Com cada vespre, quan el sol es pon, m'assec a la terrassa per a contemplar l'espectacle de les cigonyes provinents de l'abocador de Montoliu. L'estampa dels ocellots sobre l'horitzó rogenc és una cosa extraordinària. S'acosten amb el seu vol lent i pausat fins a fregar amb la panxa l'edifici de casa, que és el primer que troben en arribar a la ciutat. Les puc comptar per desenes. Lleida és l'indret de Catalunya amb la població més elevada d'aquestes aus la qual cosa no significa que la natalitat lleidatana estigui per sobre de la mitjana del país. Sembla ser que ja no emigren a l'hivern perquè s'han aclimatat. Si Màrius Torres va anomenar Lleida "la ciutat llunyana", ara la podríem anomenar "la ciutat de les cigonyes"... (encara que Google em diu que ja existeixen altres ciutats amb aquesta denominació: Cáceres, Zamora, Alcalá de Henares, Alfaro, Marràqueix...)

Toni Ibañez web llibres poesia @tonibanez
6.10.09
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
▼
2009
(175)
-
▼
octubre
(30)
- NEBELZONE
- Petites corrupcions
- Sala de premsa
- Visites i rànquings
- Crònica valenciana
- Taula rodona Blogs & Literatura
- Xuclets al clatell
- Whatever works
- Blogs & Literatura
- Calidoscopi
- Contra la Parella
- DUI
- No sé si sóc o si sé
- Mai no em podré allunyar de tu
- La clau de la felicitat
- El meus llibres de paper
- Vora el riu
- Ressaca de tu
- Agora d'Amenabar
- Com els ocells
- Camí de l'escola
- Una altra ploma negra per a les ales del pecador
- Reagrupament a Lleida
- El món és una mentida
- La ciutat de les cigonyes
- Aparença
- Un nou estil de vida
- Riu amunt
- Miratges
- Riu avall
-
▼
octubre
(30)
1 comentaris:
Del poemari "Atles de la memòria":
http://elvertigen.bloc.cat/post/8382/159880
Toni, ens assemblem més del que pensava.
Publica un comentari