5.11.09

Tot ho vull ser

Groguegen les fulles, els peus es glacen
La boira ho embolcalla tot de misteri
Batega mon cor alegre, ardent, generós
Probablement sóc molt menys del que em pensava
Probablement vaig exagerar sobre mi mateix
He d'aprendre a caminar descalç sobre l'herba que creix vora el riu
No hi ha camins impossibles, sinó caminants inexperts
La nit s'ajup sense remei
Les cigonyes tornen al niu
Demà seré més a prop dels teus llavis
Demà els teus braços em seran recer
Groguegen les fulles, es glacen els peus
Dóna'm sencera l'ànima i el cos obert
Amb tu tot ho vull ser
Empetitint-me entre els teus dits
Batega mon cor alegre, ardent, generós
Dóna'm oberta l'ànima i el cos sencer



Todo contigo

Las hojas amarillean, se enfrían los pies
La niebla lo envuelve todo de misterio
Mi corazón late alegre, ardiente, generoso
Probablemente soy mucho menos de lo que pensaba
Probablemente exageré sobre mí mismo
Debo aprender a caminar descalzo sobre la hierba que crece junto al río
No hay caminos imposibles, sino caminantes inexpertos
La noche cae sin remedio
Las cigüeñas vuelven al nido
Mañana estaré más cerca de tus labios
Mañana tus brazos me darán cobijo
Las hojas amarillean, los pies se enfrían
Dame tu alma entera y tu cuerpo abierto
Quiero ser todo contigo
Quiero volverme pequeño entre tus dedos
Mi corazón late alegre, ardiente, generoso
Dame tu alma abierta y tu cuerpo entero



CIBERPOESIA