10.10.09

Com els ocells


Se escribe porque se vive, por la misma razón que vuela el ave
Alejandro Lavquén (blog), A buen paso atraviesa la noche
Els escriptors ens replantegem constantment l'acte d'escriure. ¿Val la pena? ¿No seria millor viure i prou? ¿Què afegeixen les paraules a la vida? La immensa majoria d'humans viuen sense escriure ni un borrall, i tanmateix són (o semblen) feliços. ¿D'on ens surt aquesta necessitat de paraules? ¿On ens porta aquesta acumulació de posts i de llibres?

Ara que he retornat a la perifèria, les meves lletres seran encara més petites, més minúscules... Escrivim perquè vivim, com volen els ocells... I així serà fins al final.

2 comentaris:

Marta M.Q. ha dit...

Una reflexió interessant... Jo a vegades també m'ho pregunto. Però tinc la sensació que com més escric, més intensament visc.

arcoiris ha dit...

Escribir es dar testimonio - por
eso es mas que simplemente vivir - porque vivir es olvidar. Cuando anoto mis vivencias las recordaré y al final dispondré de un collar cerrado de impresiones -
revelador del sentido de mi vida.