ENTRELLUM

PURESA Retrobar el centre, la mística. Tu sol en la Natura, el nucli. El silenci.  Més enllà de les relacions, de la teranyina de les relacions. Més enllà de les presumptes  necessitats materials, immediates. Retrobar-te,  retrobar l'esperit lliure, la divinitat interior, l'essència íntima. Més enllà del desig (el vehicle de l'ego). Apujar la vibració. Sobrevolar el món. Ser pur. Ser llum. Ser pau.  Ser amor. NUESA M'amago de mi mateix en la cala que sóc. El cos nu. La ment nua. El cor nu.  La nuesa de l'esperit que alena en el fons, insondable, eteri, infinit. Les ruïnes dels records. La boira de les il·lusions. Què queda de tu quan el públic ha marxat i fa hores que han abaixat el teló? La nuesa. El paradís interior. Ocells que piulen. El sol del capvespre. Aquesta remor lleugera  de les onades anticiclòniques. A penes un sospir que ens recorda que el temps pass...

No, no es tracta de retenir o que et retinguin. No es tracta de romandre en la "zona de confort". Lo que coneixem no pot competir amb lo nou. Lo nou sempre ens sedueix per nou, per desconegut… La "zona d’aprenentatge" ens proporciona noves experiències, noves coneixences, nous horitzons. Per això viatgem . En la "zona de confort" no aprenem gaire res, tard o d’hora tot esdevé rutinari, previsible, avorrit. És dur renunciar a quelcom bo, només perquè la vida ens ofereix quelcom diferent… La novetat, com tot començament, amaga un encís . Cal llevar àncores, pujar més esglaons, obrir les ales i volar més lluny… El cor tendeix als lligams, però l’univers ens vol lliures, oberts, florint, fluint, valents, riallers, confiats…

Lo important no és on estic, ni lo que tinc, ni lo que faig. Tant se val on estigui, lo que tingui o lo que faci. Lo important és lo que sóc. Lo que realment val és lo que he aconseguit fer de mi, pas a pas, al llarg del camí. L'obra magna. La quinta essència del treball alquímic. L'or espiritual. La llum que emergeix de les ombres. L'amor que em fa més humà. Lo important no és on vaig ni quin proper horitzó em seduirà, sinó anar-hi, sense por, fluint, lliurant-me al corrent misteriós de la vida. Lo important és ser conscient a cada instant de la veritat, la bellesa i la bondat de l'univers i de tots els éssers. Lo important és deixar-se endur per la meravellosa màgia de viure i que la vida et sorprengui cada dia. Entre la seguretat i la llibertat, escullo la llibertat, la meva veritable llar, la meva màtria. Entre les arrels i les ales, escullo les ales. Perquè només els ocells lliures poden volar.

Benaurada soledat. La llevantada va a la baixa. Sortirà el sol. Caminaré ... Tot endreçat, la vida endreçada, segueixo endavant... Benvingut octubre. He signat per als propers 9 mesos. Un embaràs? Després de 100 dies de vida nòmada, trobava a faltar la teva salabrosa dolçor. Sweet home . He tornat a tu perquè em vas fer feliç. Intentaré estar a l'altura de la teva generositat. Brames perquè he tornat? Quines secretes escumes guardes per a mi? Quins fruits saborosos? Torno a tu per a ser menys jo. La teva màgia. La teva seducció incontestable. Sense plans. Sense personatges. Més pur i més lliure encara. Arrelant-me a les onades. 

Hi vaig venir cercant "inspiració" i vaig trobar fustes i pedres: troncs, branques, canyes i còdols amorosits pel vaivé de les onades. Tinc l'anima neta i les mans ferides. Tot plegat una immensa metàfora. Perquè jo també sóc un bois flotté humà que va recalar en aquesta platja aviat farà dos mesos . Em reinvento cada dia. Ara sóc " artista " i em dic Toni Ros . M'encanta aquest nou personatge. La banda sonora del mar m'inspira totes les hores; de nit em bressola, de dia em fa companyia. Habito entre dos blaus. El vent s'emporta les cabòries i em deixa una pau sense adjectius. No em calen gaires paraules. El primer raig de sol em desperta, el temps s'esmuny de puntetes. Seria com un somni si no fos un somni. Tota la vida ho és, fins la mort. El nen que sóc juga a la platja amb pedretes i fustetes mentre omple la casa d'obres estranyes , com estrany és ell. La gent que passa diu que són maques (en francès superbe! ). Què en sabrà la gent...

