ENTRELLUM

Digues, Montilla: ¿Què és la vida sense èpica? ¿La teva prosaica grisor burrocràtica? ¿El teu destrempament constitutiu? La política ens ha d'engrescar, ens ha de fer somiar, ha de ser èpica i lírica i utòpica... Per contra, ¿Què ens ofereixes tu, Montilla? ¿Quina és la teva epopeia, la teva heroïcitat , la teva llegenda? ¿Néixer a Iznájar i haver arribat al cim més alt de la misèria sociata? ¿Fer-nos badallar de fàstic i de pena? ¿Quines són les teves conviccions més profundes, pixatinters? ¿Quins són els teus somnis de puça restreta? La no-èpica que prediques és pura mediocritat , acontentament, incompetència, enanisme de mires, política lil·liputenca... El que Catalunya necessita -ara més que mai- és líders que siguin capaços de grans projectes, herois ambiciosos que catapultin el país cap a horitzons de grandesa . ¿Què t'empatolles, Montilla-Nocilla ? ¿Què ens vols vendre? ¿El vol gallinaci de la teva incapacitat manifesta? ¿Qui ets? ¿A qui representes? Tu, que en 35 anys ...

YouTube - Dire Straits Lady Writer Rockpalast 79 (¿Algú em pot explicar per quins 7 sous no puc veure el video amb el Firefox2 nou de trinca i, en canvi, el podia veure amb el Firefox anterior i el veig perfectament amb l'Explorer? SOLUCIONAT: Gràcies a Softcatalà !) Una altra genialitat

Pessoa deia que ell aspirava a crear mites nous, cosa difícil per dos motius: gairebé tots els mites ja estan inventats i vivim una època molt desmitificadora. Si no podem crear cap mite, almenys ens queda el consol d'inventar paraules noves. El món dels blogs ( amb g, sisplau, amb g ) és un món emergent que requereix nova terminologia. Durant aquests darrers anys hem hagut d'improvisar termes a mesura que apareixien noves realitats a la xarxa. La llengua sempre s'ha renovat així. Passa el temps i, a poc a poc, l'ús d'una paraula s'estén fins que és acceptada per tothom. Aquest és el cas de Catosfera . Mercè Molist ja va titular el capítol 7è (p. 40) del seu treball així. Veure'l escrit avui en el títol d'un article d' El País m'omple de satisfacció. Fa uns mesos, Google a penes registrava quatre entrades de catosfera ; ara n'apareixen 22.500. La blogosfera CAT té denominació pròpia: CAT OSFERA. Ni blogosfera catalana (massa llarg) ni ...

La sensació de deixar un altra obra enllestida. L'última relectura abans del vistiplau per a la publicació. Contemples el PDF com si allò ja no fos teu, com si ho haguessis "superat". Just fa vuit mesos que l'estaves parint, però et semblen vuit anys o vuit segles. Ara tens el cap i els dits en una altra cosa, noves idees, noves obres ... Quan la vegis a les llibreries et passarà igual que les vegades anteriors, igual que la primera vegada : et demanaràs si aquell objecte que duu el teu nom té res a veure amb tu o ja no et pertany perquè té vida pròpia... Un altre volum fent pila a la secció " els meus llibres " de la prestatgeria. ¿Quants seran, al final? ¿Per a què? ¿Quin sentit té escriure'ls? La llibreria d'ENTRELLUM

Molt amablement, en Jordi em passa aquest enllaç gràcies al qual m'assabento que Pierre Lévy ( + ), creador del concepte d' intel·ligència col·lectiva ( text ), participarà a la setmana digital vigatana fent una conferència ( Open Search Model , 6N 19 h Aula Magna ) i formant part d'una taula rodona sobre Cibercultures (7N 12 h). Molt interessant també la taula rodona del 8N 12 h. amb José Luis Orihuela ... Sense oblidar la Beer & Blogs de les 17 h... Programa e-week PDF Weblog e-week

Aquesta estranya tardor (que encara sembla estiu al tombant de novembre) perpetua la presència empudegadora de les mosques... A Girona, per exemple, una gran mosca apareix sobre fons fúcsia al cartell anunciador de les Fires de Sant Narcís i, ben aviat, la nostra mouchette infestarà les llibreries després d'haver-se imposat per aclamació popular en la votació per la coberta de L'Oracle Imminent . Mosques i més mosques... dalinianes , sartreanes o satàniques . Que ningú no es mosquegi, però alguna cosa tindran les mosques quan les beneeixen . Això és una llibreria eficient i lo demés són punyetes! Detall del producte (Rafa, ets un crack!)

