31.1.07

És així (II)

És així que la lluna m'envia un mail: "Prepara't, Toni, que vinc tota plena i no et salvarà ni déu"; què malaputa la lluna quan s'acosta amb la seva llum sibil·lina; què malaputa; ¿Com podria preparar-me per a tanta disbauxa? ¿Com podria preparar-se ningú quan la mare de totes les femelles ataca sense contemplacions?

És així que miro el mar a les fosques; escolto Corinne; m'allunyo dels somnis; sóc fugitiu;

És així que malmeto el secret més ben guardat: la veritat és un revolt on s'amaguen les mentides; si hem de ser feliços, si aquesta absurda expressió (felicitat) és alguna cosa més que un mite, si significa quelcom, quelcom real i versemblant, només pot ser hic et nunc;

És així que m'endinso en la confusió; més punts i comes; la boira sobre el mar; pluja infinita; la comèdia un altre cop; la música de les onades; el balbuceig de l'escuma; illes perdudes;

És així que la lluna em sedueix sense remei, definitivament, amb dolcíssima penombra;

És així que esdevinc diví; una casa davant del mar; el silenci perfecte; melangia;

1 comentari:

"EnDaiMoNada" girl ha dit...

Vigila perquè la lluna és misteriosa y fa que cometem bogeries encara que sembli mentida cada vegada tinc més clar que quan hi ha lluna plena alguna cosa ens passa als humans...