4.1.07

Palazuelo translacional

Hi ha coses molt difícils d'entendre, com ara que el MACBA obri a les 11 del matí els dies laborables i a les 10 els festius. ¿Per què no obre cada dia a les 9? Els turistes (la majoria de visitants) solen matinar per aprofitar el dia. I els que no som turistes també. Hem fet temps anant a la llibreria La Central del carrer Elisabets. Bar amb zona wifi. Te verd amb menta. A les 11, lògicament, hi havia una bona cua per a les entrades. Tercermundista.

Una altra cosa difícil d'entendre: la pintura de Palazuelo. El paio comença pintant formes repetitives on predomina la línia recta amb blancs i negres, passa a les formes repetitives fetes amb línies corbades i acolorides, per acabar amb els quadres de gran format totalment coloristes. De les escultures millor no parlar-ne. El més divertit: els títols presumptament espirituals i tota la xerrameca poeticopitagòrica amb la qual vol revestir els seus gargots: una mala barreja de Kandinsky, Mondrian, Klee i Chillida. Si Palazuelo no s'ho hagués muntat amb la dona del seu marchand, potser seria més conegut i la seva pintura una mica més reeixida...

Més coses. L'imparable avenç dels anglicismes. Veig que, en els cartells, les plantes del MACBA són anomenades nivell. Per exemple, l'exposició de Palazuelo està al nivell 1. Això és una traducció calcada del level anglès.

Una altre paraulot que he descobert avui mateix en el prospecte promocional del PRBB (Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona). A la primera pàgina trobes el següent titular:
Des del sud d'Europa liderem la investigació biomèdica translacional
Llegeixo per primer cop la paraula translacional i penso que hi ha una errata: han posat una "l" on havia d'anar una "n": transnacional. Però resulta que no, que la paraula translacional existeix i s'ha posat de moda per a substituir la paraula aplicada. Prové del mot anglès translation. Si vas al web surts de dubtes:
From Southern Europe we lead biomedical translational research
L'edifici (que he tingut el privilegi de poder visitar per fora i per dins) és una meravella arquitectònica. Concebut com un claustre, amaga a sota un pavelló poliesportiu! Hi ha fusta pertot arreu, des de la pell fins les entranyes. Encara no fa un any que fou inaugurat. Capdavanter en la recerca biomèdica, acabarà acollint un miler de persones dedicades a la investigació.

Última cosa. Ja resulta impossible trobar a Barcelona un(a) cambrer(a) que parli català. Si aneu a menjar al restaurant Agua (davant mateix del PRBB, a peu de platja, amb terrassa i vistes magnífiques) us recomano la paella de carxofes, gambes i sèpia feta al forn. Val la pena. Sens dubte, el millor restaurant en relació qualitat-preu d'aquesta zona olímpica.