21.2.10

Pèrdues


Sabia que me la jugava, però no contemplava la possibilitat de perdre.

La pèrdua de les coses materials no és la més important. Podem acostumar-nos a viure amb poques coses. Vaig sobreviure deu dies en una cabanya de fusta menjant solament el que em donava el bosc. Sort que era tardor i estava ple de bolets.

Ens han ensenyat que viure és guanyar, tenir, aconseguir, acumular... Aquesta és la bogeria occidental que ens ha dut fins a La Crisi.
"All those people who wasted their lives chasing after cheap material pleasures, all that greed, all that technology, all that corruption and stress — it was a disaster that could only end in a total catastrophe."
Ha arribat l'hora del despreniment.

A més de materials, les pèrdues també poden ser d'una altra mena. Podem perdre coses (objectes) i podem perdre persones (subjectes). És el que passa amb les separacions i, en el cas més extrem, amb la mort. Podem acostumar-nos a viure sense aquelles persones amb les quals havíem compartit abans la nostra vida, però el deseiximent d'aquestes relacions pot resultar molt dolorós.

Diuen que el temps ho guareix tot. Mentida. Una neoplàsia amb mala hòstia no la guareix el temps ni cap oncòleg. El que fa el temps (si no ens liquida) és depurar, purificar, convertir l'escòria en or, fer-nos cada cop més subtils, més lleugers, més espirituals. Quan renuncio, quan em deslliuro dels nusos i dels lligams que m'aferraven, quan llenço el llast que m'ancorava, em sento com un sādhu, com un ocell que estén les ales...

Voldria pensar que haver perdut m'ha fet més savi. El problema és que no sé què és la saviesa... Potser aquesta llibertat i aquesta buidor.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Si te doblas, te conservarás entero.
Si eres flexible, te mantendrás recto.
Si estás vacío, permanecerás lleno.
Consúmete, y serás renovado.Tao

Toni Ibañez ha dit...

But what you break is what you get. The National.

Toni Ibañez ha dit...

You clean yourself to meet
The man who isn't me. The National.

Anònim ha dit...

EL TEMPS,AMIC MEU,CURA...POTSER NO COM TU VOLDRIES,PERO AMB EL SEU PAS... UN DIA TOT AIXO NOMES SERA UN MAL RECORD.
JUGANT AMB BCN.

Jo ha dit...

Pel comentari a Can Colomer, ferm creient, -que vaig comentar- i els darrrers escrits
et noto molt eteri i espiritual. I em fa preguntar: Roman encara la vella i desfermada inquina contra el Déu únic, etc?

Toni Ibañez ha dit...

No hi ha inquina, ja no. Visc la Quaresma com cal.

zoevaldes19 ha dit...

Anclarse en el presente, o puede que estemos atrapados en el pasado, en algún tiempo añorado qaue ya pasó, en aquello que enunca nos dieron y que echamos en falta, en uñna relación que fracasó,, y nos invade la depresión y la soledad. El pasado también te atrapa con sus pasadas injusticias, abusos, perdidas,y sintes ira, deseos de venganza o tristeza.No es que no tengamos que tener recuerdos el pasado, o esperanzas y temores acerca del futuro...no,más bien se trata de evitar ser presos del tiempo pasado o futuro.Se trata de vivir plenamente en el presente en el aque y el ahora.Es aquí, en el presente, donde están nuestros cuerpos,donde vivimos.Creo firmemente que aprender a vivir de forma deliberada y centrada en el presente es algo fundamental, una de las claves para la felicidady la plenitud."Inocencia radical"Elsa Punset

zoevaldes19 ha dit...

Hola de nou.Recomano el llibre de la Elsa Punset,INOCENCIA RADICAL.A mi personalment m'ha ajudat molt.
En la societat que vivim necessitem una bona dosi d'inteligència emocional,que tan necessasiria es en la societat que ens a tocat viure