6.2.10

La Síndrome de Gauguin

Al final, després de molt rumiar, he decidit canviar la plantilla del blog. He escollit una de les més minimalistes. L'he retocada al meu gust. Me n'havia cansat, del disseny que tenia. He optat per suprimir la barra de la dreta. Així queda el post pelat, sense elements que distorsionin l'atenció. No suporto les pantalles atapeïdes de coses. Punxant el meu nom pots accedir a tota mena d'informació suplementària que aquí només fa que destorbar. El tipus de lletra és Georgia. La mida és més gran que abans. La vista ho agraeix. A baix de tot trobareu els arxius. Mantinc la capçalera (és una foto que em va fer Benjamí Villoslada a la presentació de "La catosfera literària" a Mallorca, per ara no n'he trobat cap altra que m'agradi més). No és definitiu. Segur que hi haurà variacions. Com sempre, es tracta de fugir d'un mateix. És el que s'anomena "La Síndrome de Gauguin"...





4 comentaris:

Toni Ibañez ha dit...

Sí, el vídeo l'he fet jo, oi que m'ha quedat xulo? ;)

Anònim ha dit...

M'agrada. Enhorabona!, el text literari sense marc . La síndrome: fugir d'un mateix o potser anar a la recerca del que encara no és?. Bonic video . Cordialment, Carme-Laura

Toni Ibañez ha dit...

Hola Carme-Laura! Un plaer tenir-te per aquí. De fet, aquesta "síndrome" me l'he inventada jo... És el títol de la meva última novel·la. Aquest vídeo és només una anticipació del que vindrà...

Benjamí ha dit...

Encantat que et sigui util la foto. La propera vegada que ens trobem més ;)