23.1.07

Contemplació

De la finestra estant, contemplo un remolí de fulles que s'envolen, la salutació espasmòdica dels tendals, un colom espantat, els núvols d'un rosa lilà, esfilagarsant-se, el blau del cel més pur que mai, la soledat del carrer, el bar del Casal tancat, la tofa dels pinars que s'enfilen pels turons, el brancam dels plataners sense despullar...

Amb fred als peus, contemplo la meva vida inútil guarnida de paraules inútils que ara llegeixes inútilment perquè som un destí esgarriat enmig de l'univers entròpic. ¿I si poguéssim volar com fulles empeses pel vent devers dimensions insòlites? ¿I si demà mateix vingués a buscar-te i et segrestés?

Em contemplo a mi mateix: irrisori, terrenal, carnal... Una fulla em passa pel davant i desapareix. Contemplo el buit que ha deixat.

4 comentaris:

M. ha dit...

Ens hem quedat amb les ganes de saber si el concert de Gospel et va agradar. Emocionar ho dubto. O què?

tonibanez ha dit...

Tot queda un pèl artificiós: una música d'esclaus negres cantada per una colla de burgesos blancs... Diguem que resulta anacrònic i anatòpic, per molt que s'hi escarrassin. Però sí, ens vam ficar dins el paper i vam xalar una estoneta. Comme il faut.

Chen ha dit...

Bé, també hem de mirar el seu punt de vista. No hem d'oblidar, que un music no sempre es la seva intenció, projectar el que esta interpretant, sinó més aviat autorealitzar-se, disfrutar ell.

M ha dit...

Chen, no en aquest cas. El que canta Godspell sap el que canta.
I m'alegro sincerament veure que la repulsió del Toni a allò sagrat no li hagi impedit gaudir el concert.