2.4.06

Via Totxana Isernenca...

Via Totxana Isernenca m'assabento que han donat el Premi de la Crítica a Mistana de Núria Perpinyà. Ho llegeixo dos cops, ho torno a rellegir i me'n faig creus. Al·lucino. No, no és una broma. I si no ho és, aleshores "la cosa" està pitjor, MOLT PITJOR del que em pensava. Escorcollo els arxius de [TdQ] i recupero la krítika que vaig fer d'aquest llibre en el seu moment: 29.7.05. Us la reprodueixo tot seguit...
Feia anys que no llegia una novel·la tan dolenta. La Núria Perpinyà s'ha quedat ben descansada perpetrant aquest esguerro literari... Volia fer una novel·la sobre la boira i la bogeria... i li ha sortit un llibre boirós, illegible, sense cap ni peus, un cagalló infumable. La culpa és d'aquesta notícia de Vilaweb arran de la qual em va entrar el cuquet i me'l vaig comprar. 16€ llençats a l'aigüera. He trigat setmanes a acabar-me'l [si un llibre és bo em dura una nit] L'agafava, llegia una pàgina i el deixava amb fàstic. Al final, després de boira, boira i més boira [l'avorridor embolcall d'una pocasubstanciada sense contingut ni argument ni res] l'autora es carrega tots els personatges menys dos... No hi ha per on agafar-ho. L'ús d'alguns lleidatanismes m'ha fet certa gràcia, però para de comptar. La contracoberta diu que Mistana és una novel·la poètica escrita amb un llenguatge delirant, amarat de versos en prosa, que imantarà els lectors. Propaganda enganyosa de l'editorial. ¿Poètica? ¿Versos en prosa? ¿On?! És ple de tòpics, paraulotes, insults i expressions barroeres. Un desgavell de registres. A mi no m'ha "imantat" pas, sinó tot el contrari. Ara estic pensant què en faré, d'aquest malaguanyat exemplar... si cremar-lo, dipositar-lo al contenidor blau, fer bookcrossing, sortejar-lo al programa de ràdio entre els quatre oients que ens escolten o regalar-lo al meu pitjor enemic. Per a cloure aquesta ressenya, us deixo un fragment de la pàgina 177 [que té tota la pinta de ser autobiogràfic]:
Adéu, mamó. Jo sé que em tornaràs. Vindràs mamat, crio emmarat; i amb el teu bonet mal col·locat. Emmerdat amb mil problemes, m'embrocaràs. Perquè al món no hi ha cap mama que et mami com jo et puc mamar.
Amén.
PS: Lamento que la Sra. Perpinyà no pugui deixar comentaris aquí com els que va deixar a [TdQ], perquè ENTRELLUM no és un blog empastifable a l'abast de tothom.