10.4.06

Hem caminat fins aquí...




Hem caminat fins aquí i som les passes exhaurides que algun dia van ser foc sota la pluja d'estiu. Horabaixa d'enyors, intempèrie captiva dels dits que agombolen la nit.

Hem caminat fins aquí i aquesta llum tamisada i aquest xiuxiueig joliu com una senyera blanca que ens assenyala el camí. No t'acomiadis. Deixa que fimbri l'ala fins que l'etèria distància esdevingui infinit.

Hem caminat fins aquí. Llunàtica nostàlgia de llavis humits. Rere l'ombratge de les paraules, dins el silenci imprecís, inusitadament, t'estim.

Cançó recomanada (versió accelerada amb final d'harmònica) Gentilesa Atzucac