Els baladres florien quan va marxar. Baladres rosa, hibiscus vermells. La mar sense onades, silent.
Mai ens acomiadem. Sempre tornem als llocs on vam ser feliços i als braços que ens van arrecerar.
Els baladres florien i el seu anhel: un horitzó per les ales, un somni fet de rialles, una promesa de pètals multicolors...
Florien els baladres quan va marxar, i tot era perfecte, lleuger, suau...
Ningú coneix el misteri del deixar enrere i del retornar...
