22.1.07

Al capdamunt

Si no fos que estic per damunt de mi mateix, de les meves paraules i dels meus actes, per damunt de l'ombra que em persegueix, per damunt dels altres (que són també ombres), per damunt del món i d'aquest sarcasme evolutiu anomenat "humanitat", per damunt dels principis dogmàtics que nodreixen tota mena de talibanismes, per damunt d'eticismes i esteticismes ridículs, per damunt de claques i mediocritats que necessiten aplegar-se per a semblar importants, per damunt de tanta paranoia sentimental que ens esclavitza, per damunt dels tòpics i les ficcions del ramat, per damunt de les muntanyes de merda del consumisme, per damunt de les muntanyes de merda del cofoisme, per damunt de les muntanyes de merda del llepaculisme...

Si no fos que professo el menfotisme crític, ja faria temps que hagués embogit. Per sort, encara sóc un individu lliure, tan lliure que, de vegades, em faig por a mi mateix. Quan els pobres d'esperit em coneixen una mica, tremolen, es caguen a les calces i em defugen amb excuses vomitives. Els pobres d'esperit no suporten El Conflicte. Tinc l'armari ple de màscares. Passa un segon i me'n ric; passa un altre segon i ploro; passa un altre segon i me n'enfoto, em contradic, ja no ploro ni ric, sinó que em sobrevolo com un saxofonista tocant el saxo al capdamunt de l'Everest...
Ihr seht nach Oben, wenn ihr nach Erhebung verlangt. Und ich sehe hinab, weil ich erhoben bin. Wer von euch kann zugleich lachen und erhoben sein? Wer auf den höchsten Bergen steigt, der lacht über alle Trauer-Spiele und Trauer-Ernste.
Plovisqueja després de segles de sequera... Els pins estan contents.

Una crítica molt assenyada d'aquest post. (Gràcies per llegir-me, Ramon, no esperava menys de tu)



Blogs i fotologs d'alumnes: "EnDaiMoNada" girl + Juan Pardo + Lo han dicho en la tele + itstimetodance + venividivinci + themoongoesdown + changesinmylife + ardnas3 + bellezasunicas

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona tarda!
Et deixo un comentari amb el propòsit de que em puguis donar una resposta a aquesta pregunta que em fa pensar i donar voltes i voltes al cap. No tinc un blog com altres alumnes però tinc fotolog, no és tan "seriós" però ja m'està bè. A l'actualització del día 16 de gener vaig deixar aquesta pregunta i voldría saber quina és la teva resposta o forma de pensar. Sento les paraulotes, però en aquell moment no se m'acudien altres mots. No és una queixa ni molt menys, però em serví per desahogarme. Si saps qui sóc, et demano qu mantingui l'anonimat.
Gràcies i adèu!
www.fotolog.com/venividivici

Anònim ha dit...

No penses que quan un esta per sobre, o com tu dius professa el menfotisme, no li caldria ESPERAR ( ni mes ni menys) de ningú?

Rosa ha dit...

Sovint passejo pel teu blog i sempre tinc la necesstat de fer-te algun comentari, però és que avui m´has clavat. Mentre llegia el teu post, m´he sentit identificada del tot, amb la petita diferència que sóc dona i en faré 39. I si també tinc les paraules clavades arreu. Em llegeixo fins i tot la propaganda de telefonica que em trobo a la bústia. Em diuen que sóc boja, m´esquiven, m´insulten i em diuen "savimones". I jo somric, no sé qui és el boig aquí, però a mesure que passen els anys tinc més clara la resposta. Ja em va bé que m´esquivin, que em mirin de reüll, que no se m´acostin per por a que els encomani què? Donc una miqueta de llibertat. Respirar una miqueta de llibertat els ofega. Quina por? Però segueixo somrient, tot i que hi ha dies que els ulls se m´enteranyinen i tot se´m fa borrós.

tonibanez ha dit...

Rosa: gràcies per deixar (per fi) el teu comentari. Jo no t'he "clavat" res, eh, que jo sàpiga, simplement he (d)escrit una sensació que tinc des de fa temps i que m'ajuda a sobreviure sense naufragar... El món avança gràcies als boigs. La majoria de la gent té por la llibertat.

francesc p. ha dit...

mireu, no tinc rostre, el que exhibeixo és la cara de l'instant