El veritable escriptor neix de la solitud i la llibertat. La literatura té una doble funció alliberadora: allibera l'escriptor i apel·la la llibertat del lector. És una crida a la revolta, una invitació a la lucidesa, a l'examen autocrític, a la desmi(s)tificació, a l'abandonament dels privilegis... No escrivim per als poderosos. Els mots són pistoles carregades. La nostra activitat inútil només demostra que som la conscience malheureuse de la societat. L'autèntica obra d'art s'oposa a l'utilitarisme burgès. El Poder voldrà assimilar-nos, ens convidarà a la seva taula, ens oferirà un seient a l'Acadèmia, però no podem trair l'essència de la nostra tasca revolucionària i maleïda . ¿Per a qui escric, per al crític elitista o per al meu veí d'escala? ¿Què he de fer, desvetllar la consciència obrera, denunciar la iniquitat burgesa, o esdevenir un altre paràsit panxacontent del sistema establert? Som la consciència reflexiva d'aquesta societat. ...

L'écrivain, par opposition à l'idéologie bourgeoise, choisit pour nous parler des choses la minute privilégiée où tous les rapports concrets sont rompus qui l'unissaient à elles, sauf le fil ténu du regard, et où elles se défont doucement sous sa vue, gerbes dénouées de sensations exquises. Jean-Paul Sartre, Qu'est-ce que la littérature? IV

Salvador Macip ens relata les seves peripècies editorials a l'altra banda de l'Atlàntic... Tururut al Quebec (I) Tururut al Quebec (II) Tururut al Quebec (III) Em quedo amb aquestes dues idees per a la reflexió: Una editorial del Quebec, Les Intouchables , va comprar els originals abans que aconseguíssim que se n’interessés cap de catalana, que era el meu primer objectiu. El viatge al Quebec m’ha deixat una mica pessimista respecte al futur de la nostra llengua. Una Catalunya catalana dins una Espanya espanyola és una contradicció , tot i que els canadencs ens hagin demostrat que el sistema pot funcionar si s’hi posa bona voluntat. Només una independència política total podria garantir la supervivència de la nostra llengua i està prou clar que això no passarà mai, primer de tot perquè ni nosaltres mateixos no ens posem d’acord si és això el que volem. AVUI ÉS L'ÚLTIM DIA PER VOTAR

Fa 3 anys que blogueges. Has ultrapassat la mítica barrera dels 1.000 posts . A TdQ (04-05) van ser 700 i a ENTRELLUM (06) ja en portes 395. Sense comptar altres blogs heterònims... Ara et planteges la possibilitat de què tota aquesta Obra (prèvia selecció, depurant i descartant moltes coses) pugui convertir-se en un llibre de paper . Fins i tot tens el títol: CATOSFERA. Ciberdietaris 04-05-06 . El problema és que estem parlant d'un patracol de 500 pàgines que recolliria uns 700 posts... ¿És presentable a algun premi ? ¿Hi ha alguna editorial que estigui disposada a publicar-ho? Abans que s'acabi l'any sortirem de dubtes... I vam sortir de dubtes: PREMI NADAL BATLE

Dins un sobre gran, m'arriba a la bústia el qüestionari de l' AELC titulat La professió d'escriure en català. Estat de la qüestió , 27 pàgines i 77 preguntes... Responc amb avorriment. La febre encara dura. El cap encara no és meu del tot. El metge no ha estat capaç de d'identificar l'origen de l'augment de temperatura corporal. M'ha receptat paracetamol i m'ha dit que begui molts sucs i em dutxi amb aigua tèbia. El qüestionari no m'interessa gaire fins que arribo a la pregunta 42: Pensant que els avenços en la tecnologia de la comunicació i transmisió d'informació poden modificar l'activitat, indiqueu si considereu que les afirmacions o canvis següents són probables o desitjables, al vostre parer, en les pròximes tres dècades. La creació literària estarà a l'abast de tothom Els sistemes d'edició i l'ús d'internet permetran arribar al gran públic sense la intervenció de distribuïdors Internet permetrà una relació més estre...

