25.8.21

Finals d’agost

És urgent que s’acabi l’agost, que els turistes se’n tornin al seu cau metropolità, que recuperem la pau i la solitud al carrer, a la platja...

La plandèmia fa figa arreu, els inoculats entabanats, les notícies absurdes, els polítics comissionistes desorientats, els mengeles inquisidors a sou de la Màfia desesperats, peneta grossa, la societat de zombis que ens ha quedat, aquest totalitarisme de fireta amb QR i morrió, peneta gran.

Suposant que hi hagi futur, serà fora i lluny de la TV i de les urbs, lluny i fora d’aquest experiment social lliberticida, fugint d’aquesta dictadura confinadora i inoculadora. Ben lluny. No en vull saber res, de la vostra histèria col·lectiva de resultes del terrorisme mediàtic induït amb xifres manipulades i tendencioses.

Des del minut zero vaig intuir que tot era mentida. El temps m’ha donat la raó. El discurs hegemònic del dogma oficial, el no-pensament únic, la mera obediència irracional, un atemptat contra el sentit comú que no s’aguanta ni amb pinces. 

Afirmo la Vida i decreto la guerra contra els enemics de la Llibertat. Sou escòria perillosa. A veure si us ofegueu d’una vegada amb el vostre pànic vomitiu. 

Sobreviurem quatre gats, amb la consciència esmolada i la sang sense contaminar, amb el sistema immunitari intacte, pur. Els que encara conservem el criteri propi, la llibertat de raonar i de decidir, de dir NO a les bajanades d’un sistema que cau a trossos. Ja era hora! 

Espero la tardor i el Dark Winter amb candeletes. Vull contemplar la desfeta dels mengeles i dels politicastres i dels sicaris periodistes, les guillotines funcionant, la Justícia Divina imposant-se. 

Diran que és la sisena o la setena onada, una nova variant més encomanadissa i letal, que la culpa és dels negacionistes antivacunes terraplanistes conspiracionistes... Que diguin missa. Són cadàvers ambulants. Exhumans. Mereixen el que els passi. 

Puc esperar una mica més per a confirmar els meus foscos presagis: estem en mans dels satànics que odien l’Esperit, l’Amor, la Vida...

Amb mi no han pogut ni podran. Continuo dempeus davant l’Abisme actual, un apocalipsi gens dissimulat, la decadència imparable dels valors occidentals. 

Reobro Twitter i Entrellum. Sóc escriptor, no pas un conill que s’amaga.