9.10.09

Camí de l'escola

M'he dedicat a recórrer els carrers on vaig viure la infantesa... Ha estat un exercici nostàlgic. Moltes coses han canviat i altres continuen igual com les vaig deixar fa 30 anys enrere.

Em vaig criar al número 4 del carrer Saturn, entre Gardeny i la Plaça dels Pagesos, un carrer que fa baixada en direcció al Passeig de Ronda...


L'edifici segueix al seu lloc. Només han arreglat l'entrada...


Després ens vam mudar al bloc de davant, en un pis més nou i més ampli (tenia pàrquing i tot), perquè els sis germans que érem ja no hi cabíem...


A sota mateix d'aquest bloc, hi havia el repàs de la senyoreta Mercè. Allí vaig a aprendre a llegir i a escriure. Ella em va ensenyar les primeres lletres...


Aquí em podeu veure amb 3 anys i mig...


I aquí amb 4 i mig, al costat de ma germana Montse...


Vaig entrar al col·legi Episcopal als 4 anys (1968) i m'hi vaig estar fins als 18 (1982). Avui he tornat a fer el mateix camí que vaig fer milers de vegades... Travessava el Passeig de Ronda (jo el vaig arribar a conèixer sense asfaltar), pujava per la costereta (que no "serreta", mai se li ha dit així), deixant el matadero (ara "escorxador") a mà dreta, fins arribar al carrer Doctor Combelles...


D'aquest recorregut recordo sobretot els esgüells dels porcs al matadero... Els descarregaven del camió i els degollaven de viu en viu... Aquells crits em van traumatitzar... Hi ha dies que encara els escolto... Ara han reconvertit l'edifici en un teatre molt modern... Per a mi sempre serà un lloc de mort... Jo crec que d'aquí em ve la inclinació al vegetarianisme...

Col·legi Espiscopal

Més tard he baixat cap a la Rambla d'Aragó. L'antic Seminari ara és la Facultat de Lletres. L'antiga Maternitat ara és la Biblioteca Pública. Hi he entrat... La sorpresa ha estat descomunal. Però d'això en parlaré en un altre post.

6 comentaris:

Aber ha dit...

Jo també vaig anar al repàs de la senyoreta Mercè, però encara sóc un pél més jove que vostè.

O. ha dit...

La casa de la senyoreta Mercè és una d'aquestes en filera que hi ha just darrere de la plaça dels Pagesos? Si és així, la meva tieta era la seva veïna.

Toni Ibanez ha dit...

Efectivament, en concret l'última d'aquestes cases (he posat la foto)

Arcangelo ha dit...

Quina gràcia... rondar tant a prop de casa meva! Crec que quan van fer el parc (que per cert, es va fer gràcies als esforços de Pilar Arnalot, regidora del PP i veïna del barri) hi havia una justificació per dir-li Serreta. En qualsevol cas, jo també li he dit costereta tot i que també era comú muntanyeta...

d.ivanov ha dit...

Potser falten algunes fotos de l'adolescència... ¿No creu?
Jajajaja
Deu ser bonic rememorar el passat i tornar a veure el que no veiem des que erem més joves...

Toni Ibanez ha dit...

Ivanov, si segueix atent a aquest blog, aviat trobarà les fotos que deleja...