Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta ràdio

São Francisco do Sul

Dofins grans i foscos nedant al costat de la balsa que trasllada el cotxe fins a Molhes travessant l’estuari del riu Tubarão.   Pescadors llençant les xarxes per a pescar tainhas (llisseres).  Molts espiadimonis.  La badia de Pinheira (Guarda do Embaú) fa 6 km. La camino tota (anar i tornar) abans del desdejuni. Arribo a la conurbació de Floripa. Em fa gràcia de passar el pont cap a l’illa de Santa Catarina. Segueixo fins a Campeche. Hiperurbanitzat. Massa trànsit. No val la pena. Giro cua.  Per fi descobreixo una bona emissora de ràdio: Itapema FM.  Després de Porto Belo, pots accedir a Bombinhas, que té una colla de platges. Cal pagar una taxa ecològica de 26,5 reals (7 euros). Miro el mapa i veig que també està molt urbanitzat. Bye bye.  El Balneário Comboriú és un horror estil Benidorm, amb gratacels inclosos. Passo de llarg.  Decideixo visitar el  Museu de Sambaqui  ...

Clap your hands

Me n’allunyo, dels humans, de la seva corrupció intrínseca, de les rivalitats i enveges, tendeixo al minimalisme, a la senzillesa, també de relacions. Vénen dies de viatges on my own , aventures estiuenques. Me n’allunyo, de twitters i ràdios entretenidores, supèrflues, de gastar bytes. Pica de mans, diu la lletra de la cançoneta. L’alegria com una tirania, com el somriure etern de les models anorèctiques, l’haver-de-fer-bona-cara-sempre, de guai, bones vibres. Dejuno de menges i de relacions humanes. Resto en la lleugera carícia de la matinada, en el bressoleig del mar, en el vol de la gavina, en la llum del capvespre. No me’n desdic, de l’amor, no pas. L’amor és joia i plenitud compartides. L’amor rutila. Tanmateix la solitud m’allibera i em mima. És maternal. No fingeixo. Resto nu sense mirades. Només observo i, sense jutjar, sense paraules, accepto la vida tota i batego amb  ella.  

A Ràdio Vilafant

Carlos

Els àngels estan més enfeinats que mai.

The lizard king

Això és la repera. Ahir m'enllaça Gordillo i avui, de retruc, m'enllaça Rius i, clar, se'm disparen les visites. A sobre, apareix la meva cara a la secció de blogs del gratuït Bondia.cat de Lleida (vid. presentació ). A partir d'ara enllaçaran amb el nou blog que he creat per a celebrar el centenari de Màrius Torres: LLETRES A MAHALTA , on ja he escrit 3 lletres (amb les corresponents respostes mahaltisses ). No són els primers que ho fan. Ja fa temps que El Singular Digital em té enllaçat com a "blog singular"... Aquesta tarda toca entrevista telefònica per al programa " No són hores " d'Onda Cero. Volen que parli de la meva llista d' insults i del llibre Tros de Quòniam . Set anys després de la seva publicació! A les 20:30 tinc previst d'anar al Cafè del Teatre a l'acte " Literatura pel dret a decidir "... I demà sabré quins són els concursants amb els quals m'hauré de barallar a la Misión Eclipse ... Collons, m...

A casa dels pares

Escolto a la ràdio que un 72% de les persones menors de 30 anys encara viuen a casa dels pares, i recordo el que un amic divorciat em va dir l'altre dia: mentre la meva filla visqui a casa de sa mare, jo hauré de seguir vivint a casa dels meus pares. Així està pati, companys.

Èpiques

Hi ha l'èpica silenciosa del dia a dia i l'èpica estrident de les dates assenyalades. Ambdues són necessàries, encara que alguns toixos prediquin la no-èpica com a norma de vida. Que se'ls endugui el diable! Felicito Vilaweb per la seva re-novació, i especialment Vicent Partal , pel seu model de periodisme independent , que tan poc abunda a hores d'ara. Si tinguéssim almenys una ràdio i una TV com Vilaweb, aquest país seria plenament normal i avançaria cap al seu futur amb passes decidides. Malgrat tot, crec que estem ben encaminats i que ens en sortirem. S'acosten moments crucials per a la nostra història com a poble. Cal que TOTS ens hi posem a traüllar, cadascú en el seu àmbit, sense por, amb fermesa, il·lusió i esperança. O ara o mai. Bon article

I like your style

I nternet és l'últim reducte de llibertat que ens queda . Ho deia fa tres setmanes a València : Els bloggers (no tots, per desgràcia) estem fora dels canals “oficials”, anem per lliure, ens escapolim del control polític o mediàtic (tot i que de vegades ens intentin utilitzar) (...) la tasca dels blogs és important i rellevant enmig del soroll mediàtic de teles, ràdios i premsa al servei del pensament únic i la consigna partidista. El blog com a plataforma individual, creadora de sinèrgies, de comunitats virtuals, com a font de crítica social, en la construcció col·lectiva del coneixement compartit, descentralitzat, desjerarquitzat... No són bons temps per als lliurepensadors. La llibertat d'expressió està amenaçada per la censura del políticament correcte. La partitocràcia sotmesa a la plutocràcia (d'aquí deriva tota la corrupció) exerceix un implacable lliberticidi per tal d'assegurar que l'opinió publicada (que no pública) coincideixi amb els seus interessos. E...