Amb 38.5º de febre tradueixo els textos escrits en llengües estrangeres (llatí, alemany, anglès, francès, portuguès) de L'Oracle Imminent . Volen posar les traduccions amb notes al final. Amb prou feines me'n surto. Envio el mail amb la feina feta a l'editor . El cap sembla una olla que bull. Em fan mal totes les articulacions. Espidifen 600 mg. Suo. Me'n torno al llit. Us en deixo un tast: Para mim, escrever é desprezar-me; mas não posso deixar d’escrever. Escrever é como a droga que repugno e tomo, o vício que desprezo e em que vivo. Há venenos necessários, e há-os subtilíssimos, compostos de ingredientes da alma, ervas colhidas nos recantos das ruínas dos sonhos, papoilas negras achadas ao pé das sepulturas dos propósitos, folhas longas de árvores obscenas que agitam os ramos nas margens ouvidas dos rios infernais da alma Per a mi escriure és menysprear-me; però no puc deixar d’escriure. Escriure és com la droga que rebutjo i prenc, el vici que menyspreo i am...

L'editorial Bromera proposa als internautes que triïn la coberta d'un llibre VOTA

No creus gaire en l'amistat. L'amistat, com l'amor, són sentiments mitificats. Els sentiments, en general, enterboleixen la vida, és a dir, ens la compliquen. Aspires a la metasentimentalitat . Per això, quan perds un amic notes una curiosa sensació d'alleugeriment. N'estàs tip, de què els altres esperin coses de tu. No hi ha res més insuportable que aquesta exigència aliena. Si no t'accepten com ets, si no són capaços d'admetre el que dius i el que fas, com ho dius i com ho fas, que se'n vagin a pastar fang. Ells han perdut la teva amistat mentre tu has guanyat la teva llibertat, t'has deslliurat d'uns lligams i unes obligacions que t'engavanyaven. Són ells, els que et troben a faltar. Si som seriosos i ho analitzem a fons, tota relació humana (amor, amistat, etc.) està basada en l'interès. Els que volen ser "amics" teus sovint ho volen ser per a poder dir als altres que ho són... Cal despullar-se d'aquesta vergonyosa nec...

Avui he vist el cotxe que tenia abans: un Honda Civic 1.5 VTEC color negre grafit amb la matrícula B-4288-SF. Circulava pel davant de la comissaria dels Mossos de Mollet. Devien ser dos quarts de nou del matí. El conduïa un home d’uns cinquanta anys que anava acompanyat d’un altre home gran. Encara tenia l’adhesiu d’Astúries ( paraiso natural ) enganxat al darrere. Fa 30 mesos que el vaig donar d’entrada al concessionari per a poder adquirir el cotxe nou . Me’n van pagar una misèria. Era un cotxe magnífic que no gastava gens. L’únic problema és que no tenia aire condicionat. Em va saber molt greu de deixar-lo. Un acaba encarinyant-se dels vehicles que té. M’hagués agradat poder aturar-me i parlar amb el seu actual propietari, demanar-li com li va… Ha estat una visió fugaç, com si el passat retornés de sobte. M’he posat content perquè suposava que ja estaria en algun desguàs i veig que encara corre per aquests mons de déu. El passat és així de cabró: de tant en tant irromp sense avisa...

Allò que no goses escriure al teu dietari és allò que et defineix, no pas el que escrius. Silencis que entrediuen, paraules que amaguen sentits esotèrics, la ironia -sempre la ironia- gens socràtica, sinó nietzscheana; i el batec de la prosa que balla dins la melodia del destí. Perquè no pots creure en res més, creus en la paraula.

