21.1.07

Èxit

El pitjor que et pot passar és tenir èxit massa jove. L'excel·lència literària no s'improvisa. El bon escriptor necessita agafar ofici a còpia d'anys i panys de solitària foscor, moltes lectures, moltes vivències i molts fracassos. Hauria d'estar prohibit que ningú publiqués res abans del 40 anys.

NB. Hi ha comptades excepcions a aquesta regla (genis que han fet obres genials abans dels 30, v. g. Rimbaud). La immensa majoria d'escriptors han arribat a la genialitat després de molts anys de treball. No hi ha un altre camí.

3 comentaris:

Marçal Girbau ha dit...

Malgrat creure que estic d'acord en el fons de la qüestió, divergeixo força de certes cosetes.

En primer lloc, la joventut és necessària, per obtenir la maduresa. I publicar de jove -i tenir èxit- no ha de ser sinònim al fracàs absolut. Hi ha hagut grans autors que han tingut la seva època artística juvenil, i han publicat les conegudes "obres de joventut". Dalí, Alberti, Verdaguer, Riba...

Jo diria que el gran problema és quan els jovenets no ens adonem que som utilitzats per alguns éssers repugnants, que s'aprofiten de nosaltres -i ens fan creure que som l'hòstia- amb intencions clarament obscures.

El que és probable, però, és que un jovenet sigui força més innocent que l'adult de torn, fet que provoca una clara relació de submissió.

vedette ha dit...

N'hi ha que no han arribat a la genialitat però sí a la geniaralitat...

HI ha qui té cosetes bones de jovenet i després fa figa i viu del 'cuento'.

N'hi ha que agafen fama i es foten a jeure...

N'hi ha que van tocar el flabiol per casualitat i sempre viuen de la primera tocada de flabiol, tot els està bé.

HI ha de tot, senyor l'entrellum.

Chen ha dit...

Tony, en aquest cas, no es pot dir que prediquis amb l'exemple. Una salutació.