ENTRELLUM

Encara que vagis pel mateix camí, el camí d'anada mai és el mateix camí de tornada.  De vegades l'acció correcta és la no-acció, no re-accionar; com de vegades la millor paraula és la no-paraula, és a dir, el silenci.  Tota la vida volent córrer més que els altres per a ser sempre "el primer" i "el millor". Ara toca anar més a poc a poc i quedar-se una mica enrere.

Fuig del tabac, de l'alcohol, de la carn i de les persones manipuladores. Estimar algú és acceptar-lo com és, respectar-lo, comprendre'l, però no fer que s'adapti als teus interessos. Ningú t'ha de dir com has d'actuar. Si quedes atrapat en una relació tòxica t'anul·laran i patiràs. La dependència sempre és negativa. Has de tenir el teu propi criteri i no témer el canvi . La pitjor addicció és creure que necessites algú per a ser feliç. Mentida. Per a ser feliç el que necessites és ser tu mateix , seguir la teva intuïció i poder crear lliurement el teu destí.

No tinc passat. Cada dia començo de zero. Direu que ningú pot començar de zero, que tots tenim experiències, que hem viscut el que hem viscut; fins els que creuen en la reencarnació parlen d'un suposat “karma” que anem arrossegant d'una vida a l'altra. No hi estic d'acord.  Viure és fugir del que hem viscut . Esborro el passat quan no hi penso, quan no l'esmento, perquè només existeix si el ressuscito. Habita en la meva ment, enlloc més. Visc el present i prou. No viure el present és estar malalt de nostàlgia o d'esperança.  Normalment són els altres els que s'entesten a recordar-te què vas fer o qui vas ser. Els altres tenen una memòria prodigiosa per als errors que no són seus. Els propis se'ls guarden al calaix més fondo no fos cas que algun secret esdevingués públic. Qui no té secrets?  Tothom es veu amb cor de jutjar-te. És molt fàcil donar consells. No te'n refiïs mai de les persones que volen ajudar-te abans que els hagis demanat...

No es pot viure (ni avançar) amb el fre de mà posat

No tinc obligacions. L'única obligació que tinc és ser feliç i fer feliços als altres, si es deixen. El problema és que, de vegades, la gent té molta por de ser feliç...   Dietari de Terradets

Si l'horitzó és finit no és horitzó, sinó gàbia.   Dietari de Terradets

"La meva versió de l'amor era boira sota les pedres, i res més." Albert Sánchez Piñol, Pandora al Congo , p. 470

Quan descobreixes que darrere de tot no hi ha res comences a interpretar millor el teu paper en aquest ridícul teatre que anomenem vida.

La religió atempta contra la meva llibertat. Déu i jo som incompatibles. La seva afirmació és la meva negació i viceversa. Sóc lliure, ergo ell no existeix.

Quan de mi, finalment, sols quedaran les lletres posades com ocells damunt els cables tensos dels esperits fidels als himnes de la vida, un martell plorarà per la llum apagada... Són versos d 'Agustí Bartra . Intento imaginar-me les llàgrimes d'un martell... La mort no admet metàfores. peur d’un "effet domino"...

Si vols llegir sempre entre línies pots córrer el perill de no entendre què diuen les línies entre les quals t'entestes a llegir . L'espai en blanc és una buidor que provaràs d'omplir amb les teves especulacions. Llegeixes el que t'interessa i no pas el que ha volgut dir l'escriptor. Es tracta d'un vici antic, gairebé inevitable: cada paraula ressona diferentment dins el cervell de cadascú, cada verb batega de forma distinta en cada cor... Llegir és reescriure. Llegir sempre és llegir-se.

