Sóc a l'aula AV2...

L'Ivan té els cabells enrinxolats, és obès i tímid. El faig asseure. M'agradaria conéixer tres paraules en búlgar. Intento xerrar amb ell. Em diu que ve de Vidin i que zdrasti és "hola" en búlgar. Li ho faig escriure en un paper. Però no passem d'aquí.
Vota'm a veure si guanyem per tercer any consecutiu el Premi "Honorífic" al blog + votat
23.5.06
Aviat farà dos anys i mig...

22.5.06
Hi haurà més cendra...
21.5.06
La lengua natal...
P.S. Un poco de épica no le va mal a la vida.
La merla i el gaig...

20.5.06
19.5.06
He leído con mazo de empatía...
(he trobat aquest video de la Nina Simone al seu blog)
Ja podeu llegir el PDF...
La historia más bella...
Estimado Evelio:
Atentamente,
Profesor de filosofía
Mollet
SÓC UN INDIVIDU CATALÀ QUE HA DECIDIT CONSAGRAR LA SEVA MISERABLE EXISTÈNCIA A L'ESCRIPTURA EN LLENGUA CATALANA I QUE PER LA QUAL COSA NO ESTÀ DISPOSAT A DEIXAR-SE POLITITZAR NI MANIPULAR PER ALTRES INDIVIDUS, GRUPS O INSTITUCIONS. La resta, me la sua.
(un debat interessant)
18.5.06
El paradís existeix...
Malgrat l'adversitat...

¿calces o tanga?
17.5.06
Ronaldinho Gaúcho... (versió II)

Ho vull saber tot...
16.5.06
Voldria pensar que...
15.5.06
Per fi rebo a la bústia...
Em fa mal als ulls veure escrit "blocosfera"! Fins i tot en Saül Gordillo ha rectificat fent cas dels entesos. La culpa és dels "blocs" de Vilaweb i del Termcat que l'ha cagat i ha de rectificar. Blogs, blogosfera, bloguer/a, bloguejar, blogografia, blogologia, blogofília, blogofòbia, etc. O, en tot cas, catosfera©.
Quan he arribat a la pàg. 54-55 (Annex), m'he sentit envaït per la nostàlgia... La Mercè acaba el seu article parlant de Tros de Quòniam. Li dedica les dues pàgines finals. 1 - 2
14.5.06
Fugint de l'infern...

Gràcies, Quiño!
13.5.06
12.5.06
BENZINA
Una certa penombra
Ressenya Línia Vallès
Llista d'escriptors suïcides
Concurs Literari Benzina
(A mi sí, que em fa feliç escriure.
¿Es nota molt?)
11.5.06
Haurà de passar molt de temps...
Haurà de passar molt de temps fins que l'honor, el prestigi i la dignitat de Catalunya puguin ser rescabalats (de portes endins i, sobretot, de portes enfora) després d'aquesta infausta etapa que hem sofert víctimes d'uns impresentables, trinxeraires, saltamarges, incompetents, afaitapagesos, afonacases, arreplegats, arribistes, barrets de rialles, bufanúvols, descordats, esclafacanyes, furtalàpides, gànsters, ineptes, sectaris, menjabròquils, pelagats, pixavagants, polls revinguts, porcs mal abeurats, sapastres, torrapipes, trepitjafarigoles, trossos de suro, xantatgistes, zitzània, etc. Sí, molt de temps haurà de passar, perquè el mal que han fet és molt gran, però no tingueu cap dubte: El Judici de La Història serà implacable. El pitjor Govern de la nostra història acaba de passar a La Història. Visca Catalunya!
-----------------------------------------------------------------------
Afegitó:
1- ¿Aquest Estatut és millor que el del 79? SÍ.
2- ¿Qui votarà NO? PP & ERC (un extrem i l'altre)
Fa 3 mesos ja ho vaig vaticinar
10.5.06
Hi ha alguna cosa invisible...
Hi ha alguna cosa invisible rere l’aura dels cossos, agonia de llum que els núvols s’emporten, rosa que es bada dins el teu úter, martiri d’amor, dubte entranyable.
¿Quina clarícia ignota?
¿Quina veu cantarà l’última nota del rèquiem?
¿Qui gosarà negar l’adveniment del silenci?
¿Qui ens salvarà de l’infern nihilista, de la tirania de la indústria, la màquina i el comerç?
versión en castellano
9.5.06
Estamos tan hechos a tener esperanzas...
8.5.06
Confesso que temps era temps...
7.5.06
Lamento profundament haver nascut espanyol...