Hora del pati. Obro el correu. Una veïna m'envia un mail informant-me que avui a Catalunya Ràdio , dins l'espai que dirigeix Màrius Serra ( Lecturàlia: Atles de Lectura ), han recomanat aquest blog i han parlat de L'Oracle Imminent . Anem bé. La veïna diu que no vota perquè cap de les dues portades li fan el pes. Per ara va guanyant la que m'agrada a mi: el llavis molsuts de Vogelfrei i l'agosarada mouchette... ¿Sabeu les pessigolles que poden fer les potetes d'una mosqueta sobre la pell? Em trobo una agenda perduda a l'aula B4. L'obro i comprovo que pertany a un alumne de 4t d'ESO. Llegeixo les dades: adreça, telèfon, curs, tutor, DNI, grup sanguini... Quan arribo a l'epígraf "Al·lèrgic/a a:", somric en veure que l'alumne ha escrit: l'istitut i els catalanistas (sic). Logan Brown és un alumne ianqui d'Ohio que ha aterrat a 2n de BTX. Està fent un intercanvi amb un alumne d'aquí. Crec que són rotarys .... Segons ell, ...

Els fets no existeixen per si sols sense un espectador que els consideri. Tot espectador és narrador, és a dir, hermeneuta, d'acord amb l'axioma protagòric segons el qual "l'home és la mesura de totes les coses". El logos humà és sempre narratiu la qual cosa vol dir que pensem i parlem seguint un relat, un argument que ens construïm per tal de poder comprendre la realitat. Un fet pelat i escarit, isolat en si mateix, sense ser vist ni llegit ni dit per ningú, resta inexistent, de fet és un no-fet. El problema, per tant, no són els fets del Tripartit , sinó el fil conductor que els explica, la veu en off que els exposa amb un punt de vista subjectiu i tendenciós. CONFIDENCIAL CAT és una obra mestra protagòrica, un producte sofístic de primera magnitud, la consagració de la demagògia ( 2a. accepció ) per damunt de la política. Els temps que corren exigeixen mètodes sofístics, màrqueting a curt termini per a cridar l'atenció del votant i "ajudar-lo...

Boletus edulis Sopar exquisit amb els ceps tallats en làmines i passats una mica per la paella amb oli verge extra Rajolí d'or de Llardecans. Melosos, gustosos, sublims. També els rovellons , però no tenen res a veure. Pessoa He rebut un comentari en portuguès del misteriós Lord of Erehwon ... He respost també en portuguès manllevant frases del Livro do desassossego de Pessoa . Buit La M. A., companya de departament, s'incorpora a la feina després de la mort de la seva mare. Li faig un petó molt tendre a la galta i, sense paraules , amb la mà premo lleugerament el seu colze. Ella em diu "Gràcies". També jo, algun dia, tornaré a classe després d'enterrar ma mare i sentiré aquest buit immens que res ni ningú -cap petó ni cap gest- no podran omplir mai més... Tot és estrany Tot és estrany. El primer examen que faig aquest nou curs . La rutina de les preguntes i les respostes. La rutina de la correcció. La profunda infelicitat dels enemics que s'entesten a fe...

Parla’m de la teva solitud , de l’ ombra que deixa la lluna en els ulls , del crit que ressona dins teu, però que ningú no escolta. Parla’m del desert del cor , de la sorra que ensorra el llençol, d’aquest neguit que et paralitza el cervell, del dubte indefugible que t’abraça com una serp gegantina. Parla’m amb paraules sentides, amb llàgrimes vives, amb el silenci dels déus que ho saben tot. Parla’m del buit que amara aquest temps, de l' oblit sense forma , del pou que t'espera rere el mirall de la nit. Parla’m d’aquell amor malaguanyat que et va robar l’últim somni quan eres encara una nena que no sabia res de la vida. Parla’m de la teva solitud i dóna’m un únic motiu per a seguir vivint un altre dia…

Em confirmen que el proper dimarts 14 de novembre participaré a les VI Jornades de Comunicació que organitza l'Associació Punt 6 Ràdio . L'acte serà a les 20 h. al Centre de Lectura (C/ Major, 15) de Reus . La taula rodona es titula Els blocs: noves formes de comunicació? Hi participen també David Domingo (professor de Comunicació a la URV) i Oscar Hellín (responsable dels Serveis del Sistema d'Informació de l'Ajuntament de Reus). El moderador serà Jordi Escoda. Programa

Aquest és el primer rovelló que he trobat: Aquest el segon: Aquests els dos primers ceps: Aquestes eren les vistes des del capdamunt de la muntanya (1.700m.): Aquesta la cassoleta que ha cuinat la Cecília: I aquests els canelons insuperables de ma mare (la Cecília): And all the rest is silence...

