21.4.06

No miro la tele...

No miro la tele ni llegeixo diaris, tret d'alguns moments puntuals en què no puc evitar-ho; com avui, que he enxampat LV i m'he quedat garratibat amb l'article de Francesc-Marc Álvaro a la p. 15, titulat Ovni perdido en un agujero negro. Us el recomano. Frase antològica:
Hoy, el Gobierno catalán es una nave ruidosa extraviada en un punto remoto entre la atmósfera de Dune y el campo gravitatorio del Planeta Fantasma.
Giro pàgina i, sota la foto de Jordi William Carnes (flamant conseller d'Agricultura que substitueix l'ínclit Siurana lleidatà), llegeixo:
Un detalle más: William es masón.
I acaba dient que la Mieras (una altra ínclita exconsellera que ja durava massa) també ho és, de maçona, la qual cosa demostra fefaentment la imparable i vertiginosa decadència d'aquesta secta tronada. Ai, La Maçoneria! Estem ben apanyats. La politiqueta d'aquest país oscil·la entre l'opusisme peper i el maçonisme sociata, o sigui, entre el foc i la brasa, que no sé què és pitjor. Maragall és El Gran Arquitecte d'aquest univers marcià, factòtum que treu i fica consellers com qui mou las figurillas de su tripulación porque piensa llegar sano y salvo a los encuentros en la tercera fase (F-M Álvaro again, avui tan inspirat).

No em veig amb cor de passar més pàgines... Marcians, maçons... Ui, ¿qui entrevistaran a La Contra? Un pirat que es diu Luna (sic), exseminarista, consumidor reincident d'ayahuasca... Al·lucinogen i al·lucinant.

Monzó la clava a la p. 24: Amor de madre (no pas la Manuela)

Bon article de Carlos Sentís a la p. 25. Parla dels rossinyols. Si vol escoltar la cantúria rossinyolenca, que foti el camp de la urbs i vingui al meu poble. Els rossinyols no ens deixen dormir!!

Fins i tot les necrològiques (p. 32) tenen gràcia.

Res, que LV d'avui és una veritable peça de col·leccionista. No us la perdeu. I tot per un miserable euro. Em penso que la miraré més sovint.