23.10.06

Febre

Amb 38.5º de febre tradueixo els textos escrits en llengües estrangeres (llatí, alemany, anglès, francès, portuguès) de L'Oracle Imminent. Volen posar les traduccions amb notes al final. Amb prou feines me'n surto. Envio el mail amb la feina feta a l'editor. El cap sembla una olla que bull. Em fan mal totes les articulacions. Espidifen 600 mg. Suo. Me'n torno al llit. Us en deixo un tast:

Para mim, escrever é desprezar-me; mas não posso deixar d’escrever. Escrever é como a droga que repugno e tomo, o vício que desprezo e em que vivo. Há venenos necessários, e há-os subtilíssimos, compostos de ingredientes da alma, ervas colhidas nos recantos das ruínas dos sonhos, papoilas negras achadas ao pé das sepulturas dos propósitos, folhas longas de árvores obscenas que agitam os ramos nas margens ouvidas dos rios infernais da alma

Per a mi escriure és menysprear-me; però no puc deixar d’escriure. Escriure és com la droga que rebutjo i prenc, el vici que menyspreo i amb el qual visc. Hi ha verins necessaris, i n’hi ha de subtilíssims, compostos d’ingredients de l’ànima, herbes collides en els amagatalls de les ruïnes dels somnis, roselles negres trobades al peu de les sepultures dels propòsits, fulles llargues d’arbres obscens que sacsegen les branques en els marges escoltats dels rius infernals de l’ànima.

Fernando Pessoa, Livro do desassossego, trecho 152, p. 169, Assírio & Alvim, Lisboa, 1998

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest professorat d'avui dia, està fet d'una pasta que no aguanta res...
Firmat: un estudiant que ha susbtuït "jovent" per "professorat" a la coneguda dita que els fa referència.

Anònim ha dit...

En mi modestísima opinión, la traducción conserva toda la música del portugués. ¡Qué grande es Pessoa!
38.5 es ya alto, pero a mí, unas décimas de fiebre, me suben la capacidad poética un montón. No es broma. Me he pegado unas lecturas de poesía en la cama, acompañado por algo de fiebre, que cuando estoy recuperado las hecho de menos.
¡Cuidese!

Anònim ha dit...

Por algo dijo el gran maestro Friedrich Nietzsche: "Lo que no me mata, me hace más fuerte". Le recomiendo, querido amigo Toni, aplíquese ésta brillante reflexión en su febrícula. Que se recupere usted bien pronto. Le necesitamos.

Anònim ha dit...

Suposo que tu també haurà pensat en la frase de Nietzsche, el teu favorit jajaj...
Pobret, espero que et recuperis aviat, estar malalt no fa per tu!

Siganatura:Atenea

P.S: Aquest any les agafes una rere l'altre..CUIDA'T!

v for vendetta ha dit...

El "calentón" t'ha sobrevingut, potser, després de veure divendres a la nit el ridícul paper del "capo canonieri" -espónsor bloguer- al debat televisiu?.
Un s'ha de posar malalt a la força en comprovar que s'haurà de pactar per governar.