ENTRELLUM

Matí de Mountain Trail. He pujat pel camí de Mas Ventós fins al dolmen de la Muntanya d'en Caselles, he travessat a l'altra banda del rec de Mas Ventós per a visitar el dolmen homònim (una sendera fomuda, acabada de marcar amb línies grogues). Com que no he volgut tornar pel mateix camí, m'he complicat la vida muntanya amunt cercant l'accés “directe” a Mas Ventós... Sort dels pantalons llargs i de la jaqueta de màniga llarga. Molt complicat, amunt i avall pels talussos de pedra seca, saltant de feixa en feixa, patint entre matolls espinosos. Finalment he arribat al mirador de Mas Ventós fet un cristo. Ha sigut pitjor que el dia que cercava la ruta a Sant Salvador per la torre de la llum que hi ha damunt els castanyers d'en Jumbet. Hi ha hagut moments on només m'han guiat els passos dels senglars, és a dir, els rastres de terra remoguda que indiquen una sortida viable, però que tenen el handicap d'estar fets a l'alçària dels porcs, no pas dels an...

El que conec no m'interessa. Parlo en general. Es pot donar el cas que hi hagi coses o persones que conegui i em puguin seguir interessant. Aleshores permeto la repetició. Per exemple, he estat dues vegades a París i no m'importaria tornar-hi. La xocolata m'encanta, si puc en menjo cada dia. Hi ha persones adorables amb les quals podria passar la resta de la meva vida. Per sort o per dissort, el sentiment no és recíproc.  El que conec ja ho conec. M'interessa sobretot lo desconegut. Hi ha coses o persones desconegudes que no m'interessen gens ni mica. Com ara el futbol o la monarquia espanyola. Suposo que és la curiositat, el nen que porto dins, que reivindica la novetat i els horitzons inèdits. He rellegit pocs llibres. Alguns (poquíssims) me'ls sé de cor. Per això tampoc m'interessen els llibres que he escrit, sinó els que encara he d'escriure. L'encís d'allò que ha de venir.  

Sembla fàcil agafar un altre cop les pertinences i mudar-se a 300 km. Mai no he sabut si buscava o fugia . Probablement, fugir i buscar són verbs sinònims.  Sembla fàcil tornar a desarrelar-se , estendre les ales i volar cap a nous territoris. La terra i la pell em reclamen. El cor. No sé si sóc valent o covard. El mateix dilema de sempre: aventura o rutina, avorriment o curiositat.  Sembla fàcil lliurar-se a l'anhel d'encentar noves històries, deixar-se arrossegar per l'impuls primigeni del rodasoques . Només sabré qui sóc si perdo la por a l'horitzó . No hi ha res pitjor que la miopia existencial.  Sembla fàcil decidir el rumb, assumir els riscos, jugar-se-la per enèsima vegada. Hi estic avesat, a les contradiccions íntimes, però sovint gaudeixo d'algunes certeses lúcides. Els àngels fan la feina com cal.  Al capdavall, la flama aspira a ser llarga i duradora. La cera líquida em recorda la delicada fragilitat dels sentiments. Com més fosca la...

El que conec ja ho conec. M'interessa el desconegut. M'empeny la curiositat. No tinc arrels, sinó cames. M'estimo més el lloguer que la propietat. Im Vorübergehen . Estar en camí. Passar de llarg. Fugir del que va ser devers el que vindrà. Conquistar-me.

Feliciteu-me. Avui faig 6 anys . Vaig néixer el dia 5 de febrer de 2002 quan vaig crear el meu primer compte hotmail . Aleshores no tenia ordinador personal. De fet, estava en contra dels ordinadors, em declarava tecnòfob (llegia Unabomber i Zerzan !!) Va ser a la feina. Me'n recordo perfectament. Em va trair la curiositat. Els alumnes em van ajudar a fer les primeres passes. Em vaig asseure davant l'ordinador que hi ha a la sala de professors i vaig iniciar el camí de la perdició... Sis anys després sóc un perfecte homo digitalis . No fumo ni bec ni vaig amb dones, però bloguejo addictivament... Encara conservo aquell primer hotmail: ibis_tau@hotmail.com . De vegades l'obro per pura nostàlgia. ¿Què seria de mi si no l'hagués creat? Potser, a hores d'ara, seria Un Gran Escriptor , un escriptor de la mà tancada, seriós i respectat... Per contra, m'he de conformar amb aquest ciberdietarisme a rajaploma, aquesta grafomania digital tan provisional ... Sí, avui fa...