21.5.06

La lengua natal...

La lengua natal (materna y paterna) no se elige. Lo que se elige es qué vas a hacer con esa lengua que has recibido en herencia. Hay gente que la cuida y la mima, y gente que la traiciona, que le repatea, incluso que se avergüenza de ella. Pocas cosas son tan valiosas com la lengua que recibimos de nuestros antepasados. Ser català no té cap mèrit. És un atzar: la loteria del destí genètic + geogràfic. Però val a dir que podem prendre consciència de la nostra responsabiblitat històrica davant la situació més o menys fràgil de la nostra cultura, i actuar en conseqüència. Ser català implica una lluita constant enmig de l'agonia certa. Anit, al Festival d'Eurovisió, la majoria de les cançons eren en anglès! ¿Per què no l'anomenen USAvisión? El problema del català ja no és l'amenaça del castellà (peix gran afamat), sinó de l'anglès (balena globalitzadora). M'entesto a seguir escrivint i parlant en la llengua en què em va alletar ma mare. ¿Tossut? ¿Suïcida? Potser sí. Però morirem amb la paraula a la boca i els dits tacats de tinta... That's our condemnation.

P.S. Un poco de épica no le va mal a la vida.