No hi sóc. He anat a plegar (collir, caçar, etc.) bolets.

L’Oracle Imminent , Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida 2006, és una novel·la absolutament innovadora, escrita a quatre mans pels blocaires Toni Ibàñez i Emma Piqué , i on el cibersexe és el protagonista. Arribarà a les llibreries al novembre i tu pots elegir-ne la coberta. Deixa’t seduir per les imatges proposades per a servir d’entrada a L’Oracle Imminent . Quina t’agrada més? Entre els participants, sortejarem un lot de llibres del Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida. Molta sort! VOTA AQUÍ Agraïments cap a Salamanca

Vilaweb Subvencions Carta certificada Flux

L'Hora s'acosta. Ratzinger serà l'últim Papa. La propera Gran Guerra (Atòmica) es desencadenarà arran dels atacs a Iran i Síria: March to War . Abans, pas a pas , cal preparar un estat de coses favorable . Si Sant Malaquies i el calendari maia no s'erren, tot s'acabarà el desembre de 2012 . Diuen que serà el dia 21 , però jo estic convençut que serà el dia 11 . Civitas septicollis diruetur, et Judex tremendus judicabit populum... Kaputt . Finito . I, després, pax in aeternum et gloria in excelsis deo . NB: Només ens salvarem 144.000 (els portadors de la sagrada Tau ) > + informació ( آخرالزمان ) > In situ i en català

Faig una cosa que no acostumo a fer: em quedo badant com un estaquirot davant del rellotge Ikea que jo mateix vaig comprar i penjar quan era Cap de Departament. És un rellotge amb carcassa d'alumini i números grans. Concentro la mirada en la busca més llarga mentre espero que arribi fins al número 8..... Ara! Són les 14:40. A fora han caigut quatre gotes mal comptades. A les tres tinc classe amb els de 1r. B de BTX. És com si fos divendres. Fa estona que estic sol. La gent té la mania de sortir a menjar. Com el dejuni i la solitud no hi ha res. Les paraules són ombres , sí. Sovint -cada vegada més- m'adono de la seva inanitat . Hi ha moments (com ara aquest instant precís) que seria capaç de deixar-les. Miro el rellotge i veig que la busca més llarga ja ha arribat al número 10. Són les 14:50. ¿Una vida desparaulada? ¿Podria viure sense escriure? ¿Què passarà el dia 1 de gener de 2007 ? Sona el timbre. Cridòria d'alumnes. Més paraules... Sempre paraules. Massa paraules. ...

Les paraules són ombres en un doble sentit: materialment -com a taca gràfica embrutidora- perquè enfosqueixen papers i pantalles; formalment -en la mesura que les necessitem com a instrument d'intel·lecció- perquè ens impedeixen de copsar la realitat en si mateixa ( noümènica , que diria Kant ). La civilització occidental es fonamenta en el prestigi del Logos com a camí de coneixement cert (el camí correcte del poema parmenidi ). La Lògica (alfabètica i numèrica: socraticoplatònica i pitagòrica) va bastir aquesta Caverna que habitem des de fa 25 segles. La filosofia és un gènere literari molt peculiar en el qual les ombres cavernícoles s'idealitzen i esdevenen fantasmagòriques ( el πετόμενα διώκειν d'Aristòtil, Metaf. IV, 5, 1009b 38 ). La literatura és una altra història: les ombres llueixen per si mateixes en el més estèril onanisme esteticista. Tant la filosofia com la literatura són estances contigües de la mateixa Caverna . Les paraules són ombres i habi...

Viure entre ruïnes d'un passat que no et deixa avançar, la pell de serp arrapada a la carn, la boira espesseint-se al teu voltant, cada cop més densa, silenci abans de la desfeta. Somrius, em fregues la galta amb el tou dels dits i mussites: Avui t'has afaitat... Viure les ruïnes del futur, el buit que deixen els somnis sota les parpelles, el rou intacte al matí, pètals agònics que capvespregen. El teu gest perfecte, gairebé imperceptible, tots els exèrcits dels quals he desertat per a morir als teus ulls ferits de pleniluni. Les temps en Europe redeviennent durs. L'heure n'est pas à la lâcheté.

