ENTRELLUM

Si deixem de banda l'obra col·lectiva La catosfera literària 08 (maig 2008), l'últim llibre que havia publicat era L'oracle imminent (novembre 2006). O sigui, que fa més de dos anys que no publicava cap llibre . Casualitats de la vida han volgut que ara apareguin dos llibres meus quasi simultàniament. Avui he rebut un mail de Mallorca en el qual se'm comunica que Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 ( Edicions UIB ) ja està imprès; i aquest mateix matí he anat a Correus per a trametre a l'editorial Cap Béar de Perpinyà les proves corregides del poemari Entrellum . Aquests dos llibres no esdevindran best sellers . Ja donaria gràcies si reben alguna crítica -bona o dolenta- en algun lloc. No tinc padrins, no pertanyo a cap mafieta. Vaig per lliure, a la meva bola. Ningú no m'ha regalat mai res, ni una miserable subvenció . Tots els llibres que he publicat són obres que han estat guardonades amb premis . El primer blog que vaig tenir es deia igual que l'úl...

Un tal Joan Foguet [ blog ], periodista, ha perpetrat aquest article d'opinió al portal Cultura21.cat :(la negreta és meva) Més professionals, però més funcionaris Llegeixo que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha presentat l'estudi "Escriure en català: Estat de la professionalització" on es destaca que "la dedicació a escriure en català és una activitat que ha anat creixent i s’ha anat especialitzant, fet que indica una major professionalització del col·lectiu". Fins aquí només puc fer que regalar abraçades i mostrar-me satisfet com a català i com a lector. A més, el 49% dels enquestats afirmen tenir una dedicació regular a l’escriptura, malgrat que no se senten ben retribuïts i han de compaginar l...

Interessant article de Ferran Sáez a la pàgina 24 de l'Avui: I les cassoles? . No fa gaire vaig parlar del mite de la societat civil . Al penúltim paràgraf, ell parla d' aquella entelèquia anomenada societat civil . La "hipòtesi" final de l'article és aquesta: Potser és que la gent que fa tres o quatre anys picava cassoles ara té un blog a Internet, i expressa allí les seves inquietuds. No hem d’oblidar que, segons diuen, Catalunya ha esdevingut el país amb més blogs polítics del món. Si t’has quedat tranquil després de pontificar pels plecs més recòndits del ciberespai, si ja t’has desfogat, per què perdre el temps amb una rudimentària cassola? No la descartin, aquesta hipòtesi: potser és que les forces se’ns escolen per l’aigüera virtual del mòdem. Que postmodern que queda, tot això! No és la primera vegada que el Sr. Sáez esmenta el blogs. Fa dos anys i mig va escriure un altre article que va inspirar un post de Tros de Quòniam : 15.6.05 PARLA DELS BLOGS ENC...

Pensava que La Cosa havia finit amb congratulacions generalitzades, però no. La ressaca s'allarga. Aquesta tarda he rebut el següent mail... Hola Toni, Sóc alumne de 4t de periodisme, ens han demanat que escrivim un petit article a partir de les opinions d'un escriptor en llengua catalana que no hagi estat a la Fira de Frankfurt. He aconseguit el teu contacte a través del teu blog . Si no t'importa t'envio unes preguntes, l'article és per demà. ------------------------ Hola Franc, Gràcies per pensar en mi. Aquí tens les meves respostes: Tinc entès que no ha anat a la Fira, no hi ha estat invitat o no hi ha volgut anar? No m'hi han convidat. Com diu un amic meu (que fa anys que viu a Frankfurt): Musst du darüber stehn!* Creu que la cultura catalana ha sortit afavorida o desfavorida després de la Fira? No sé què és exactament "la cultura catalana", i menys com a subjecte que pugui resultar "afavorit o desafavorit". Els su...

No he demanat cap subvenció ni estic a la famosa llista de Frankfurt , però ahir vaig enviar un relat curt a un premi i he enllestit una novel·la de 100 pàgines que anirà a un altre premi i estic pensant a quin premi envio el poemari que tinc al calaix (el millor poemari que he escrit mai) i, a més, he obert un blog nou i, visca, ja estic gairebé de vacances . Hi ha pobres d'esperit que creuen que a la vida només existeix la política! Agraïment

Avui fa justament tres anys (1.1.04) que vaig perpetrar el meu primer post . Recordo que fou després del Neujahrskonzert (que intento no perdre'm mai. Començar l'any amb música clàssica -aquesta apoteosi burgesa que és l'espectacle vienès- em renovella l'esperança en la Cultura Occidental, tan periclitada per les noves barbàries del segle XXI). ¿Què dir sobre aquests 3 anys de blogueig ? Que s'ha convertit en un hàbit necessari (¿saludable o nociu? ¿vici o virtut?). Que cada cop m'agrada més. Que ha suposat tota una nova manera d'entendre el fet d'escriure ( ciberliteratura ). Que és un laboratori d'experimentació contínua. Que és un immillorable aparador d'autopromoció. Que fins i tot resulta rendible . Que, almenys, em consta que tinc lectors ( entrellumaires : un petonet a la galta a totes i a tots). Que he pogut conèixer gent interessant. Que la CATOSFERA ha esdevingut un nou territori comanxe que parla la llengua mil·lenària d'una tr...

