29.4.06

És perquè floreixen les acàcies...



És perque floreixen les acàcies
Que perdo la fe en l’hivern
Com perdo la fe en tu, en mi,
En nosaltres, la fe en la
Humanitat sencera, en el futur
Que ens espera, en els déus
Que vam enderrocar sense tenir
Alternatives tret d’aquesta
Intempèrie de cossos i objectes
Que es consumeixen sense aturall.

És perquè floreixen les acàcies
Que perdo la fe en el verb
Que ens salvaria del desastre
Si no fos un verb corcat,
Massa aombrat pels segles.

I resto així: despullat, indefens,
Desprovist de qualsevol recer,
Com un nadó acabat de néixer
Que balbuceja les beceroles
D’una altra aurora inclement.