10.10.06

Deserció

Viure entre ruïnes d'un passat que no et deixa avançar, la pell de serp arrapada a la carn, la boira espesseint-se al teu voltant, cada cop més densa, silenci abans de la desfeta.

Somrius, em fregues la galta amb el tou dels dits i mussites: Avui t'has afaitat...

Viure les ruïnes del futur, el buit que deixen els somnis sota les parpelles, el rou intacte al matí, pètals agònics que capvespregen.

El teu gest perfecte, gairebé imperceptible, tots els exèrcits dels quals he desertat per a morir als teus ulls ferits de pleniluni.



7 comentaris:

Anònim ha dit...

Tothom ha desertat alguna vegada per amor...la calidesa de l'altre persona ens fa estar vius, però de vegades la nostre decisió no és correcta. Cal morir per això?

tonibanez ha dit...

Nietzsche va escriure que tot el que es fa per amor està més enllà del bé i del mal.

"Morir en els teus ulls" és una metàfora. No parlo de mort real, sinó d'un lliurament incondicional del meu jo en l'altra persona, ¿Què és l'amor veritable, sinó?

Anònim ha dit...

I un lliuramnet incondicional del teu jo en l'altre no es una mort real de tu?
De debo que es veritable amor passa per les emocions? Parlaves de l'eric Fromm ....

tonibanez ha dit...

Cert. Estimar de veritat és anihilar-se, fondre's, desaparéixer en l'altre (o en una unitat superior al tu i al jo: el nosaltres). O sigui, estimar sempre és suïcida i, per tant, contraproduent i molt desaconsellable.

Anònim ha dit...

Ens queda una fantasia. Que estimar no sigui ni el que tu dius que es ni res del que surt al diccionari....

http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0059299

tonibanez ha dit...

I tu què proposes, doncs?
Quina és la teva fantasia?

Anònim ha dit...

Estimar pressoposa valorar, triar,...
... relacionat amb posseir, amb fidelitats i infedelitats .... amb gelosies i enveges ....
La meva fantasia? Fer l'amor.