No és la primera vegada que em passa: a classe de batxillerat, posant un exemple de xenofòbia, utilitzo la paraula xarnego i els alumnes aixequen la mà i em demanen què significa. Jo els dic: De debò que mai no us han dit xarnegos ? I responen que no, que és la primera vegada a la seva vida que senten aquesta paraula. Aleshores la defineixo: Xarnego és una persona que va néixer fora de Catalunya, va venir a viure aquí i, malgrat els anys, no està integrada lingüísticament, és a dir, que no parla català . Ah -diuen ells-, como mi abuela! Sembla ser que Montilla ja té biografia (o radiografia?), un volum prologat per la flamant Creu de Sant Jordi sister Moix que comença amb una definició, en català i en castellà, de la paraula xarnego ! Un dels comentaristes de l'e-notícies escriu: Miquel (Sant Pol) · Avui a les 17:39 h. Confirmat: només els espanyolistes (socialistes inclosos, òbviament) usen el terme "xarnego" i volen q en p...

Als afores de Mollet em trobo aquestes dues tanques publicitàries l'una a tocar de l'altra: La de l'esquerra és d'ERC. El text resa: humans. amb virtuts i, es clar, amb defectes. La de la dreta és de la COPE i resa: Somos libres Fa gràcia trobar-te els dos extrems aplegats en el mateix espai: dues llengües i dues maneres oposades de veure les coses. Casualitats de la vida. Em crida l'atenció que l'eslògan d' ERC és d'una obvietat absoluta: tots som humans i tots tenim virtuts i defectes. No, no s'han trencat el cap. ¿Què insinuen quan diuen que tenen defectes? ¿Que l'experiment del Tripartit ha estat un nyap? ¿Que reconeixen que l'han cagat? Però el que més m'esvera és la dèria aquesta de semblar modernets posant-ho tot amb minúscules (al començament de la frase i després del punt) i menjant-se els accents ( é s clar). ¿O és que busquen votants entre els joves analfabets de la Generació ESO-Messenger ? El lema de la COPE cau pel seu pr...

¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida? Diu que els bàrbars avui seran aquí. ¿De què ve al Senat aquesta inacció? ¿Per què seuen els Senadors i no legislen? És que els bàrbars arribaran avui. ¿Per què han de fer lleis ja els Senadors? Les dictaran els bàrbars quan vindran. ¿Per què l'Emperador se'ns ha llevat tan d'hora i és a seure al portal més gran de la ciutat, dalt del tron, revestit i portant la corona? És que els bàrbars arribaran avui, i el nostre Emperador creu que ha de rebre llur cap. I fins i tot té preparat, per dar-l'hi, un pergamí. Allí li ha escrit una llista de títols i de noms. ¿Per què els nostres dos cònsols i els pretors van avui amb les togues vermelles, les togues recamades? ¿Per què porten braçals amb tantes ametistes i anells amb esplèndides, cristal·lines maragdes? ¿Per què han pres avui uns bastons tan preciosos amb tot de plata i or cisellats de mà mestra? És que els bàrbars arribaran avui; i tot això són coses que fasci...

A la pàgina 49 de La Vanguardia d'avui apareix un nou cas d'autocensura (que s'afegeix a la llarga llista ): La gal·leria Whitechapel de Londres ha retirat una sèrie de dibuixos eròtics (nines joves nues) de Hans Bellmer . El director ha declarat: The motive was simply to not shock the population of the Whitechapel neighbourhood, which is partly Muslim Al web de la gal·leria apareix la següent declaració de l'artista: If the origin of my work is a scandal, it is because, for me, the world is a scandal L' escàndol que ja passa de mida és que no hi hagi dia que no apareguin mostres cada cop més vergonyoses d'aquest acolloniment occidental que ens està conduint a la genuflexió mental, artística i social , és a dir, al suïcidi cultural . Bellmer va ser reclòs pels nazis en el camp de concentració de Les Milles . Els nous nazis del segle XXI tapen les seves dones i branden l'Alcorà com a martell percussor d'infidels (o cafres , en la seva...

