És quan tornes a casa que t'adones que el món era inhòspit i que la gent era aliena als teus sentiments. Descalç, amb els peus sobre l'herba, dones tombs al claustre d' Eunate . Nou tombs mentre reses l'Ave Maria en llatí que vas aprendre fa 30 anys en un campus preciós molt a prop d'aquí. Melangies. El Camí no s'acaba, només és un parèntesi. Ja has fet 400 km en 15 etapes . Hi tornaràs aviat perquè el Camí enganxa. Quan hi tornis t'adonaràs que casa teva era inhòspita i que tu eres aliè als sentiments de la gent. Un alien. Un outsider. Mai t'has sentit d'aquí i, per això, sempre marxes... Trobar l'equilibri entre les arrels i les ales, entre l'amor i la llibertat. Estimar l'horitzó mentre enyores una abraçada. Caminar sense mirar enrere, sinó enfora i endins, sentint que la vida batega a cada passa. Caminar per a adonar-te que "la casa" i "el Camí" són febles metàfores d'allò que cerquem...