No és ètic jugar amb les il·lusions de la gent . Amb això juga la política i l'art (reprovable?) de la seducció a tots els nivells. Dones que cinquantegen, premenopàusiques, desorientades, cercant tendresa i una certa seguretat per al futur incert després d'entomar uns quants fracassos sentimentals. Pràctiques com són, es pregunten què passarà si acaben soles, amb el llit buit, sense una mirada on reconèixer-se. I què dir dels homes que apuren les escorrialles de l'atrotinada pròstata, mascles incapaços d'assumir la decadència natural de la física, sords a qualsevol reclam metafísic, patèticament infantils en el pitjor sentit de la paraula. Elles i ells fan corrua i no es resignen, no es rendeixen. Hi ha l'autoestima (l'epifania de l'ego) que reclama els seus drets. Hi ha el miratge, la disfressa, la lluita aferrissada contra l'evidència. Hi ha mirades tristes i perdudes, ofegades entre gintònics i infrasexe. Hi ha una pila de webs de contactes on no p...

L'aprenentatge de les pèrdues. Això és la vida. O això hauria de ser. No és el que guanyem, ni el que tenim, ni el que gaudim. No. Guanyar, tenir, gaudir són verbs superficials. Tard o d'hora t'adonaràs que només et tens a tu mateix, i de vegades ni això. Pots estar envoltat de gent i de coses -seguretats aparents-; i ho pots perdre tot demà mateix. Hi ha una buidor profunda que no podràs omplir. Ni coses ni persones seran suficients. No t'has preguntat mai per què hi ha tanta gent que creu en Déu? Perquè Déu no pot ser perdut, sempre el tindrem, sempre podrem confiar en ell. Per això és tan seductor, com tots els ideals.  I si perdem la fe en Déu, en els altres i en nosaltres mateixos? Què ens queda? I si perdem l'esperança? I si perdem l'amor? I si perdem la salut i perdem la vida? L'aprenentatge de les pèrdues. El més difícil de tots.        

La convivència i el coneixement mutu porten a la decepció inevitable. Hi ha seducció mentre hi ha misteri, és a dir, ignorància. L'amor és sobretot literatura. T'estimo és una expressió de set lletres que tothom fa anar i que ningú no sap exactament què coi significa. Els somnis es fan malbé per sobredosi de realitat. L'error fonamental consisteix a creure que una altra persona resoldrà les teves mancances. Sovint l'altra persona et fa de mirall i el que hi veus reflectit et resulta d'allò més insuportable. Al capdavall, la nostra autoestima depèn de la capacitat que tinguem d'assumir les nostres imperfeccions, que són moltes. Fixar-se solament en les imperfeccions alienes és fugir d'estudi. La solitud és la millor mestra. La pena és que hi ha persones que no han tingut l'ocasió d'estar realment soles. És com aquell que no ha sortit mai del seu poble i encara viu a casa dels pares. Una parella hauria de ser un procés alquímic de fusió dels ele...

He deixat sis exemplars de la meva darrera novel·la al despatx de la regidoria de cultura d'un poble proper. La il·lusió pels premis no s'estronca tan fàcilment. He passejat vora mar amb ella , ens hem fet fotos, hem dinat, hem rigut, hem oblidat el passat perquè el passat no porta enlloc . El passat només és un pròleg. He vist les primeres flors dels ametllers. He intuït la primavera. Tornant per l'autovia, he apagat la ràdio per a escoltar el silenci. A l'altura de Cervera m'he adonat que era feliç. Al pàrquing he trobat els veïns. Hem pujat junts a l'ascensor. M'he posat el pijama. He menjat dues mandarines. M'has trucat per telèfon. Hem fet plans. Si no ens sedueix el futur no val la pena viure . Dins el llit he recordat la flor de l'ametller : trèmula, límpida, evanescent. I m'he adormit com un nen.

És així que la lluna m'envia un mail: "Prepara't, Toni, que vinc tota plena i no et salvarà ni déu"; què malaputa la lluna quan s'acosta amb la seva llum sibil·lina; què malaputa; ¿Com podria preparar-me per a tanta disbauxa? ¿Com podria preparar-se ningú quan la mare de totes les femelles ataca sense contemplacions? És així que miro el mar a les fosques; escolto Corinne; m'allunyo dels somnis; sóc fugitiu; És així que malmeto el secret més ben guardat: la veritat és un revolt on s'amaguen les mentides; si hem de ser feliços, si aquesta absurda expressió ( felicitat ) és alguna cosa més que un mite, si significa quelcom, quelcom real i versemblant, només pot ser hic et nunc ; És així que m'endinso en la confusió; més punts i comes; la boira sobre el mar; pluja infinita; la comèdia un altre cop; la música de les onades; el balbuceig de l'escuma; illes perdudes; És així que la lluna em sedueix sense remei, definitivament, amb dolcíssima penombra...