¿Per què em deixeu sol la nit de lluna plena? Apago tots els llums de casa i aixeco les persianes. Encenc un bastonet d'encens, bec ginebra, escolto el silenci del bosc -més misteriós que mai- mentre espero que toquin les dotze campanades i demano als núvols que no me l'amaguin, que la vull veure de fit a fit, blanca i sencera. ¿Per què em deixeu sol? ¿Que no sabeu que les nits de pleniluni són fatídiques? Premo Fn + F5. Deixo esmorteïda la claror de la pantalla. A penes distingeixo les lletres de les tecles. Passa un Ford Fiesta platejat. Els núvols no em fan cas. La meva ombra es reflecteix a la paret del passadís quan m'adreço a la terrassa. A fora tot és silenci. Què fa la gent? On són? És com si m'hagués quedat sol al món, com si tothom hagués desaparegut de sobte. Ara passa un Renault 5 vermell. El condueix un fantasma? L'encens s'ha consumit. Escuro el got. Busco una imatge adient per a il·lustrar aquest post. Poso "full moon" a Google imatges....

Islam vol dir submissió, sobretot de la dona. Que les pobres dones musulmanes hagin d'anar tapades em sembla denigrant . ¿Per què les tapen? ¿De què tenen por? Em refereixo a la darrera polèmica islamofòbica : In a remarkable series of utterances, Straw, still a high-ranking member of the British government, has urged Muslim women who wear a full veil to remove it when they talk to him in his constituency office in northwestern England. The veil, he wrote in his local newspaper, the Lancashire Telegraph, is "such a visible statement of separation and of difference" as to jeopardize social harmony. Estic amb Jack Straw. Sóc partidari del desvelament indiscriminat i, si cal, del nudisme total. De fet, la paraula grega per a dir veritat és Αλήθεια ( Alétheia ), que significa des-velament, des-ocultament ( la Unverborgenheit heideggeriana ). No m'agrada la gent que es tapa, que no dóna la cara. Per això detesto els pseudònims o anònims a internet (¿tant costa signar am...

(17.07.06) Entrevista e-notícies (29.07.06) Ich bin Katalane (05.10.06) Katalanischen Schriftsteller (06.10.06) Catalan writer? (18.11.06) PostFrankfurt (21.06.07) Tu pentina el gat que jo faig feina (06.10.07) Wir sind nicht Spanien (08.10.07) Ignorància absoluta (09.10.07) Frankfurt.cat (09.10.07) Acte inaugural de Frankfurt (11.10.07) Land der Liebe un der Rebellion (23.10.07) Més Frankfurt

Et descontroles. El problema és que et descontroles. Com si, de cop i volta, perdessis els papers del guió i haguessis d'improvisar un excursus demencial que t'allunya de l'argument central. Perquè quan les coses rutllen tot és bufar i fer ampolles. El problema és quan les coses deixen de rutllar. El problema és aquesta necessitat imperiosa -cada cop més imperiosa- que tens de sortir-te per la tangent destarotant la teva fastigosa rutina burgesa, la puta normalitat burgesa . Oi que m'entens? El teu descontrol refuta la trajectòria lineal d'un passat que has bastit a còpia d'esforç i perseverança. I ara, de sobte, com si tot et rellisqués, com si tot el que has estat i tot el que has fet fins avui fos un castell de sorra , et lliures talment onada tumultuosa devers una nova transformació de tu mateix . Perquè no està clar que la vida hagi de tenir un argument recurrent. Perquè qualsevol (auto)control és sempre repressiu. Perquè n'estàs més que tip, de repet...

Detalls de l'entrevista Mas - Partal a Vilaweb : - Els llibres estan massa ben endreçats, o sigui, no es toquen, són decoratius. - Hi ha una tele, però no veig cap ordinador al despatx d'en Mas. - Partal passa dels braços creuats (distància, tancament) a les mans a la butxaca (distensió o mala educació), però, es posi com es posi, el ventrell no el pot dissimular. - Partal descorbatat ( abargallonat ) i amb una camisa rosa! (no les suporto) - M'ha agradat el concepte de "coalició de perdedors" (és una bona definició del difunt Trist-partit) - Mas domina el Logos (La Paraula), que és l'arma fonamental del polític democràtic. Per això resulta un milió de vegades més seductor que Montilla, un home gris i sense paraula . - Mas ha de ser el proper President de la Generalitat.

