De la finestra estant, contemplo un remolí de fulles que s'envolen, la salutació espasmòdica dels tendals, un colom espantat, els núvols d'un rosa lilà, esfilagarsant-se, el blau del cel més pur que mai, la soledat del carrer, el bar del Casal tancat, la tofa dels pinars que s'enfilen pels turons, el brancam dels plataners sense despullar...Amb fred als peus, contemplo la meva vida inútil guarnida de paraules inútils que ara llegeixes inútilment perquè som un destí esgarriat enmig de l'univers entròpic. ¿I si poguéssim volar com fulles empeses pel vent devers dimensions insòlites? ¿I si demà mateix vingués a buscar-te i et segrestés?
Em contemplo a mi mateix: irrisori, terrenal, carnal... Una fulla em passa pel davant i desapareix. Contemplo el buit que ha deixat.
Comentaris
I m'alegro sincerament veure que la repulsió del Toni a allò sagrat no li hagi impedit gaudir el concert.