18.11.09

I like your style

Internet és l'últim reducte de llibertat que ens queda. Ho deia fa tres setmanes a València:
Els bloggers (no tots, per desgràcia) estem fora dels canals “oficials”, anem per lliure, ens escapolim del control polític o mediàtic (tot i que de vegades ens intentin utilitzar) (...) la tasca dels blogs és important i rellevant enmig del soroll mediàtic de teles, ràdios i premsa al servei del pensament únic i la consigna partidista. El blog com a plataforma individual, creadora de sinèrgies, de comunitats virtuals, com a font de crítica social, en la construcció col·lectiva del coneixement compartit, descentralitzat, desjerarquitzat...
No són bons temps per als lliurepensadors. La llibertat d'expressió està amenaçada per la censura del políticament correcte. La partitocràcia sotmesa a la plutocràcia (d'aquí deriva tota la corrupció) exerceix un implacable lliberticidi per tal d'assegurar que l'opinió publicada (que no pública) coincideixi amb els seus interessos. El súmmum d'aquesta tràgica pantomima és que aquells que han estat escollits pel poble votin en contra de què el poble pugui escollir (dret a decidir). Això està passant ara mateix en molts consistoris d'aquest nostre dissortat país. Vergonya i més vergonya!!! L'embranzida de l'independentisme és un fet, malgrat que premsa, ràdios i teles vulguin silenciar-ho. El sistema econòmic i el sistema polític vigents han demostrat últimament les seves incongruències més perilloses. Assistim dia sí i dia també a episodis cada cop més escandalosos. La paraula "regeneració" a mi em sembla molt tova. No es "regenera" allò que està podrit. ¿Què cal fer? Reaccionar. Lluitar. No rendir-se. Ens queden els blogs (que són i han de seguir sent gratuïts), les veus valentes que se la juguen a cada ratlla que escriuen, encara que sovint puguin equivocar-se. Val més espifiar-la sent tu mateix que perpetrar textos sectaris sota les ordres dels mandarins. Un exemple: de les visites que rep ENTRELLUM al cap del dia, unes 50 són gràcies a un post que vaig escriure fa més de tres anys: Currículum del "bachiller" Montilla... Fiqueu al cercador de Google "curriculum montilla" i veureu que surt com a primera referència (a imatges també). Que es foti Montilla i els sociates i els espanyols i la mare que els va parir. Aquest post no el poden esborrar de cap de les maneres. Aquesta és la meva petita-gran victòria. No, no són bons temps per als lliurepensadors ni per a la democràcia. Però no patiu, la veritat ens farà lliures i el temps acabarà posant cadascú al seu lloc.

4 comentaris:

Joan Arnera ha dit...

Bravo, Toni, sí senyor. "No rendir-se"

Salut!

Pedra Lletraferida ha dit...

"Val més espifiar-la sent tu mateix que perpetrar textos sectaris sota les ordres dels mandarins." Aquesta és bona, Toni, però dura, duríssima de re-seguir, en tant que la realitat que ens envolta és tanmateix com ells, freda, mesquina, hipócrita i calculadora. I així estem... Gràcies, i aviam si aviat hi ha un "a re-veure". Salutacions cordials!.

F.Puigcarbó ha dit...

així és Toni. Per cert, faig un cert us de l'0racle en un bloc nou que tinc, per suposat cito l'origen i ho enllaço al teu bloc personal.

una abraçada.

Toni Ibanez ha dit...

Joan: Si ens rendim nosaltres, qui quedarà? Em temo que som la darrera generació de catalans que tenim l'oportunitat de salvar els mobles... O ens hi posem de debò, ben units, o això s'acaba.

Pere: La realitat no és cap excusa si volem lluitar pels nostres somnis. Ara ho tenim una mica més complicat per a veure'ns, ja que visc a Lleida.

Francesc: Un altre blog??!!! Ets la repera, tu vols passar al rècord Guiness de bloguer amb més blogs de la història! T'agraeixo les citacions de L'Oracle. El blog et queda molt xulo i suggeridor... ummm