9.4.06

Les espasetes liles de vell nou...

Les espasetes liles de vell nou, de bell nou, bellnouades.

(...)

El xoc del lilàs carregat de flors en efervescència i tu, Aràlia, amb un capell d'ala ampla i tota vestida de blanc cru dibuixant aquells raïms de flors en inflorescència: essència de record.

Tu i Lechevalier presents com amants clàssics. Punyides al cap, als polsos. I el descobriment dels amants que «le bonheur n'est pas toujours divertissant.»

(...)

Dic fort: Per què l'amor no existeix enlloc on tu no hi ets?

Abelles i papallones entre els fems i les cendres...


Bestioles alades animàculs que solquen eteris espais vogelschwingen möcht ich breiten mosquetes albatros mahaltes aràlies cavallers de ceptres germànics florim primaverals corinflamats tendríssim naufragi ultravivim felicitats inversemblants l'amor que insisteix procliu al desastre lluny enlloc nowhere notime vade retro cave canem defugim paraules talment lilàs que embaumen el jardí furtiu dels somnis carn i batecs i sang i ànimes desballestades i el plaer trencadís insistent insadollable no no hi ha res ress resss més enllà d'estimar-te