... entre la más alta poesía, las traducciones más pulcras y la agitación blogográfica más diversa, t'agraeixo Quiño, el detall
6.5.06
Qui no hagi transitat per aqueixos corriols...
Prudenci Bertrana, Proses bàrbares (1911)
5.5.06
Sí, no, blanc, nul...
un blog que promet
4.5.06
La tarda se’n va sense tu...
La tarda se’n va sense tu.
L’únic argument és fondre’s amb aquesta xafogor.
Explica’m què hauria de fer.
Explica’m com vols que m’ho prengui.
Explica’m l’enigma que ets, l’enigma que sóc, l’enigma que som…
La tarda se’n va sense tu.
¿Per què no vol ploure?
ei Toni, avui mentre parlaves de la veritat...
ei Toni, avui mentre parlaves de la veritat de Nietzsche a classe, m'he enrecordat d'aquesta cançó d'un dels cantants que normalment escolto. El tipus de cançó suposo que no t'agradarà, però crec que aquestes persones (els cantants d'aquest estil), són unes de les que millor reflecteixen la veritat que avui dia invadeixen els carrers. No crec que t'interessi massa, però bueno, he cregut que no estaria malament que l'escoltesis, com vas dir al teu blog: La vida només és vivible poèticament, i considero que aquests són els poetes del nostre present, i també em fan veure la vida d'altre manera.
ARV 2BTXA
Frank-T feat Zenit - La Verdad
3.5.06
Ronaldinho Gaúcho...

En el pont del riu Llierca...
2.5.06
Parmènides s'equivoca...

El vell Heràclit encerta. No hi ha ésser, sinó esdevenir, procés, canvi, riu... Tot pensament ha d'incloure la contradicció si vol identificar-se veritativament amb la realitat de la fisis. Nietzsche, fidel deixeble heracliti, sofista convençut, escriu l'acta de defunció de l'ésser de Parmènides. Només hi ha un sol camí viable: el camí de les aparences, la sendera de les ombres... Com escriu Paul Celan: Wahr spricht, wer Schatten spricht. Wir sind ein Fleisch mit der Nacht (Qui diu ombra diu veritat. Som una carn amb la nit)
L'ésser no és. Res no és. Ni tu ni jo. Les coses estan i van... amb prou feines. La lògica és una farsa. Viure és naufragar. Batibull d'àtoms. Dinamitada la metafísica, ens queda l'art: aquest afany absurd d'immortalitzar l'efímer.
1.5.06
V. A.

2- L’import del premi convocat serà de 900 euros.
3- Hauran d’ésser presentades nou còpies de l’original amb una extensió suficient per a un llibre, que portaran el nom i l’adreça de l’autor/a. Si l’autor/a desitja que l’obra sigui feta pública amb pseudònim, caldrà que ho indiqui.
4- No es retornaran les còpies presentades.
8- L’adjudicació del premi tindrà lloc el dia 29 d’abril, a Cadaqués, i el veredicte, inapel·lable, serà anunciat per la secretària del jurat.
9- L’Ajuntament de Cadaqués publicarà l’obra guanyadora a l’Editorial Proa.
10- La presentació dels originals pressuposa l’acceptació íntegra de les Bases.
-
►
2021
(15)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (3)
-
►
2017
(195)
- ► de desembre (22)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (9)
-
►
2016
(58)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2015
(109)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(133)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (6)
-
►
2013
(95)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (12)
-
►
2012
(138)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (11)
-
►
2011
(168)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (18)
- ► de setembre (18)
-
►
2010
(114)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2009
(174)
- ► de desembre (28)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (21)
-
►
2008
(343)
- ► de desembre (10)
- ► de setembre (32)
-
►
2007
(458)
- ► de desembre (37)
- ► de novembre (46)
- ► de setembre (29)
-
▼
2006
(491)
- ► de desembre (48)
- ► de novembre (53)
- ► de setembre (50)
-
▼
de maig
(43)
- Plou...
- 2 perfectes desconeguts...
- La filosofía habla...
- Em van dir que si marxava...
- Gairebé tot el que sé...
- La culpa va ser del Chache...
- Vaig pitar a Roma...
- OPUS DA VINCI
- Una cosa és la política...
- Mein Glück...
- Sóc a l'aula AV2...
- Aviat farà dos anys i mig...
- Hi haurà més cendra...
- La lengua natal...
- La merla i el gaig...
- Entrevista
- He leído con mazo de empatía...
- Ja podeu llegir el PDF...
- La historia más bella...
- El paradís existeix...
- Malgrat l'adversitat...
- Ronaldinho Gaúcho... (versió II)
- Ho vull saber tot...
- Voldria pensar que...
- Per fi rebo a la bústia...
- Fugint de l'infern...
- Què han dit dels meus llibres...
- BENZINA
- Haurà de passar molt de temps...
- S.T.G.M...
- Hi ha alguna cosa invisible...
- Estamos tan hechos a tener esperanzas...
- Confesso que temps era temps...
- Comfortably Numb...
- Lamento profundament haver nascut espanyol...
- Qui no hagi transitat per aqueixos corriols...
- Sí, no, blanc, nul...
- La tarda se’n va sense tu...
- ei Toni, avui mentre parlaves de la veritat...
- Ronaldinho Gaúcho...
- En el pont del riu Llierca...
- Parmènides s'equivoca...
- V. A.
-
►
2005
(2)
- ► de desembre (2)