Noves possibilitats

Després de 5 anys i 2.000 posts (700 a TdQ i 1.300 a ENTRELLUM ), m'estic plantejant seriosament la possibilitat de deixar els blogs... De la mateixa manera que, després de 3 anys i mig, he plegat del programa de ràdio Capvespre , també podria plegar de bloguejar... Estic content de tot el que he fet. El balanç no podria ser millor: Un número respectable de visites Bones posicions en els rànquings El blog més votat tres anys consecutius Un premi important (el llibre sortirà publicat aviat) Una paraula inventada Una antologia amb 100 blogaires Manifestos , taules rodones , entrevistes , recitals , bolos ... I totes les persones que he conegut (perquè al final sempre hi ha persones rere la pantalla) Vaig ser un dels pioners i he treballat dia a dia, post a post, per la promoció de la llengua i de la cultura catalanes a internet. Hi vaig creure des d'un bon principi i, amb el temps, no he fet més que reafirmar-me en la convicció de què els blogs són una eina extraordinària. ...

Post 1291

Plou. Aixeco la persiana fins a dalt de tot. Escolto la remor de l'aigua que cau. Les fulles macilentes dels plataners de la riera entomen la pluja amb una resignació exemplar. La gent corre i s'aixopluga al Casal. Els capvespres dels divendres ja no tornaran a ser radiofònics . Com diu la Bíblia: hi ha un temps per a cada cosa i una cosa per a cada temps. Plou amb més intensitat. El cel té un gris molt dens. Els dubtes d'ahir avui són certeses incòmodes. Hi ha dies que m'agrado molt poc. Sort que la pluja ho neteja tot. Aquest és el post 1291. Deixar partir quem já não é nosso porque nos deixou tudo...

Presentem LCL a Mallorca

El vol Spanair JK 5700 surt a les 12:40 (no rigueu, que jo no les tinc totes). Estaré 24 hores a Mallorca per a presentar la criatura que vam gestar fa 9 mesos . En aquest post anterior podeu trobar tots els detalls. M'acaben d'entrevistar a Ona Mallorca i demà ho faran a IB3 Ràdio . Recordeu : a les 20 h. a Can Alcover Intentaré fer la crònica en directe... També en parlen: Antaviana Llorenç Carreres Ricard Garcia Filant prim El pèndol de la Victòria Sala de premsa Cossetània Agenda Can Alcover IBWEB Plaguetaire

LCL a Ona Mallorca

Aquest vespre, Benjamí Villoslada , al programa Mca en xarxa , entrevistarà alguns dels bloggers mallorquins participants a LCL . A l'estudi hi seran na Caterina i na Victòria , i al telèfon servidor . Ho podeu escoltar en directe [i on line ] a les 19 h . Escolta el Podcast Agenda LCL

De la dubtosa importància d'un mateix

Comences a ser important quan surts a la tele , t' entrevisten arreu, sovinteges la premsa , et fan caricatures , acudits , paròdies , guanyes premis , publiques llibres , et conviden a taules rodones i a formar part de jurats , no pares de presentar coses ( llibres , exposicions i els saraus que faci falta)... Comences a ser realment important quan aconsegueixes mantenir-te, mes rere mes, en les primeres posicions dels rànquings , amb un número d' enllaços i de visites prou acceptable, alhora que els teus posts inspiren altres posts en blogs aliens... (foteu-vos, no us penso enllaçar) Però el súmmum de la veritable importància arriba quan descobreixes que els enemics et llegeixen cada dia compulsivament tot esperant la teva imminent desgràcia, que ja triga massa... PACIÈNCIA, col·legues, que tard o d'hora tot caurà pel seu pes... LCL a El Punt

Entrevista Ràdio4 (26.5.08)

Programa Què està passant... v 4.0 amb Mariola Dinarès i Joan Arenyes. Una de les entrevistes més interessants que m'han fet. No te la perdis. Aquest divendres entrevista a Ràdio Sabadell

Agenda LCL

Dilluns 19 de maig (18:30 h.) Intervenció al programa On vols anar a parar? de Catalunya Ràdio . [Escolta Podcast ] Dimarts 20 de maig (19 h.) Entrevista a Ràdio Torredembarra. Dimecres 21 de maig (17:30 h.) Un equip de TV3 vindrà a Vallromanes per enregistrar un reportatge sobre el llibre. L'emetran la setmana vinent al Telenotícies dins la setmana dedicada a la literatura i al foment de la lectura . [Vid. Vídeo ] Dijous 22 de maig (14:00 h.) Ràdio Andorra . Programa Ningú és perfecte . Hi participen els catosfèrics andorrans Dávid Gálvez i Climent Miró . Canal Reus TV . Programa La Cara C. [Vid. Vídeo ] Dilluns 26 de maig (17:30 h .) Entrevista en directe a Ràdio 4 en el programa Què està passant? [ blog ] [Escolta Podcast ] (21.00 h.) Entrevista a Ràdio Sant Celoni Punt 7 . Hi participa el catosfèric celoní Pere Lleixà . Divendres 6 de juny (11:15) Entrevista a Ràdio Sabadell al programa A Bona Hora Divendres 27 de juny (19:00) Mca en xarxa. Ona Mallorca [Esco...