8.2.10

Àrtemis (videopoema)

La poesia ha de ser recitada. L'oralitat ho és tot. Les lletres sobre el paper són taques sense vida. El lector les ha de cantar per dins o en veu alta per tal de ressuscitar-les. La música, el ritme, més que la rima, fan lliscar els versos que penetren suaus fins al fons de l'esperit.

En aquest blog he postejat molt poemes. La majoria (65!) els podeu trobar en el blog CIBERPOESIA, alguns traduïts a altres llengües i molts recitats per mi mateix.

Vivim sota la tirania de la imatge. Cal adaptar-s'hi, treballar el disseny, buscar un bon embolcall per a "vendre" el nostre "producte".

Avui engego un nou projecte: VIDEOPOESIA. L'audiopoesia evoluciona cap a la videopoesia: una combinació de vídeo, imatges, música, lletra, veu... Tot fet per mi mateix, en un intent d'aprofitar les possibiltats que m'ofereix la tecnologia per a difondre la meva obra a la xarxa. No sóc pas el primer. M'emmirallo en Josep Porcar, blogmestre videopoemàtic.

Estic experimentant. Disculpeu, per tant, els meus nyaps iniciàtics. Em vaig estrenar l'altre dia amb "La Síndrome de Gauguin". A continuació us presento el meu primer videopoema...

1 comentari:

Josep Porcar ha dit...

Veig que finalment has trobat editors de vídeo i d'àudio. Ànims! ;-)