ENTRELLUM

... per als pagesos del meu poble, per als professors de batxillerat amb què em trobo, per als petits empresaris, el balanç polític del darrer tripartit és un pur no-res. Res de res de res. I en algun cas (per exemple, per als professors de batxillerat que s’han quedat sense hores de filosofia) l’únic que el tripartit ha produït és, directament, una agressió imbècil, del tot immerescuda.

I què passa si és contradictori? No es tracta de lògica, sinó de legitimitat moral. Carod queda deslegitimat pels seus, però legitimat per Montilla . Ara només falta que es faci militant del PSOE . Comentari a l'e-notícies

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/43953 Mentrestant, en tot aquest procés, Esquerra prefereix mirar cap a una altra banda en comptes de posar de manifest la brillant tasca de José Montilla en matèria de telecomunicacions, només superada per la seva gestió amb Endesa. Amb TV3 fan com amb Rodalies: anar a la mani i plantejar iniciatives a Madrid, però callar a les reunions de Govern. LA CATOSFERA A TOTA VELOCITAT

Aparentment, sembla que després de la Manifestació , aquí no ha passat res . Montilla ni s'immuta. El Tripartit segueix, només faltaria. Qui dia passa, nòmina empeny. Els propers mesos estarem prou distrets amb el maniqueisme espanyolista: ZP o PP, sense matisos. Hi haurà més atemptats, això no falla . Nosaltres, més pacífics, seguim pendents del que dictamini el TC sobre l'Estatut. Artur Mas ja va anunciar a la seva conferència que, segons com vagi la cosa, el panorama es pot complicar... ¿I què farem, aleshores, una altra manifestació perquè la guàrdia urbana digui que només érem 200.000 i TV3 li dediqui dos minuts i mig? ¿Què farem, catalanetes i catalanets, més teràpia de grup o una orgia assenyada (que som gent de seny) per a poder sublimar tota la nostra frustració? Si a Madrid ni se n'han assabentat! ¿Sabeu per què? Perquè saben que aquí no passarà res de res mentre Montilla sigui l'Honorable. Potser haurem d'esperar a les properes eleccions... ¿Per a què, ...

Fa massa dies que no escric. El darrer post és del 17 de juliol i l'última pàgina manuscrita de l'u d'agost... La Moleskine va fer figa a la pàgina 32 tan bon punt vam travessar l' Estret dels Dardanels *. Des d'aleshores res de res, ni un sol mot. Increïble. No és veritat que l'escriptor necessiti escriure tothora. Les paraules sempre fan tard. Escrivim des de la indigència, des de l'absència, freturosos perquè la vida no és prou plena. Escrivim aquests ombrívols gargots que maldestrament pretenen dir el que vam viure o tal vegada fingir el que no hem viscut ni podrem viure. Perquè escriure és fracassar. No em veig amb cor de descriure tot el que he vist i tot el que he viscut aquests dies gloriosos que els déus i els patacons m'han concedit. (Jo no tinc una mama que em pagui les vacances i els capritxos). He arribat més lluny que mai per a perpetrar un somni llargament cobejat. Podria dir que he fet el viatge de la meva vida , si no fos que la vida t...

Algun dia els llibres d'història hauran d'explicar aquesta fosca etapa del postpujolisme; hauran d'explicar les claus de la guerra civil entre CiU i ERC, els motius ocults d'aquest seguidisme botifler d'ERC el qual atorga al PSC (PSOE) tot el poder possible mentre Catalunya, amontillada , s'espanyolitza cada cop més . Moltes coses hauran de ser explicades. Alguns parlen de convergenticidi . A mi només se m'acut remembrar la bíblica paràbola de Caïm i Abel . El pastor de cabres acaba occint el pagès. Manelic baixa de la muntanya... La gelosia, l'enveja, el ressentiment precipiten el fratricidi: " He mort Pujol, he mort Pujol... " voldrien cridar tots els manelics. Que no es facin il·lusions, perquè se'ls girarà la feina, que l'ombra de Pujol és ampla i allargada, que això d'aliar-se amb l'enemic (o amb el mateix diable) sempre porta males conseqüències. Jo encara guardo molta esperança: tard o d'hora, les coses cauen pel ...

