15.6.12

Wings


No es pot viure (ni avançar) amb el fre de mà posat

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Som com un veler en mig de la mar; el timó és la nostra raó i les nostres veles, juntament amb el vent, són la passió que ens impulsa.

Tangata Manu ha dit...

Anònim(a),

Les metàfores les carrega el diable. No dic que no pugui ser adient comparar la vida amb una singladura marítima, però tingues en compte que de vegades hi ha tempestes que poden fer malbé les veles i trencar el timó, fins al punt de fer sotsobrar l'embarcació la qual pot fer aigües i enfonsar-se...

Suposo que volies dir que "el fre de mà" és la raó (prudència), sense la qual anem una mica perduts... Ella és com un far que ens il·lumina enmig de la confusió sentimental-passional... No dic que no. La raó demana temps per a posar les coses i les persones al seu lloc.

El cas és que no som vaixells ni cotxes, sinó persones que necessitem "referents" (fars) per a poder avançar pel camí de la vida...

No oblidis que, més enllà de la raó i la passió, hi ha la intuïció... Ella sí, que és un bon far. Últimament em deixo guiar per ella...

Petons