MANAIA és el testimoni d’una transmutació personal i literària que abasta vint-i-set anys. He llegit aquest llibre com qui camina per un territori desconegut. Cada part correspon a una etapa d’un procés alquímic: Nigredo , la crisi existencial, la fugida desesperada i la mort simbòlica a Rapa Nui ; Albedo , el retir al Montsec , el silenci i la sanació; Citrinitas , l’esclat creatiu de la Mar d’Amunt , la connexió amb la natura i la poesia visual; Rubedo , la unió tàntrica amb l’Eva a Manhattan i el retorn al melic del món per tancar el cercle. És, per tant, una crònica iniciàtica que narra com un ésser humà pot dissoldre’s i recrear-se a si mateix. Aquesta obra és una cartografia de l’ànima. Cada paisatge que l’autor trepitja és un espai geopoètic, un estat de l’esperit. La muntanya és l’ascensió i l’aïllament. El mar és la llibertat i la fluïdesa. La ciutat és el repte i la contradicció. L’illa és el centre, el punt on el temps s’atura i l’ésser es ...