Speaking at the press conference, Frankfurt Book Fair director Juergen Boos said that the Catalan language (Europe's seventh most spoken language , which is spoken around Barcelona in Spain, and in parts of France, Andorra and Italy) was of strategic importance to the Spanish publishing industry. There are an estimated 1,500 writers writing in Catalan currently, while a third of Spanish publishers have Catalan publishing programs. In addition, many Catalan writers write in Spanish. In addition? O sigui, que a més a més dels 1.500 matats que escrivim en català, resulta que hi ha "alguns escriptors catalans" que ens fan el favor d'escriure en espanyol...! ¿Voleu dir que s'aclareixen aquests alemanys? ¿No seran "escriptors espanyols" aquests escriptors que, vivint a Catalunya, no es prenen la molèstia d'escriure en català? Perquè, per la mateixa regla de tres, podien haver escrit: In addition, many Spanish writers write in Catalan , frase molt més...

L'últim número de Benzina ja està al carrer. Us recordo que dins (pp. 68-70) hi podreu trobar el meu relat Nona ( PDF ) que opta al Premi Literari . Si voleu saber com comença, aneu aquí . Si el voleu llegir sencer, haureu de comprar la revista: 3 € i és vostra. Der Schriftsteller, vor allem in Minderheitssprachen, ist das ethische, das kritische Bewusstsein. Wir katalanischen Schriftsteller wissen viel über den Kampf bei der Verteidigung der nationalen Sprache, Literatur und Kultur, eine Konstante während des ganzen 20. Jahrhunderts. (...) So kommt es, dass wir Schriftsteller uns in Doppelagenten der katalanischen Sprache verwandeln: Zum einen arbeiten wir mit ihr, wir bereichern sie, mit unserem Werk helfen wir bei der nationalen Erschaffung eines imaginären Kollektivs, und zum anderen kämpfen wir um ihre Aufrechterhaltung, ihre Würde und ihren öffentlichen Gebrauch in allen Bereichen. Biel Mesquida , Ein europäischer Schriftsteller in katalanischer Sprache traducció al cat...

Suposant que existeixi la Brotherhood Al-Qaida ( que ja és molt suposar ) i que tota aquesta crònica d'atemptats contra Occident no sigui una conspiració promoguda pels USA per tal de justificar les seves malifetes bèl·licament globalitzadores ; i suposant també que Bin Laden (que va néixer el mateix dia que jo, set anys abans però!) sigui una mena d' Emmanuel Goldstein -el redolent de la pel·lícula, el fugitiu facinerós més wanted del Far West-, cosa que no descartaria en cap moment; aleshores haurem de concloure que les coses no són tan senzilles i que els guionistes d'aquesta FICCIÓ MANIQUEA es mereixen l'Òscar i el Premi Nobel, si més no la meva incondicional admiració, perquè últimament ja m'estava tornant una mica neocon tot traint el meu antiamericanisme visceral i, el que és encara pitjor, decebent els meus lectors . Jo (com els dels PP amb l'11-M ) TAMBÉ VULL SABER LA VERITAT : qui va matar Kennedy, per què eren tan dolents Martin Luther Kin...

(04.02.06) Em pregunto què pensaria Kierkegaard (07.02.06) És probable que la reacció... (24.03.06) Tinc classe d'alternativa a la religió (24.05.06) Sóc a l'aula AV2 (14.06.06) Última classe (03.09.06) Cap de setmana hospitalari (17.09.06) La mitja lluna s'acosta (19.09.06) El paràgraf de la discòrdia (26.09.06) Jo no tinc por (29.09.06) Amb Robert Redeker (30.09.06) Cronologia bàsica (actualitzada) (02.10.06) La ràbia i l'orgull (05.10.06) Conspiracions (07.10.06) Desvelament (08.10.06) Hans Bellmer censurat (09.10.06) Περιμένοντας τους βαρβάρους (09.12.06) Vic medieval (03.07.07) Al-Qaida is fucking us (04.10.07) La problemàtica del vel (18.09.09) Al-Leridi (18.12.09) Penúltim divendres de l'any  (.....) (07-01-15) Je suis Charlie By El Listo