7.4.06

Ho comentava l'altre dia amb la Tina...


Ho comentava l'altre dia amb la Tina: la catosfera està molt pansida últimament, com si "la moda dels blogs" hagués deixat pas a l'ensopiment generalitzat. N'hi ha que pleguen, cansats, conscients de la seva manca d'idees. No apareixen blogs nous interessants. Seguim amb els típics diaris d'adolescents plens de faltes d'ortografia, l'anecdotari banal, el politiqueig barat, el glossadors de notícies i la colleta d'amics que es comenten mútuament i que acaben quedant per a dinar, sopar, fotre un cafè, unes braves, o (directament) lligar... Humana misèria. Un desert de decadència literària. Res de nou. Res.

La bona notícia és que la Tina treu el seu llibre, que serà el segon blog català que esdevé paper (el primer fou Adrada d'en Jaume Subirana). Estaria bé que les editorials es fixessin una mica més en aquesta literatura digital, que hi apostessin de veritat, que s'arrisquessin a promoure la ciberliteratura de qualitat. Per això encoratgem la iniciativa de Labreu Edicions.

Escriure al segle XXI suposa un repte, una aventura que passa necessàriament per l'experimentació amb les noves tecnologies. Qui no ho vulgui veure així, és que està cec o prefereix quedar-se al segle passat. Els blogs segueixen sent una eina molt valuosa per a l'escriptor. Escriure cada dia serveix per agafar ofici. És un aprenentatge lent, però segur. Saber que hi ha gent que et llegeix (perquè en tens constància), t'anima en aquesta incerta singladura de les lletres virtuals. Les possibilitats són immenses i encara molt inexplorades: entrecreuaments d'autors i personatges, una autèntica teranyina dins la qual es fecunden co(i)nspiracions inèdites i insòlites... La generació dels blogs encara és a les beceroles. No és una qüestió de fe, sinó de fets: la facticitat quotidiana d'una ciberescriptura ultramoderna.