Febre

Amb 38.5º de febre tradueixo els textos escrits en llengües estrangeres (llatí, alemany, anglès, francès, portuguès) de L'Oracle Imminent. Volen posar les traduccions amb notes al final. Amb prou feines me'n surto. Envio el mail amb la feina feta a l'editor. El cap sembla una olla que bull. Em fan mal totes les articulacions. Espidifen 600 mg. Suo. Me'n torno al llit. Us en deixo un tast:

Para mim, escrever é desprezar-me; mas não posso deixar d’escrever. Escrever é como a droga que repugno e tomo, o vício que desprezo e em que vivo. Há venenos necessários, e há-os subtilíssimos, compostos de ingredientes da alma, ervas colhidas nos recantos das ruínas dos sonhos, papoilas negras achadas ao pé das sepulturas dos propósitos, folhas longas de árvores obscenas que agitam os ramos nas margens ouvidas dos rios infernais da alma

Per a mi escriure és menysprear-me; però no puc deixar d’escriure. Escriure és com la droga que rebutjo i prenc, el vici que menyspreo i amb el qual visc. Hi ha verins necessaris, i n’hi ha de subtilíssims, compostos d’ingredients de l’ànima, herbes collides en els amagatalls de les ruïnes dels somnis, roselles negres trobades al peu de les sepultures dels propòsits, fulles llargues d’arbres obscens que sacsegen les branques en els marges escoltats dels rius infernals de l’ànima.

Fernando Pessoa, Livro do desassossego, trecho 152, p. 169, Assírio & Alvim, Lisboa, 1998