Aquest dijous Artur Mas va presentar Maria Cabot , alcaldessa i cap de llista de CiU a Vallromanes . Eren les 19:30 quan baixava de l'Audi A6. A l'acte també s'hi va afegir Felip Puig , il·lustre veí del nostre municipi . Com que havia deixat de ploure vam passejar riera amunt fins al flamant Casal (encara no fa tres mesos que el vam inaugurar). Durant el trajecte que va des del Casal fins a la Plaça de l'Ajuntament vaig tenir ocasió de parlar amb ell. En saber que era professor em va demanar el parer sobre la veritable situació de l'ensenyament. Vaig ser molt clar i contundent. Ell m'escoltava amb atenció tot intercalant algun comentari amb el qual demostrava la seva inquietud. A quarts de nou tornàvem a ser al local de CiU, que ja era ple de gom a gom . Dempeus (no hi havia prou cadires) l'Artur va improvisar unes paraules i va respondre algunes preguntes que li van plantejar. Ens quedava el temps just per a brindar amb una copa de cava i marxar cap a L...

L'odi uneix més que l'amor.

Suposant que es reedités el Tripartit , tindríem -per segon cop- una coalició de perdedors al Govern, però ara encara més perdedors : el PSC que ha perdut 5 escons (241,687 vots) i ERC que n'ha perdut 2 (130.257 vots)... L'únic que ha salvat els mobles és ICV-EUiA, que ha guanyat 3 escons (40.311 vots) gràcies als quals -pels pèls- el Tripartit sumaria la majoria absoluta necessària. Comptat i debatut, la ciutadania ha restat 331.633 vots al Tripartit que ha malgovernat aquesta avortada legislatura la qual cosa significa que aquest malgovern no ha estat ratificat en absolut pels votants, ans tot el contrari. L'aritmètica parlamentària permitiria un nou Tripartit que seria de molt mal justificar per tres motius fonamentals: 1- El partit guanyador (CiU) avantatja en 11 escons el segon (PSC) 2- Les xifres esmentades demostren, sens dubte, la important davallada del recolzament popular a l'experiment tripartític. 3- ¿Com s'entén que ara pugui tornar al Govern un par...

La Catalunya Catalana ha mort . Avui -dia de Tots Sants de 2006-, malgrat que el poble català amb el seu vot ha pintat de color CiU la immensa majoria del territori superant amb 11 escons el PSC , és possible la reedició del Tripartit (cosa que ja donen per fet els seus actors "amics") i, per tant, José Montilla podria esdevenir el proper President de la Generalitat gràcies a la inestimable col·laboració dels botiflers d'ERC . La transcendència d'aquest fet és inenarrable per a la nostra mil·lenària història. El fracàs del candidat Montilla (que, amb tot el reforç ZP, ha perdut fins i tot a BNA) és indiscutible. A més, els resultats del partit del bufó Boadella reblen el que dic (C's + PP = 403.046 vots!) Tot plegat és la conclusió de molts anys i de molts fets entre els quals destaquen sobretot la feina feta pel franquisme amb la seva invasió demogràfica, la colonització espanyolista que ha continuat durant la Transición i el lamentable caïnisme suïcida de ...

Els fets no existeixen per si sols sense un espectador que els consideri. Tot espectador és narrador, és a dir, hermeneuta, d'acord amb l'axioma protagòric segons el qual "l'home és la mesura de totes les coses". El logos humà és sempre narratiu la qual cosa vol dir que pensem i parlem seguint un relat, un argument que ens construïm per tal de poder comprendre la realitat. Un fet pelat i escarit, isolat en si mateix, sense ser vist ni llegit ni dit per ningú, resta inexistent, de fet és un no-fet. El problema, per tant, no són els fets del Tripartit , sinó el fil conductor que els explica, la veu en off que els exposa amb un punt de vista subjectiu i tendenciós. CONFIDENCIAL CAT és una obra mestra protagòrica, un producte sofístic de primera magnitud, la consagració de la demagògia ( 2a. accepció ) per damunt de la política. Els temps que corren exigeixen mètodes sofístics, màrqueting a curt termini per a cridar l'atenció del votant i "ajudar-lo...

