17.1.07

De xals i matrimonis حِجَاب

A l'hora de guàrdia em toca substituir una professora d'anglès a la biblioteca-2. És un 2n d'ESO. La sala té una dotzena d'ordinadors, però la meitat no funcionen. Els alumnes són d'origen variat: cinc marroquins, una equatoriana, un colombià, una negreta de Guinea... i la resta autòctons. De les tres noies musulmanes, n'hi ha dues que porten mocador al cap i una altra que no. La que ensenya els cabells és més xerraire i se m'acosta. Li demano que m'expliqui per què ella no duu el xal com les altres. Em respon que ella no el porta perquè no vol, però que s'està plantejant de posar-se'l. Diu que sa mare el porta, i que al Marroc, com aquí, hi ha dones musulmanes que el porten i dones que no; el que passa és que les dones que no el porten són mal vistes. Em confessa que ella se sent "rara" sense mocador perquè la majoria de les seves amigues (que són musulmanes) el porten. Una de les alumnes que porten mocador (un mocador negre que li tapa el coll i la cabellera deixant-li al descobert només la cara pàl·lida) s'afegeix a la tertúlia. Entre elles parlen berber. Li demano per què ella porta el xal, i em diu que així els homes la respecten més; que és símbol de religiositat i de què la dona no és un objecte; que un home s'estimarà més casar-se amb una dona que dugui el xal que amb una que no el dugui; que el cabell només el pot veure el marit, i que a casa seva no se'l posa. Em pregunta si he llegit l'Alcorà. Li dic que sí, sencer. Jo no paro de fer preguntes. Passem al tema del matrimoni. ¿Us podeu casar amb qui vulgueu? La que no duu mocador somriu i em diu que els seus pares li han buscat un promès del Marroc, més gran que ella i amb diners, però que a ella no li fa el pes. ¿I doncs? Ella diu que està enamorada d'un noi marroquí de la seva edat que viu aquí, al mateix poble, però que els seus pares encara no en saben res. Li demano si es veuen. Em diu que sovint. ¿I feu res? Ella em diu que no, ni un petó. ¿I la maneta? Manetes sí, fa ella, sense deixar de somriure. Té una bellesa semítica i un nom preciós, tan preciós com el seu somrís innocent. Sona el timbre que anuncia el final de "la classe". Em sap greu, perquè encara tenia preguntes al pap... Aquesta hora he après en comptes d'ensenyar. Al·là és gran i misericordiós!

9 comentaris:

Alprazolam ha dit...

És per aquestes coses que no em fan gràcia els musulmans. És això racisme? No serà que són ells uns putos misògins? Ells diran que no, és clar, que la seva religió ho és tot per ells. Jo no he llegit l'Alcorà ni la Bíblia ni ho penso fer i, per tant, és possible que la meva opinió no estigui tan fonamentada com la teva, amb una carrera de filosofia a l'esquena (jo estudio informàtica però m'agradaria fer filosofia en el futur), però crec que no cal llegir res per opinar sobre certs temes com aquest. Això no és integració, i crec que tu opines el mateix, per posts anteriors que t'he llegit. En fi, és una realitat bastant trista. Els nostres néts acabaran parlant arabic, ja ho veureu!!

trapezista ha dit...

Vaig llegir no sé a on que les dones marroquines porten el mocador més aquí que no pas al seu país d'origen. És com un símbol d'identitat del que se senten orgulloses. Suposo que és com els alumnes autòctons del meu insti de barri obrer, que porten samarretes amb el toro d'Osborne o xandalls de la selecció espanyola.

Josep, el poeta de Sants ha dit...

Has tingut mai alguna mena de contacte sexual amb una noia musulmana? Nascuda a Catalunya, però de pares berbers.

Vols que te la conte? Té suc.

tonibanez ha dit...

Conta, conta.....

dd ha dit...

sqw

M.P. ha dit...

Prefereixo una noia practicant musulmana que la generació de putas que el pensament progre ha fet possible.

El prozam no ha llegit ni Coran ni Biblia. Que has llegit rei? El codi da Vinci?

Generació de cretins. Ja us ho trobareu ja.

tonibanez ha dit...

m.p.: et recordo que les putes són les professionals que cobren per fer-ho. A veure si som acurats amb el significat de les paraules.

Anònim ha dit...

Tot i què el xal és una forma d'esclavitud de la dona (tot i què pitjor son els matrimonis arrengats), considero que s'ha de respectar les seves creences, tot educant-les en llibertat, per a què en un futur (si viuen entre nosaltres) les noies puguen tenir arguments per a decidir. de la mateixa forma que s'imposa el seu ús social en el seu entorn, prohibir dur-los-hi també és una imposició.

Pedra Lletraferida ha dit...

Alprazolam: per que en tinguis una altra vissió de la jugada, et recomano la lectura d'aquesta opinió
http://lapedraalatordera.blogspot.com/2007/01/etnocentrismes.html

Dit clarament: El món occidental tendeix a la "occidentalització" de la resta, és a dir, de les seves subjectives opinions envers l'altri, enlloc de veure les seves característiques des d'un punt més objectiu.
El diferent no ens ha de fer por, ans al contrari, hem de juntar camins per anar al mateix lloc.
La qüestió de les creences i les religions és molt més profunda del que aquí en poguem parlar, però si més no, sí que és respectable, ja que no compartible.
M'agradaria que tots plegats, de tant en quan, tinguéssim la mateixa actitud amb els misògins que la que aquí es mostra.