ENTRELLUM

Les persones morim, però moren els blogs? Què passa quan el blogaire se'n va a l'altre barri, però el seu blog queda amb tots els arxius disponibles i obert als comentaris? Són preguntes que em faig arran del traspàs de Martí Roselló . En parlen Saül i Tina . Un detall a tenir en compte és que el dia que et moris tindràs el rècord de visites i de comentaris : En el cas del blog referit, 1600 visites i, per ara, 59 comentaris . Déu n'hi do. Recomano, per tant, que, in extremis, es deixin els comentaris oberts... Aleshores el blog es converteix en un d'aquells llibres dels tanatoris, però digital. Són coses a les quals ens haurem d'anar acostumant. Del Martí, al qual no coneixia, em quedo amb l' últim post i la descripció que fa de si mateix: "Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I v...

T'escric com qui camina sense témer la mort... Que un blog plegui no és ni bona ni mala notícia. Cada dia neixen i moren milers de blogs. Però si el blog que plega és un dels nostres , ja és una altra cosa. L2P no és un blog qualsevol. La seva vocació (doblement) perifèrica, la seva dissidència, la seva veu tan particular i bolanyesca , el fan un blog imprescindible, diria que "de culte", si aquesta expressió no sonés a cursi. Odio escriure rèquiems. Després de tots aquests anys, entre Subal i servidor hi ha hagut de tot, moments d'idil·li i moments polèmics, sempre amb el respecte mutu per davant de tot. Subal és Miquel. Això ja ho sabia fa temps. L'anonimat és un estat transitori, un equilibri inestable que, per la força, acaba trontollant. Vaig desvirtualitzar-lo el dia que la Tina (una altra exbloguera que trobem molt a faltar) va presentar el seu llibre a l' Horiginal , el temple sagrat dels poetes perifèrics. Em sap greu. No ens podem permetre el luxe...

Segueix plovent. Que la Tina plegui és una mala notícia . La Catosfera no s'ho pot permetre. No hi ha tanta gent que escrigui bé el català. Potser no ens interessaven gaire les seves cròniques ravaleres, però estaven ben escrites. Ho vaig dir a la darrera taula rodona : Per això és tan important dignificar la Catosfera . Necessitem bloguers i blogueres que escriguin bé, que tinguin consciència i cura de la llengua, que postegin continguts de qualitat. I va la Tina i plega. Abans havia plegat l'amic quadernícola ... Qui serà el següent? ( Cucarella ho va fer veure; ara sembla que torna a bloguejar ) Les raons poden ser múltiples. Ens hem de sentir motivats. Ningú no fa les coses perquè sí. Al capdavall, és una qüestió de xifres : ens han de sortir els números. Cal que el temps i l'esforç que hi dediques es vegin recompensats per les visites ( lectors ) i el reconeixement públic ( premis ). És absurd treballar pel dimoni. Els blogs neixen, creixen o minven. Hi ha el perill ...

657 posts 577 etiquetes 100.000 visites en 14 mesos ( since 8.1.06) 11.795 visites el mes de març de 2007 1.125 visites en un sol dia (25.3.07) 76 blogs enllaçats (511 links) 5è al rànquing d' Alianzo 5.185 € de benefici Acta est fabula Sic transit gloria blogs ( + ) Tina : Sit tibi terra levis Els que quedem ho haurem de fer encara millor

Ho comentava l'altre dia amb la Tina : la catosfera està molt pansida últimament, com si "la moda dels blogs" hagués deixat pas a l'ensopiment generalitzat. N'hi ha que pleguen, cansats, conscients de la seva manca d'idees. No apareixen blogs nous interessants . Seguim amb els típics diaris d'adolescents plens de faltes d'ortografia, l'anecdotari banal, el politiqueig barat, el glossadors de notícies i la colleta d'amics que es comenten mútuament i que acaben quedant per a dinar, sopar, fotre un cafè, unes braves, o (directament) lligar... Humana misèria. Un desert de decadència literària. Res de nou. Res. La bona notícia és que la Tina treu el seu llibre , que serà el segon blog català que esdevé paper (el primer fou Adrada d'en Jaume Subirana ). Estaria bé que les editorials es fixessin una mica més en aquesta literatura digital , que hi apostessin de veritat, que s'arrisquessin a promoure la ciberliteratura de qualitat . Per això ...

El millor regal d'ahir va ser rebre els mails de felicitació dels entrellumaires (des d'aquí us agraeixo el detall), i trobar-me aquest mail d'en Jordi Riba: Benvolgut amic: E-noticies compta amb un nou apartat anomenat “QUI ES QUÍ A LES LLETRES CATALANES”. El principal objectiu d’aquest apartat és donar a conèixer als autors que com vostè han destacat per la seva aportació a la cultura catalana. Per aixó li demanem que el més aviat possible ens faci arribar les respostes a l’entrevista que properament publicarem així com una fotografia per tal de poder incloure-la. Suposo que ho publicaran la setmana vinent, però m'avanço aquí penjant les respostes que he donat a les sis preguntes plantejades: Com es definiria com a autor? Una barreja de filòsof i poeta. Escric per a comprendre i cantar el misteri de viure. La literatura em serveix per a inventar màscares, esbombar dubtes, vomitar obsessions, amagar secrets, divertir-me... Quan més lliure sóc és escrivint. Les para...

19 h. Auditori del CCCB. Ple. 200 persones i algunes personalitats. Presentació del documental Miquel Bauçà: poeta invisible . Bloggers presents (que hagi vist o saludat): Tina & Co , Subal & Co , Subirana (a primera fila, clar)... Parlaments previs. Pel·lícula. L'actor Pep Tosar broda el paper. Molt creïble. Testimonis diversos. Massa èmfasi en les rareses i pintoresquismes de l'escriptor de Felanitx. Sembla que interessa més el "personatge" que la seva obra. Ho declara Biel Mesquida: "Sa lletra és l'única realitat de Bauçà". Hi estic d'acord. Tant me fot si era esquizofrènic, onanista, sociòpata, misantrop, alcohòlic, maniàtic, llord, picapedrer, putero, voyeur, mal pare, sàtir, miop, egoista, autista ... ¿Parlem de literatura o de Salsa Rosa amb quetxup? Tinc la impressió d'haver assistit al tret de sortida del procés de beatificació literària del poeta maleït oficial de Catalunya . Una Literatura com cal no pot deixar de tenir els...