21.10.09

Contra la Parella

Cal ser conscient del que deixem enrere i per què ho deixem. El globus que llença el llast és el que més s'enlaira...

Rellegeixo Contra la Pareja (Ed. Lucina, 1995) d'Agustín García Calvo. La primera lectura la vaig fer l'any 1998. Reconec que fa 11 anys no estava en condicions de comprendre el seu contingut. Ara sí. De vegades passa amb alguns llibres, que quan els llegeixes per primera vegada no estàs preparat per entomar-los. García Calvo és un lliurepensador molt interessant. D'aquests cada cop en queden menys. La idea central del llibre és que la Parella (sí, en majúscules) és una institució al servei de la Dominació. He rigut molt amb alguns fragments. Us en copio un de genial (p. 98):
Y, ciertamente, para hacernos una pareja como Dios manda, nos hemos tenido que machacar a conciencia el uno al otro (porque, ¿cómo va a ser, si no?: si tenías demasiadas esquinas, he tenido que alisarte; si parecías demasiado pequeño para mi, he tenido que hincharte todo lo posible; si demasiado grande, he tenido que empequeñecerte, hasta conseguir volverte tan idiota como armoniza con mi idiocia propia; si tenías tendencia a salirte de madre, he tenido que cuidar de que vuelvas a tu cauce; y, en una palabra, si algo en ti amenazaba con rebosar del ser, si andabas tan indefinido, vago y fluctuante, que no había Dios que se pudiera fiar de tí, he tenido que cumplir con la función de definirte y delimitarte, pues a ver quién te creías que eras tú; pagando, desde luego, con análogas delimitaciones y sacrificios por mi parte), hasta lograr una razonable igualdad en nuestra mútua valoración, que garantice la posesión mútua y la estabilidad de la Pareja.
Cal ser conscient del que deixem enrere perquè d'això depèn el nostre futur. No hi ha res més descoratjador que un futur cert, segur, previsible...

3 comentaris:

RDC ha dit...

Compartexo l'afinitat amb García Calvo, encara que, potser, no el definiría exactament com un lliurepensador -crec que més aviat és el precursor d'un nou tipus de pensadors ibèrics (per no dir hispànics, ja que sona massa nacionalista). El García Calvo té, al meu parer, una virtut lloable: entusiasma, engaxa i escriu de marevella.

Per altra banda, deixa'm comentar-te la darrera frase: "No hi ha res més descoratjador que un futur cert, segur, previsible..." Per això Sant Agustí presentava el cristianisme com la doctrina de la salvació, de l'esperança i contra, és clar, l'estoicisme romà oficial, el qual dictava: tot està determinat a ser com és perquè tot tornarà a ser exactament igual ¡La llibertat humana no existeix, sinó com a il·lusió i futilitat!

Tema interessant aquest eh!!

De totes maneres, els científics sempre han somiat tot el cotnrari: que el futur sigui determinable, cert, previsible ¡Recordem com protestà Einstein davant el principi d'indeterminació! Per aquests homes no hi havia res pitjor que la indeterminació, l'indecisió, el dubte, la ignorància ¡Sócrates dient que la ignorància és el mal i fruit de totes les immoralitats!

Salut Toni

Marta M.Q. ha dit...

Molt interessant el paràgraf que has triat! Hi estic d'acord, una parella és una lluita constant... Ja em llegiré el llibre ;)

Anònim ha dit...

Viure en parella té una avantatge clar: surt més barat que viure de "single". Apart de la comoditat de no haver d'estar buscant cada dia qui t'escalfi el llit, cosa que a l'hivern s'agraeix molt.