ENTRELLUM

Internet ha regalat als creadors visibilitat i canals propis per a adreçar-se als lectors: són el que jo vinc anomenant menestrals de la literatura, entre els quals hi ha els blocaires o bloguistes. No han vingut a combratre els amos del paper imprès, a trencar amb els vells canals de l’edició, però sí a mostrar que existeixen alternatives que, tinc la sensació (i no la voldria tindre), no acaben d’agradar als comerciants del llibre, siguen editors, llibreries o professionals de l’escriptura. ( Salms ) El post de Josep Porcar Editorials sempre i només? ha generat un debat molt interessant. Fa deu dies vaig abordar el mateix tema a la taula rodona en la qual vaig participar a València. La meva posició es resumeix en el fragment final de la meva intervenció : Amb la revolució digital apareix el ciberescriptor connectat a la xarxa que perpetra una nova escriptura dissident amb la qual subverteix el fet literari. M'interessa subratllar aquest factor de la dissidència amb el qual jo,...

Avui cedeixo el meu espai a Josep Porcar i a la seva admirable creativitat videopoètica. El seu post és avui el meu post. Simplement impressionant... Ein Nichts waren wir, sind wir, werden wir bleiben, blühend: die Nichts-, die Niemandsrose.

Via Salms em trobo aquest vídeo... Surt Josep Porcar parlant del seu poemaria digital Els estius i de Blogs de Lletres ... Al final, els de TV1 se hacen la picha un lío i diuen que el llibre de LCL és " una antologia de este blog de blogs " (¿?!), l'anomenen Cartosfera (sic) (de cartró?) i reblen: " se anuncia como una de las estrellas del próximo día de Sant Jordi " (però si sortirà al maig!!). El vídeo acaba amb imatges d'ENTRELLUM , concretament d' aquest post . O sigui, un embolic de muy padre señor mío . Jo és que flipo mandonguilles. Com se sol dir, la qüestió és que parlin de nosaltres encara que sigui confusament. Però el més fort és que la notícia d'aquest Sant Jordi Digital (de la ciberliteratura o Literatura 2.0 que fem en català ) vingui de Madrid mentre els mitjans de casa nostra bada que badaràs...

Recordo com si fos ara aquell 6 de juny de 2005 a la Sala Capitular del monestir de Sant Cugat... Alguns dels presents vam compartir dos dies apassionants en els quals vam debatre sobre el dietarisme clàssic i el nou dietarisme dels blogs . Escriptors de la mà tancada versus escriptors de la mà oberta , lletraferits versus blogferits ... Han passat dos anys i mig d'aquella trobada iniciàtica i avui ens retrobem aquí, a Granollers, en aquesta taula rodona catosfèrica per a parlar de la literatura que es fa a la xarxa -la ciberliteratura -, les lletres a la pantalla, la nova escriptura i la nova lectura del segle XXI: dietarisme digital , e-poesia, blognovel·la , hipertext , literatura ergòdica , blogografies, autoedició, del paper al blog i del blog al paper, internet i els llibres, què significa ser escriptor a l'era digital, edició 2.0 , el futur de les lletres virtuals... etcètera. Com que em toca fer de moderador, hauré de reprimir la meva verborrea. El que voldria dir j...