Als afores de Mollet em trobo aquestes dues tanques publicitàries l'una a tocar de l'altra: La de l'esquerra és d'ERC. El text resa: humans. amb virtuts i, es clar, amb defectes. La de la dreta és de la COPE i resa: Somos libres Fa gràcia trobar-te els dos extrems aplegats en el mateix espai: dues llengües i dues maneres oposades de veure les coses. Casualitats de la vida. Em crida l'atenció que l'eslògan d' ERC és d'una obvietat absoluta: tots som humans i tots tenim virtuts i defectes. No, no s'han trencat el cap. ¿Què insinuen quan diuen que tenen defectes? ¿Que l'experiment del Tripartit ha estat un nyap? ¿Que reconeixen que l'han cagat? Però el que més m'esvera és la dèria aquesta de semblar modernets posant-ho tot amb minúscules (al començament de la frase i després del punt) i menjant-se els accents ( é s clar). ¿O és que busquen votants entre els joves analfabets de la Generació ESO-Messenger ? El lema de la COPE cau pel seu pr...

No admeto que ningú em doni lliçons de catalanisme. Més enllà del politiqueig barat, com a escriptor que sóc, la meva particular i prioritària manera de ser català és escriure en català . La resta són accions o opinions més o menys secundàries. Jo enraono i escric cada dia en català sense problemes. Aquesta és la meva normalitat . És clar que voldria l’oro i el moro , gaudir d’unes millors circumstàncies, etc. ¿Us penseu que jo no tinc somnis? ¿Us penseu que ja he perdut totes les il·lusions? No senyor. Encara aspiro a millorar les condicions que tinc, que són les condicions dels que m’envolten: del meu poble , del meu país, de la meva terra... Cada cop estic més convençut que cal cercar el consens en comptes de barallar-nos entre nosaltres. Per això, m’agradaria que CiU i ERC es poguessin entendre . Per a mi aquesta és la veritable “clau” del futur de Catalunya. ¿O seguirem amb la lluita fratricida que només beneficia l’enemic comú? No, no vull veure Montilla presidint la Generali...

Deu ser la mandra canicular, però entre els blogs que (per obra i gràcia de YouTube ) s'han convertit en videoblogs i la plaga dels blogs polítics (soroll mediàtic sense suc ni bruc / per cert, posar les eleccions el dia de tots sants és una última maragallada genial: no es podia escenificar millor la defunció i l'enterrament del Tripartit , president inclòs ), la catosfera fa una mica de peneta. Em llevo aviat i me'n vaig a caminar tres hores per la muntanya. Pujo fins a Coll de Clau, saludo el mar i segueixo pel camí de la carena fins al mirador. Vull atansar-me al lloc on l'altre dia es va produir l'incendi . Arribo al Turó d'en Baldiri i veig el desastre de prop: restes encendrades, cadàvers de pins, sutja embrutidora, senderes despullades, roques pelades... La imatge de les branques renegrides encara palplantades assenyalant el cel s'adiu amb la visió del petit cementiri de Tiana al fons. No duc la càmera, llàstima. Hi estic una estona en silenci, pro...

Fas aquest comentari en un blog polític : VICTIMISME I MÉS VICTIMISME Toni Ibàñez dijous, 15 de juny de 2006 08:26 Carod va de víctima, pobrissó: "Van a per mi, van a per nosaltres." Si els han fotut fora DE TOT ARREU per alguna cosa serà, no? On és l'autocrítica? N'hi ha prou amb el victimisme? El Tinell ha estat un fracàs . El Tripartit ha estat un fracàs . ERC l'ha cagat ben cagada i ara es fa la víctima com si tot fos producte d'una Gran Conspiració del Poder Ocult... Au vinga, Carod , que se't veu el llautó! Per què no admets d'una vegada que has estat un polític incompetent i nefast per a la història de Catalunya i per al teu propi partit (que el millor que podria fer és engegar-te)? Per cert, ¿em vols dir com t'ho faràs diumenge vinent per a esbrinar quines paperetes del NO són teves i quines són del Rajoy i de l'Acebes? Ho tens pelut , xaval. I, automàticament, provoques tot un seguit de reaccions . No falla. La psicologia hum...

