17.4.06

Plou sobre les roses...

Plou sobre les roses acabades d'esbadellar. Plou amb convicció. Les meves roses de color rosa tenen aquell perfum inoblidable d'antany, fragància d'infantesa pagesa a l'horta de ponent, relíquia ancestral que persisteix en algun racó amagat dels replecs de la memòria. Plou. La riera reneix. Milers d'avions carregats de turistes solquen el cel espès. Diumenge vinent Sant Jordi. La diada del llibre mercaderia. Cada any em fa més fàstic. Amb la Monzona ja hi comptava, però només em faltava l'Alsius emulant Masters & Johnson per acabar de perbocar. Tant de bo plogui diumenge que ve. Com avui, que m'he deixat el llibre Sabiduría insólita de Fritjof Capra (3ª edició, Kairós, 2003) al jardí, sobre l'hamaca, i s'ha mullat ben mullat. Suposo que la persona que me l'ha prestat serà prou comprensiva. Un gran llibre, aquest. Acabo amb una citació extreta de la pàgina 228:
Debido al condicionamiento social y cultural, es frecuente que a la gente le resulte imposible resolver los problemas graves (tensiones vitales) de un modo sano y, por consiguiente, consciente o inconscientemente, eligen la enfermedad como salida. Una escapatoria incluye las depresiones, la esquizofrenia y demás formas de enfermedad psíquica; otra es la enfermedad física como, por ejemplo, el cáncer; una tercera escapatoria conduce a patologías sociales: la conducta violenta y destructiva, la delincuencia, el abuso de las drogas, etc.
I jo afegiria una quarta i cinquena "sortides": bloguejar i escriure poesia. Que plogui, doncs. Tot el que plogui, ben plogut serà.