¿On està escrit que hem vingut aquí per a ser feliços? Deixeu-me dubtar d'aquest imperatiu que ens obliga a atènyer la fictícia felicitat. La felicitat la va inventar un flonjo que somiava floretes . Quina quimera més vulgar. Ja ho deia Nietzsche: la felicitat és una cosa burgesa que només està a l'abast de les vaques i de les dones. Jo no vull ser feliç , sinó sentir-me pletòric , fort , poderós ... La felicitat és una anestèsia que deprimeix la meva vitalitat. El que necessito són sensacions punyents i no pas sentiments mandrosos. La calma és per als rius estancats. Doneu-me meandres ràpids, fredes cascades, la violència dels guèisers, l'esclat dels volcans, abismes oceànics... La vostra petita felicitat em fa fàstic. --&-- No hi ha hagut mai a la història de la humanitat un mitjà de comunicació més lliure que els blogs la qual cosa no significa que tot s'hi val. Un blog anònim o sensacionalista té els dies comptats. La credibilitat del bloguer i la fidelitat d...

Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa Lluís Maria Xirinacs , Acte de sobirania , 6 d'agost de 2007 Und es ist allein das Daransetzen des Lebens, wodurch die Freiheit bewährt wird (I només arriscant la vida podrem conservar la llibertat) G. W. F. Hegel , Fenomenologia de l'Esperit , IV, A, 2

Escriure és escriure's. Llegir és llegir-se. Cada paraula és màscara i alhora mirall. Paraules que ens maquillen. Si no escric no sé qui sóc. Escric per a esbrinar-me .

Com un viatge improvisat en el qual t'ho jugues tot sense cap mena de possibilitat de tornar a casa (perquè no hi ha casa ni mapa ni retorn), la vida avança inexorablement cap al futur. L' horitzó és la nostra pàtria.

La ginesta comença a florir. Les flors de les acàcies ja fa dies que escampen la seva fragància. Rododendre esclatant. Roses perfectes. S'enrojolen les cireres primerenques. El rossinyol no calla. Diuen que a França han fet un cop de timó. Candidats somrients als cartells electorals. Tot s'ha de vendre: bou per bèstia grossa. Alguns amb la cara paguen. Fa un sol esplèndid. Última classe de Nietzsche. Llegeixo l'inici de l'opuscle Sobre veritat i mentida en sentit extramoral : som mosquits bufats enmig de la immensitat còsmica, mosquits que necessitem creure en la veritat... Jo estic amb Nietzsche: m'estimo més crear que creure, fingir que puc viure sense ficcions. La pitjor mentida és una mitja veritat. La millor veritat és una mentida versemblant. Tu pots creure allò que et convingui i, fins i tot, pots fer creure-ho als altres. És tan fàcil manipular! La millor mentida és la que sembla veritable. La pitjor veritat és la que ens desarma i ens condemna a viure sens...

El món és ple de gent que no és intel·ligent i va fent la viu-viu, gent que no és capaç d'entendre res, gent que resta estupefacta davant de coses que no pot comprendre: els mecanismes que mouen l'espècie, la fosca grandària de l'univers, la subtilesa dels detalls, el virtuosisme de les mentides, els tripijocs del poder... Per què volem la intel·ligència? Per a demostrar que som superiors i comprovar com els inferiors, ressentits, ens odien? Per què volem la intel·ligència? Deixeu-me prendre el sol al jardí, mut, indiferent, mentre els ocells diuen la seva...

Juguen els nens i juguen els grans. L'home és un animal ludopàtic . La vida sense joc és quelcom malaltís, avorrit, intolerable. El joc ens redimeix de la penosa seriositat, ens allibera de les cadenes de la trista i crua realitat, ens enlaira fent-nos sobrevolar totes les coses. És aquesta necessitat de jugar la que ens empeny cap a l'art. L'art és un producte cultural de primera magnitud perquè demostra que la necessitat lúdica de l'home pot sublimar-se de manera certament sublim. La literatura és el joc de les lletres , el ball de les ombres, l'afecció ficcionadora d'un jo que s'emparaula multiplicant arguments i personatges més o menys versemblants. La literatura és veritat perquè pot ser-ho TOT sense ser RES tret d'un tempteig, una recerca, un aguait. La literatura ens salva , per tant, de la definició definitiva. La definició definitiva és letal. Viure és jugar. Escriure és jugar. L'escriptor és un ludòpata inofensiu . La ciberliteratura per...

L'odi uneix més que l'amor.