La Laura, del gabinet de premsa del II Saló Sexe en Català , m'envia un mail en el qual em demana unes declaracions per a la nota de premsa que estan preparant. Li responc això: Què opina sobre l’estat de les lletres eròtiques en català? Considero que tota bona literatura ha de ser "eròtica", tot bon llibre ha de seduir el lector. El gènere eròtic en concret es troba difuminat episòdicament dins la majoria de novel·les que es fan avui dia. Llibres que abordin l'erotisme de cara n'hi ha molt pocs; i encara menys són els que proven de fer una reflexió profunda sobre el tema. És simptomàtic que només existeixi un premi de literatura eròtica en català ( Vall d'Albaida ). En castellà n'hi havia un ( La sonrisa vertical ) que, malauradament, ha desaparegut. En el meu cas, volia arriscar-me en aquest gènere, volia superar el repte de fer literatura eròtica. El resultat és prou satisfactori: vam guanyar el premi i el llibre està publicat . A més, les ...

Passo la tarda traduint fragments de Goethe , concretament de la seva Nausikaa (1787), un drama inacabat en el qual l'escriptor alemany reprèn el mite que apareix a l' Odissea homèrica . La donzella Nausica -filla d'Alcínous, rei dels feacis- troba Odisseu a la platja i, per art de màgia, es desencadena la seducció. La tragèdia dels amors platònics, l'esqueixament del cos i l'ànima, la renúncia que és alhora penyora d'eterna recordança. La mítica Nausica plora, com plorava la mítica Ariadna a la platja de Naxos. Llàgrimes que es fonen amb l'escuma de les onades... Tinc dubtes translacionals i envio un mail al meu amic Francesc , filòsof i bloguer català resident a Frankfurt. Amb el seu ajut me'n surto. (Gràcies, Sisco! Quantes te'n dec?) Us en deixo un tast. Són paraules de Nausica... Du bist nicht einer von den Trüglichen, Wie viele Fremde kommen, die sich rühmen Und glatte Worte sprechen, wo der Hörer Nichts Falsches ahnet und zuletzt, be...

Una amable lectora (que sembla professora de català) m'envia un mail amb la següent "crítica" d el conte que vaig postejar ahir : El conte està molt bé, té ritme, està tancat, prou explícit i morbós –un pèl barroer- tal i com exigeix la temàtica en aquest escenari. Els protagonistes són experts contorsionistes al servei d’un únic objectiu, reforçat pels diàlegs i, com no! infinitament insadollables.. El conte és això: Recreació que pren detalls d’allò quotidià per aconseguir versemblança, –el motiu de la faldilla, la marca de la roba...- però que certament no es pot titllar de “realista”. Però qui sap què és el que vol dir “realitat”? Jo li responc: Ja fa temps, anys, que "la realitat" no m'interessa. Primer perquè, com a filòsof, sé que "la realitat" no existeix. Segon perquè, com a poeta, sé que "la realitat" és una cosa massa vulgar. Tercer perquè, com a llibertí, sé que la millor seducció rau en les paraules. A més, la inv...

Estudié toda mi vida en la privada (Universidad incluída) y cuando pisé una pública, previa oposición, fue para dar clases como profesor. Ya llevo 18 cursos enseñando en un instituto público. Mi hija siempre ha ido a la pública (ahora cursa 1º ESO). La evolución en estas últimas décadas ha sido trágica. Recuerdo con nostalgia las clases de COU... Mi teoría (que es fruto de la práctica pura y dura de todos estos años bregando) se reduce a un axioma elemental: TIENES QUE HACERLOS PENSAR . No hay otra opción. Estoy convencido que esta es mi función como docente y para esto me pagan. No es incompatible en absoluto con el estímulo, la diversión, el humor, los ejemplos más inmediatos de la sociedad en la que vivimos... QUE PIENSEN A TODA COSTA, que duden, que se planteen los problemas y formulen preguntas pertinentes. No hay otra "metodología". La experiencia me dice que CASI TODO VALE para conseguir este objectivo. Cuando alguien teoriza sobre la educación en general o el sistem...

El contrari de la violència és la tendresa. Surt més a compte seduir que violar. Paraules-tret. Paraules-vaselina. L'estratègia dels desigs insatisfets. El càlcul de les probabilitats factibles. Seduir tendrament amb les paraules. El súmmum del poder.