Sexisme : separen nens i nenes en escoles diferents. Anticatalanisme : la llengua vehicular d'aquests centres és el castellà. Integrisme religiós : la ideologia opusiana és sectària i atempta perniciosament contra els drets humans. Etcètera... I això ho financem TOTS de la nostra butxaca amb el vistiplau d'un Govern catalanista i d'esquerres! Font: e-notícies

Fugint de l'infern de Montmeló, Festa Major de Lleida. Anit concert de Coti als Camps Elisis. Lluna plena. Avui castellers a la Plaça Paeria. Dinar familiar: caragols, corder a la brasa, cireres... ¿Ha passat res al món? ¿Algun altre desgavell polític? ¿Què diuen, que tornaran a reeditar el Trist-partit? Hòstia, no em feu riure que l'allioli se'm remou a les tripes! ¿Es poden fotre les coses pitjor i, a sobre, amenaçar amb una repetició? El símbol de Catalunya és el caganer , ja ho sé, i un burro també, però tampoc és qüestió de currar-s'ho tant. Sempre podem empitjorar-ho, no dic que no. És una llei molt humana, aquesta de superar-se en l'abisme del fracàs i, a sobre, sentir-se enorgullit de prosperar obstinadament cap al desastre encara més desastrós. Jo ja m'ho espero tot, d'aquests polítics, fins i tot el suïcidi col·lectiu. El que han de fer és menys "declaracions" (menys vedetisme) i més feina, que per això els paguem un sou. ¿Qui ho ha...

Haurà de passar molt de temps fins que l'honor, el prestigi i la dignitat de Catalunya puguin ser rescabalats (de portes endins i, sobretot, de portes enfora) després d'aquesta infausta etapa que hem sofert víctimes d'uns impresentables, trinxeraires, saltamarges, incompetents, afaitapagesos, afonacases, arreplegats, arribistes, barrets de rialles , bufanúvols, descordats, esclafacanyes, furtalàpides, gànsters, ineptes , sectaris, menjabròquils, pelagats, pixavagants, polls revinguts, porcs mal abeurats, sapastres, torrapipes, trepitjafarigoles, trossos de suro, xantatgistes, zitzània, etc. Sí, molt de temps haurà de passar, perquè el mal que han fet és molt gran, però no tingueu cap dubte: El Judici de La Història serà implacable . El pitjor Govern de la nostra història acaba de passar a La Història . Visca Catalunya! ----------------------------------------------------------------------- Afegitó: 1- ¿Aquest Estatut és millor que el del 79? SÍ . 2- ¿Qui votarà NO...

Plou. Si ERC no aconsegueix (malgrat haver capitalitzat la manifestació d'ahir) l'Estatut que somia , i acaba dient NO, aleshores ha de deixar el Govern. Qualsevol altra opció és pura incoherència política. No es pot estar al Govern i, alhora, rere la pancarta. La quadratura del cercle. ERC ha de deixar el Tripartit per "dignitat", convocar eleccions i esperar ( somiar ) que tota la gentada que hi havia ahir a la manifestació voti les seves sigles. Que parli la veritable democràcia: la de les urnes. Així de simple . Ja no plou. Pero ahí no acaba todo, porque con Esquerra proclamando el eslogan "Vota no, o no votis", el referéndum sobre el Estatut se presenta francamente complicado. Empieza a resultar imaginable una campaña con un presidente de la Generalitat llamando a participar a favor del Estatut y un conseller primer proponiendo lo contrario. Catalunya se situaría por méritos propios en el primer puesto del ranking de repúblicas bananeras , pero eso no...