Vilaweb Subvencions Carta certificada Flux

Carta certificada de la ILC. Assumpte: denegació ajut. Igual que l'any passat , amb el mateix formulisme eufemístic, amb la mateixa rúbrica que, més que una signatura, sembla un núvol que escup un llamp (curiós: enguany Mr. Subirana no ha posat el seu segon cognom: i Ortín). Motiu de la denegació: Atesos els criteris preferents... etc. M'agradaria saber qui hi ha en aquests "òrgans de qualificació"... A veure si, al final, tindrà raó Sam Abrams (i mira que em dol haver de citar aquest senyor): O el cas de Jaume Subirana, que ha muntat uns jurats d'adeptes al seu règim al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, de manera que hagi pogut concedir els ajuts a la creació a gent dels seus cercles socials i intel·lectuals. Així, s'ha concedit un ajut substanciós al seu amic Toni Sala perquè escrigui una altra obra de qualitat dubtosa. I recordem que Toni Sala encara no ha gastat l'import del Premi Nacional de literatura que la seva admiradora Dolor...

Després de quatre mesos d'espera , per fi sortim a l' e-lletres catalanes de l'e-noticies . Han retallat una mica l'entrevista original , han eliminat les dues últimes preguntes que m'havien plantejat i, incomprensiblement, no han posat l'enllaç a l' Emma . Estarem tota una setmana sencera exposats als comentaris, cosa a la qual ja ens havíem desacostumat a ENTRELLUM . Aclariment: Antiquat, endogàmic, claustrofòbic, lil·liputenc, capelletes, amiguisme, pontífexs i acòlits, picabaralles de galliner... Avís important : que critiqui les subvencions no vol dir que no n'hi hagi demanat. Subirana (al qual tinc el detall de citar i enllaçar a l'entrevista) ho sap millor que ningú. El problema és que fa dos anys que la demano i fa dos anys que me la deneguen . Subirana sabrà per què...

Acantilado ha publicat El regreso de los dioses de Fernando Pessoa (edició i traducció d' Ángel Crespo ), una obra que ja havia llegit l'any 1992 a Seix Barral (2º edic. 1988). Es tracta d'un llibre confegit mitjançant la recopilació de textos fragmentaris de l'escriptor portuguès & heterònims. El rellegeixo sencer en aquesta acurada edició de Can Vallcorba (negra i vermella, d'excel·lent qualitat) i corroboro el meu entusiasme pel Pessoa més filòsof que aquí es replanteja l'essència del paganisme. Perquè la veritable alternativa al cristianisme no és el nihilisme , sinó un neopaganisme que s'adigui a la realitat del segle XXI. En això estem alguns. Pessoa ens dóna les claus en aquest llibre. Una lectura molt molt molt recomanable. val + ser un poeta botifarra que una pinya de llauna almivarada subvenció

L'ELABORACIÓ D'AQUEST BLOG NO COMPTA AMB CAP SUBVENCIÓ DE LA INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES

El millor regal d'ahir va ser rebre els mails de felicitació dels entrellumaires (des d'aquí us agraeixo el detall), i trobar-me aquest mail d'en Jordi Riba: Benvolgut amic: E-noticies compta amb un nou apartat anomenat “QUI ES QUÍ A LES LLETRES CATALANES”. El principal objectiu d’aquest apartat és donar a conèixer als autors que com vostè han destacat per la seva aportació a la cultura catalana. Per aixó li demanem que el més aviat possible ens faci arribar les respostes a l’entrevista que properament publicarem així com una fotografia per tal de poder incloure-la. Suposo que ho publicaran la setmana vinent, però m'avanço aquí penjant les respostes que he donat a les sis preguntes plantejades: Com es definiria com a autor? Una barreja de filòsof i poeta. Escric per a comprendre i cantar el misteri de viure. La literatura em serveix per a inventar màscares, esbombar dubtes, vomitar obsessions, amagar secrets, divertir-me... Quan més lliure sóc és escrivint. Les para...