Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Josep Porcar

Àrtemis (videopoema)

La poesia ha de ser recitada. L' oralitat ho és tot. Les lletres sobre el paper són taques sense vida. El lector les ha de cantar per dins o en veu alta per tal de ressuscitar-les. La música, el ritme, més que la rima, fan lliscar els versos que penetren suaus fins al fons de l'esperit. En aquest blog he postejat molt poemes . La majoria (65!) els podeu trobar en el blog CIBERPOESIA , alguns traduïts a altres llengües i molts recitats per mi mateix. Vivim sota la tirania de la imatge . Cal adaptar-s'hi, treballar el disseny , buscar un bon embolcall per a "vendre" el nostre "producte". Avui engego un nou projecte: VIDEOPOESIA . L'audiopoesia evoluciona cap a la videopoesia: una combinació de vídeo, imatges, música, lletra, veu... Tot fet per mi mateix, en un intent d'aprofitar les possibiltats que m'ofereix la tecnologia per a difondre la meva obra a la xarxa. No sóc pas el primer. M'emmirallo en Josep Porcar , blogmestre videopoemàtic....

Blogs versus editorials?

Internet ha regalat als creadors visibilitat i canals propis per a adreçar-se als lectors: són el que jo vinc anomenant menestrals de la literatura, entre els quals hi ha els blocaires o bloguistes. No han vingut a combratre els amos del paper imprès, a trencar amb els vells canals de l’edició, però sí a mostrar que existeixen alternatives que, tinc la sensació (i no la voldria tindre), no acaben d’agradar als comerciants del llibre, siguen editors, llibreries o professionals de l’escriptura. ( Salms ) El post de Josep Porcar Editorials sempre i només? ha generat un debat molt interessant. Fa deu dies vaig abordar el mateix tema a la taula rodona en la qual vaig participar a València. La meva posició es resumeix en el fragment final de la meva intervenció : Amb la revolució digital apareix el ciberescriptor connectat a la xarxa que perpetra una nova escriptura dissident amb la qual subverteix el fet literari. M'interessa subratllar aquest factor de la dissidència amb el qual jo,...

Niemandsrose

Avui cedeixo el meu espai a Josep Porcar i a la seva admirable creativitat videopoètica. El seu post és avui el meu post. Simplement impressionant... Ein Nichts waren wir, sind wir, werden wir bleiben, blühend: die Nichts-, die Niemandsrose.

Un blook estiuenc

Me'l vaig trobar ahir a la bústia: un regal de Josep Porcar , poeta i activista ciberliterari (el seu premiat Blogs de Lletres ja és una referència internacional ). El llibre és una joia analògica que conté 40 poemes que primer havien aparegut en edició digital , és a dir, ens trobem davant d'un altre blook . N'ha regalat 100, tots numerats i dedicats. La màgia del número 100 : 100 blogaires que hem participat en LCL i 100 exemplars del poemari Els estius . Volums de paper que van néixer a la Xarxa... Llibres que fan història. Gràcies, Josep!

Cartosfera?

Via Salms em trobo aquest vídeo... Surt Josep Porcar parlant del seu poemaria digital Els estius i de Blogs de Lletres ... Al final, els de TV1 se hacen la picha un lío i diuen que el llibre de LCL és " una antologia de este blog de blogs " (¿?!), l'anomenen Cartosfera (sic) (de cartró?) i reblen: " se anuncia como una de las estrellas del próximo día de Sant Jordi " (però si sortirà al maig!!). El vídeo acaba amb imatges d'ENTRELLUM , concretament d' aquest post . O sigui, un embolic de muy padre señor mío . Jo és que flipo mandonguilles. Com se sol dir, la qüestió és que parlin de nosaltres encara que sigui confusament. Però el més fort és que la notícia d'aquest Sant Jordi Digital (de la ciberliteratura o Literatura 2.0 que fem en català ) vingui de Madrid mentre els mitjans de casa nostra bada que badaràs...

Presentació taula rodona Blogs & Literatura

Recordo com si fos ara aquell 6 de juny de 2005 a la Sala Capitular del monestir de Sant Cugat... Alguns dels presents vam compartir dos dies apassionants en els quals vam debatre sobre el dietarisme clàssic i el nou dietarisme dels blogs . Escriptors de la mà tancada versus escriptors de la mà oberta , lletraferits versus blogferits ... Han passat dos anys i mig d'aquella trobada iniciàtica i avui ens retrobem aquí, a Granollers, en aquesta taula rodona catosfèrica per a parlar de la literatura que es fa a la xarxa -la ciberliteratura -, les lletres a la pantalla, la nova escriptura i la nova lectura del segle XXI: dietarisme digital , e-poesia, blognovel·la , hipertext , literatura ergòdica , blogografies, autoedició, del paper al blog i del blog al paper, internet i els llibres, què significa ser escriptor a l'era digital, edició 2.0 , el futur de les lletres virtuals... etcètera. Com que em toca fer de moderador, hauré de reprimir la meva verborrea. El que voldria dir j...

Nosaltres sí, que som imparables

Primer de tot, vull agrair la col·laboració de Sani Girona i Jesús M. Tibau , dos blogaires fora de sèrie que m'estan ajudant a muntar aquesta moguda blogliterària. Un agraïment especial per a Jordi Ferré , de l'editorial Cossetània , que publicarà el llibre . De seguida ho va veure clar i es va llençar a la piscina amb tots nosaltres. Més agraïments: Josep Porcar ha afegit al seu premiat Blogs de Lletres un espai per al seguiment de Catosfera_08 (mireu quin logo més xulo): RSS: http://www.rssmixer.com/catosfera2008 Encara no fa 24 hores de la convocatòria i ja hem rebut un grapat de textos de blogferits que volen formar part la primera antologia de la literatura catosfèrica . És molt fàcil. Només cal que seleccioneu el vostre millor post i ens l'envieu. També en podeu fer un de nou aprofitant l'avinentesa. De la pantalla al paper... Literatura 2.0 . Teniu un mes per a trobar la inspiració. [ bases ] CIBERLITERATURA

La corda es tiba

La data m'agrada: 25 d'octubre de 2008 . La cosa crema [ Et de faire oublier que la monarchie a été imposée aux Espagnols par le dictateur Franco, peu avant sa mort, en 1975 ]. Ens tombaran l'Estatut. La corda es tiba cada cop més... Somio el Dia de l'Alliberament . Igual que no tienen narices de publicar las balanzas fiscales tampoco permitirán los referendos. Como sugiere maty, lo mejor es meter a todos los nazionalistas en la cárcel o ejecutarlos directamente. Cuando entren los tanques por la Diagonal con la cabra de la legión al frente marcando paso marcial, los birmanos vendrán a ayudarnos, como antaño Eric Arthur Blair, que dios lo tenga en su gloria orwelliana. ( Una temporada en el infierno ) Blo g s de lletres ha guanyat el Premi Lletra_07 . Enhorabona, Josep ! Al meu poble és Festa Major. Fa un solet que enamora. Birmània serà democràtica .