22.2.10

25senseEspriu


Espriu és a Sinera el que Viladot a Riella i servidor a Mas Voranell. Hi ha pàtries utòpiques i màtries anagramàtiques. El territori poètic és més metafísic que físic, encara que el poeta -com qualsevol mortal- hagi de tocar de peus a terra i habitar sota algun sostre. Són els mots els que ens salven i han de ser salvats. Un eco que travessa els anys, els segles. Un riu que no s'hauria d'assecar mai...

1 comentari:

vpamies ha dit...

Ja veus que som poc gregaris. ;-)

I 313 presones han entès que la finalitat última era recordar un poeta que misteriosament ha passat del podi a l'oblit.

Qui diuque la poesia és minoritària? Fa goig veure tant d'Espriu a la xarxa, amb anècdotes i vivències que no es trobaven abans enlloc. I ara les podrà llegir i consultar qui vulgui per sempre més.

Gràcies per afegir-te a l'homenatge!